Raymond Pettibon

Autor: Pau Farell

Referents artístics

Descripció

Raymond Pettibon (Tucson, 1957) és un artista visual nord-americà. La seva obra gràfica beu de la cultura underground i de la cultura pop de Hollywood, com la d’altres artistes contemporanis de la Costa Oest com Paul McCarthy i Mike Kelley.

En l’àmbit estètic i temàtic, la seva obra enllaça amb el pop art, però també amb el món del còmic, sobretot pel que fa als seus llenguatges gràfics, visuals i narratius. Els seus dibuixos i pintures podrien ser vinyetes, amb la diferència que va més enllà de la caricatura o l’estilització. Construeix una estètica especial de l’escena o del personatge dibuixat amb tinta, amb una combinació de taca i línia desenfadada, deixant rastres i rascades en tècnica humida espontanis i directes. Es mostra hàbil però no especialment reflexiu; sembla un artista visual dibuixant un dibuix de còmic sense esbossos, sense pensar, gairebé automàticament. Ho completa sempre amb textos crítics, irònics o paradoxals, amb onomatopeies, diàlegs i reflexions. La seva combinació de text i dibuix està a cavall entre la vinyeta i un aforisme poètic, entre un vers amb un toc d’humor i una il·lustració transgressora i expressiva.

Un altre aspecte particular de l’obra de Pettibon és l’enfocament del concepte i les idees que treballa amb la seva obra. A voltes grotesc i violent, combina habitualment referències a sèries, pel·lícules de Hollywood, còmics i obres literàries. Beu també de la seva autobiografia, dels records de programes de televisió infantils dels anys seixanta i de l’afició a esports populars com el beisbol. Parteix, doncs, de l’imaginari de la cultura de masses, de les imatges del poder cultural per a transgredir, criticar i parodiar la societat. Afegint textos a aquestes escenes, que ell mateix anomena ficcions, tracta temes com la religió, el sexe, l’art o la cultura des de l’heterogeneïtat dels seus dibuixos, certament expressius i dinàmics. És capaç de crear confusió i impacte visual amb la dimensió contracultural i punk que la seva obra posseeix i, malgrat això, sempre deixa un enigma, mantenint el significat obert a la lectura de l’espectador.