5.5. Virtualitat
Hem vist com, al segle XVII, la pintura va esdevenir autorreferencial. Els pintors van utilitzar la representació pictòrica per reflexionar sobre ella mateixa. Com a tècnica, el trompe a l’oeil va crear una simulació que pretenia crear confusió i activar la reflexió sobre pintura, representació i realitat. Al llarg dels segles, els artistes han continuat creant simulacions per provocar aquesta mateixa confusió en la nostra visió. A partir dels anys seixanta, la interacció generada per ordinador donaria pas a allò que, des dels anys setanta, ja coneixem com realitat virtual. La indústria dels videojocs ha desenvolupat jocs cada vegada més immersius i il·lusionistes, i, de forma paral·lela, també ha desenvolupat màquines capaces de suportar els gràfics més increïblement realistes. A partir d’aquesta dècada, les col·laboracions entre artistes i enginyers han estat cada vegada més habituals, la qual cosa ha creat equips on convergeixen varies disciplines científiques i humanístiques.