4. L'angle i la concentració de forces

4.1. Introducció

L’angle pot ser definit geomètricament com la concurrència o convergència de dues rectes en un punt anomenat vèrtex. La punta d’un triangle, la punta d’un con o d’una piràmide, sigui de superfícies o de volums, és un punt on conflueixen, concorren i es concentren coses. Qualsevol matèria que es distribueixi sobre línies, superfícies o volums es concentra a mesura que s’acosta al vèrtex d’un angle. L’angle les concentra, les porta a un punt màxim d’unió. Remoure pintura en una galleda cilíndrica amb un pal és molt fàcil, no hi ha resistència del líquid. Fer-ho en un cub quadrat o rectangular ho complica molt, les cantonades de les parets concentren el material. Hem vist en altres apartats («Espiral») com els fluids generen turbulències espirals quan són canalitzats a través d’un conducte angulós.

1) Kapoor, Anish, Spire (2004), acer inoxidable. Imatge disponible a: http://www.artnet.com/artists/anish-kapoor/spire-d_owmzjcn-n1y2zcjizmog2. [Data de consulta: 09.03.2020].
2) Forma i color en Kandinski. Imatge disponible a: http://www.dicecomunicacion.com/blog/forma-y-color-en-kandinsky. [Data de consulta: 09.03.2020].
3) Piràmide invertida del Louvre. Imatge disponible a: https://www.actualidadviajes.com/la-piramide-invertida-del-louvre. [Data de consulta: 09.03.2020].
Quan canalitzem o concentrem un fluid, aquest augmenta de velocitat, amb la qual cosa disminueix la seva pressió i es refreda. És el que s’anomena l’efecte Venturi. Gràcies a aquest fenomen es produeixen diferències de pressió que s’utilitzen en diverses tecnologies, des de l’aerodinàmica i l’aeronàutica fins als polvoritzadors de pintura. Quan canalitzem aire per la pistola es produeix una diferència de pressió que «estira» la pintura, la mescla amb l’aire i surt a través del difusor. A l’interior de la pistola hi ha un embut que «concentra» l’aire.

A diferència de la teoria de Kandinski (figura 1.2) podríem dir que, físicament, un angle és fred. Si traiem baf amb la boca oberta (circular), aquest surt calent. Si, per contra, bufem amb els llavis serrats, surt fred. L’embut, l’angle, concentra i refreda l’aire.

Seguint l’esquema proposat en la introducció, anirem navegant a través d’exemples visuals que ens permetin il·lustrar els tres grans àmbits d’interrelació: el món físic en pura interacció de forces, el món biològic subjecte a la selecció natural i el món humà o «culte» subjecte al que podem anomenar «selecció cultural». L’emergència d’unes formes i no d’unes altres té sempre una sèrie de condicionants: físics, biològics i culturals.