4.3. Canvi de cicle: creació en l’era del big data
4.3.1. Introducció
Les pràctiques artístiques digitals del nou segle van sorgir marcades per importants esdeveniments, tant en l’àmbit tecnològic i social com en el polític. Alguns d’aquests –com la guerra del Golf o els atemptats de l’11-S– imprimiran el caràcter de les noves expressions creatives que qüestionen els efectes negatius de la seguretat col·lectiva enfront de les llibertats individuals.
Després de la implantació globalitzada de la Web 2.0, el posicionament dels telèfons intel·ligents ha determinat importants canvis en la societat de la informació. La creació s’apropia de mecanismes i metodologies que caracteritzen una època d’expansió dels dispositius ambivalents mitjançant els quals es potencia la intercomunicació, però afavoreix –entre d’altres contrapartides– la possibilitat de seguiment i estudi per part d’empreses i estaments oficials.
Els canvis tecnològics en què estem immersos han modificat els nostres hàbits socials i culturals d’una manera més profunda del que el mateix McLuhan hagués pogut imaginar. Percebem bona part de les nostres vivències per mitjà d’una pantalla de televisió, ordinador o mòbil, situació que ens ha facilitat la realització de nombroses tasques quotidianes, però ens ha convertit en esclaus tecnològics desbordats per quantitats ingents de continguts de dubtosa qualitat i origen, aspecte que incideix directament en l’àmbit de les arts:
La reflexió de Walter Benjamin sobre el tema de la reproductibilitat i l’aura de l’original ara està tancada en un bucle sense fi: l’original no existeix, tot és referencial, simulat o sintetitzat partint de materials artístics anteriors.
J. Rekalde (2001). «De la ilusión del cinematógrafo a la inmersión cibernética». Universo Fotográfico (núm. 4). https://webs.ucm.es/info/univfoto/num4/rekalde.htm.