Recepció

Diccionari

Descripció

En termes generals, recepció és un concepte que es refereix a la manera en què el públic o l’audiència d’una obra cultural respon davant seu. Es relaciona amb altres conceptes tals com els de producció o intenció, atès que els matisa. Aquesta matisació consisteix a considerar que no solament el procés de producció o la intenció dels artistes configura l’obra d’art en la seva totalitat, sinó que també hi influeix de manera decisiva com el públic o l’audiència rep aquesta obra o hi respon.

El concepte de recepció s’origina en la teoria de la comunicació, que considera de manera general tota interacció com un missatge entre un emissor i un receptor. Aplicat a l’àmbit de l’art, el subjecte que realitza l’acció de la recepció de l’obra o acte artístic —que seria el missatge— se sol denominar audiència o públic. Hi ha dues visions oposades sobre el paper que exerceixen les audiències. La primera considera l’audiència com un objecte passiu que rep el missatge, l’obra artística, i a partir d’aquest fet canvia, queda influïda. Des d’aquesta perspectiva, les recerques sobre la recepció se centren a analitzar els efectes que les obres d’art provoquen en el públic. Des d’aquesta visió es prefereix l’ús del terme distribució abans que el de recepció. La segona visió, i oposada a l’anterior, construeix l’audiència com un actor actiu i amb intencionalitat, que no solament queda influenciat pel missatge, sinó que també el modifica. No considera una relació d’influència unidireccional, sinó bidireccional. Així, la recepció d’una obra artística també forma part del procés artístic (Sandoval, 2003).

Acceptada com més completa i vàlida aquesta segona concepció d’audiència, queda per descriure en què consisteix la recepció d’una obra d’art o acte artístic. En primer lloc, mentre que l’art és una activitat social, la recepció de l’obra és el moment en què es produeix una vinculació amb els altres. En segon lloc, aquesta vinculació social pot arribar a satisfer necessitats expressives del públic o audiència. En tercer lloc, la recepció consisteix en l’apropiació de l’obra per part de l’audiència o públic. Aquesta apropiació consisteix a atribuir un sentit, significat o intenció a l’obra que, juntament amb la influència de la societat en el procés de producció, la capacitat d’agència de l’artista i les convencions del mitjà o la tècnica, configuren l’obra d’art en la seva totalitat. Per aquest motiu, la cultura i l’art poden considerar-se com un diàleg i un procés de comunicació (Belver i Prada, 1998). En paraules d’Umberto Eco:

La recepció artística és un acte comunicatiu en essència atès que el públic espectador reinterpreta amb la seva recepció els codis estètics llançats pel creador. El públic es converteix així en un espectador-creador, en part productiva del procés de creació simbòlica, procés de creació artística, en definitiva (Eco, citat a Escaño, 2014, pàg. 12).

Finalment, cal considerar que aquesta apropiació o reinterpretació de l’obra durant la recepció és múltiple. Això vol dir que, mentre que diferents (sub)públics manegen codis, idees, convencions, històries o normes diferents, l’obra d’art recepcionada no té un únic sentit, sinó múltiples.

Un exemple il·lustratiu és el del Guernica de Picasso. El context social del quadre (va ser un encàrrec del govern espanyol) i l’autor podrien conjuminar-se amb la intenció d’aconseguir ajuda estrangera per a recolzar la II República Espanyola. No obstant això, la recepció que es fa en l’actualitat ha construït un sentit diferent, potser més general. Per al públic espanyol pot representar un record d’alguna cosa que cal evitar, com la Guerra Civil, mentre que la recepció d’un públic estranger aliè a la història d’Espanya assenyalaria que és un símbol pacifista global, que pot ser emprat en qualsevol conflicte.

Bibliografia

Sandoval Lutrillo, M. A. (2003). Tú: moda y belleza más allá del texto, un análisis de recepción [en línia]. Puebla: Departamento de Ciencias de la Comunicación, Escuela de Ciencias Sociales, Universidad de las Américas. [Data de consulta: 25 de setembre de 2019].
<http://catarina.udlap.mx/u_dl_a/tales/documentos/lco/sandoval_l_ma/capitulo4.pdf>

Belver, M. H.; Prada, J. L. M. (1998). «La recepción de la obra de arte y la participación del espectador en las propuestas artísticas contemporáneas». Revista Española Investigaciones Sociológicas (núm. 84, pàg. 45-63).

Escaño, C. (2014). «Artes, autoría y cultura libre. Análisis sobre el concepto de autoría: creación, producción y recepción artísticas. Ideas para un discurso estético sobre la cultura libre». Revista Arte y Sociedad. Revista de Investigación (núm. 6).