Otto Dix

Autor: Pau Farell

Referents artístics

Descripció

Otto Dix (Turíngia, Alemanya, 1891 – Singen, 1969) fou un pintor expressionista alemany que formà part de la nova objectivitat, moviment pictòric sorgit després de la Primera Guerra Mundial. Dix es va allistar voluntàriament als vint-i-tres anys per lluitar a la Gran Guerra, però va acabar declarant-se antiimperialista i antibel·licista, tot mostrant els horrors de la guerra amb la seva obra. Va ser un dels grans pintors del segle xx, i va realitzar més de sis mil dibuixos i esbossos en una producció prolífica i molt diversa.

Tot i classificar-se’l com a expressionista, els seus dibuixos i pintures volien presentar en certa manera una visió més realista del que passava. Aquesta mirada distorsionada per a emfatitzar allò cru, provocatiu i lleig volia mostrar el que ell anomenava «la vida sense dissoldre». Aquí, doncs, la narrativa es posa al servei de l’objectiu de remarcar allò grotesc i desagradable que el bon gust burgès sol ocultar o invisibilitzar.

L’afany per a cercar una versió crítica de la història el porta a mostrar la decrepitud de la mort en una calavera devorada pels cucs, en un soldat agònic o en el cadàver d’un cavall. La seva obra planteja el subjecte i l’experiència que viu com a punt central de l’escena. Tots els elements dels seus gravats i dibuixos van enfocats a reflectir-ho, la línia solta i poc subtil, la taca contrastada i dramàtica, la distorsió de les formes… És en aquest sentit que l’expressió es fa present de forma gràficament explícita. Els seus dibuixos, influïts per les avantguardes, pretenen desvincular-se, amb una tècnica remarcable, d’alguns aspectes formals del dibuix realista per a mostrar el drama, l’angoixa i l’horror, ja sigui de la guerra o de temes més costumistes i socials com la pobresa.