2.2. Agents destacats del sector privat espanyol
2.2.4. Les fires
Des dels anys setanta, a Espanya va haver-hi temptatives de promoure una fira d’art que afavorís un mercat d’art incipient: Artexpo a Barcelona el 1976, Arteder a Bilbao el 1981, Interart a València el 1984 i BIAF a Barcelona el 1989. Aquests van ser els primers esforços de les galeries per crear una fira amb una continuïtat necessària per generar i augmentar el volum del mercat d’art nacional. Aquest objectiu es va complir finalment el 1982 amb l’obertura d’ARCO, sota la direcció de Juana de Aizpuru. La fira, celebrada al Palacio de Exposiciones de IFEMA (en aquells dies al Paseo de la Castellana), va captar immediatament gran atenció mediàtica i de públic. Des de llavors, ARCOMadrid se celebra una vegada a l’any a Madrid, i recentment també cada any hi ha una edició d’ARCOLisboa.
El cas d’ARCO
ARCO marca una fita en el panorama nacional i en l’actualitat continua sent la fira més visitada del món, cosa que no és secundària a l’hora d’avaluar el seu impacte tant en el sector com al país en termes econòmics i de rellevància cultural. Des de les seves primeres edicions als anys vuitanta, la fira ha estat capaç de despertar enorme interès per part del públic general i la premsa. Una excitació per l’art contemporani concentrada en pocs dies, una cosa que era, i continua sent en molts casos, un interès efímer però que no deixa de cridar l’atenció per la seva magnitud en el context nacional.
ARCO és un lloc de trobada entre obres d’arts presentades en centenars d’estands de galeries nacionals i internacionals, però també una cita anual a la qual acudeixen professionals i que el públic general espera per veure art contemporani. Un moment que les institucions públiques dediquen a les seves adquisicions a les galeries, els artistes aprofiten per presentar les seves obres més noves o significatives als estands de les seves galeries i els col·leccionistes per buscar novetats i tancar adquisicions. Molts professionals s’hi desplacen per trobar els seus col·legues internacionals, assistir a les xerrades que la fira organitza i parlar amb els galeristes i els artistes, mentre que el públic hi acudeix en massa el cap de setmana. En cada edició d’ARCO també es generen polèmiques, crítiques i qüestionaments del mateix sistema econòmic del qual la fira evidentment participa.
Històricament, la fira va contribuir de manera rellevant a la difusió de l’art contemporani a Espanya, visibilitzant un sector sencer, molts anys abans de l’existència dels museus d’art contemporani. Després, el seu caràcter internacional no solament va donar a conèixer l’art espanyol a professionals estrangers del sector, sinó que va brindar la possibilitat d’escoltar i conèixer aquests mateixos professionals i veure molts artistes a Madrid durant una setmana durant la qual s’establien relacions, contactes i intercanvis.
ARCO és un lloc de trobada entre els diversos agents del sector de les arts, els seus protagonistes hi acudeixen per veure i deixar-se veure, per buscar obres i artistes, per escoltar i parlar amb d’altres que es mouen en el seu mateix sistema. La fira és la cita anual més emblemàtica de l’art contemporani a Espanya, que ha sabut mantenir-se en el temps, ampliant les seves seccions, diversificant la seva oferta, però sempre registrant un nombre molt elevat d’espectadors no professionals i convidats professionals tant independents com de museus de tot el món.