Introducció
A l’hora de crear una performance, és molt important pensar el sentit i l’enfocament que se li vol donar, és a dir, quin és el seu motor i finalitat i en quin context es vol dur a terme. Aquestes coordenades, juntament amb el tema i l’enfocament de l’acció, ens poden ajudar a pensar el tipus de registre que tindrà la performance, és a dir, si és una acció de denúncia pensada per ser realitzada a l’espai públic, o si, fins i tot sent de denúncia, està pensada amb un caràcter més intimista i autobiogràfic, o si té un registre en clau d’humor i paròdia, etc.
Què és?
Tot i que hi ha una infinitat de registres, amb els seus matisos i combinacions, aquí apuntem set dels registres més comuns en l’art d’acció: de celebració, de resistència, de cures, de participació, de paròdia, de denúncia i d’ofrena.
Exemples
Lee Mingwei, When Beauty Visits (2017)
Aquesta performance sorgeix quan conviden Mingwei a la Biennal de Venècia del 2017, on decideix realitzar una performance específica per al lloc al jardí situat al pavelló Gardini. Com a punt de partida, pren la idea de desenvolupar una acció efímera entorn de com definim, recordem i compartim les nostres trobades amb «la bellesa». Per a això, se serveix d’un assistent que va caminant molt lentament pels pavellons de la Biennal, vestit amb una brusa blanca i una faldilla negra, a la recerca d’alguna persona per convidar-la a participar en l’acció. La seva manera de caminar contrasta amb la bullícia del públic de la Biennal, que visita amb presses les diferents zones, pendents dels seus telèfons.
Una vegada que ha convidat algú a acompanyar-lo, el trasllada als jardins del pavelló Gardini, on l’espera una cadira de fusta: és convidat a seure-hi i quedar-se contemplant en silenci el jardí i el so de la cascada. Al cap d’una estona, torna l’assistent i li dona una ofrena, un sobre, amb la premissa que només l’ha d’obrir quan es trobi amb un altre moment especial i bell.
L’acció ha estat pensada en tres moments i tres temporalitats diferents: una d’anterior a la Biennal, en què Mingwei demana als seus coneguts que li escriguin en un paper moments en què han experimentat i han trobat la bellesa; un segon moment, que és la performance ritual que s’esdevé a la Biennal, amb l’ofrena final, i un tercer que és posterior, en què cada persona que ha participat en l’acció s’emporta la seva carta i decideix obrir-la per llegir un altre moment de bellesa d’un desconegut (https://www.youtube.com/watch?v=qt3tdlto-7c).
Paula Delito, ¿Quién fue Amalia Alegre? (2017)
El 2017, Paula Delito presenta la seva performance com a part del treball final de l’assignatura Pràctiques del cos: estudis de performance, impartida per la docent Assumpta Bassas a la Facultat de Belles Arts. Durant aquell curs 2016-2017 es va dur a terme un projecte d’innovació docent coordinat per quatre docents de diferents universitats: Assumpta Bassas, Marta Ricart (grau d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials d’UManresa), Eva Marichalar (Facultat d’Educació de la Universitat de Vic) i Judit Vidiella (grau d’Arts Escèniques de l’Escola Universitària ERAM, Universitat de Girona). Aquest projecte es va titular Desbordar la Universitat: es tractava d’una plataforma d’innovació docent i col·laboració interuniversitària i transdisciplinària de coneixement col·lectiu i processos relacionals. El col·lectiu de docents va ser convidat a participar en el projecte expositiu del Centre d’Art Contemporani de Barcelona Fabra i Coats, en l’edició comissariada per Idensitat, Sinapsi, Transductors i La Fundició, titulat Cohabitar entre, que va consistir en una sèrie d’exposicions, debats, activitats i programes com Desbordar la cultura, del qual va formar part Desbordar la Universitat.
El 23 de gener, l’alumnat de l’assignatura de la professora Bassas va organitzar una mostra de performances com a tancament de l’assignatura a la Fabra i Coats, amb el títol Amb ganivet i sense ganivet: col·lectiva íntima, en què va participar Paula Delito. La professora Judit Vidiella, docent del grau d’Arts Escèniques de l’ERAM, va assistir a la mostra, i en veure l’acció de Delito, la va convidar a repetir la seva acció com a clausura de la mostra d’accions realitzades pel seu alumnat a l’assignatura Expressions de la cultura contemporània. La mostra d’accions es va titular Estirant el fil, ja que durant aquell curs escolar havien estat indagant sobre l’espai que cohabitaven diàriament a la universitat, una antiga fàbrica tèxtil, anomenada Coma Cros, reconvertida avui dia en una fàbrica de creació i seu de diverses universitats.
Per la semblança entre el tema que Delito abordava a la seva performance i la mostra Estirant el fil, duta a terme el 16 de gener, que indagava sobre la recuperació de la memòria obrera de les dones treballadores a les fàbriques, es va generar un diàleg molt interessant amb l’acció de Paula Delito, que recuperava la figura d’una dona activista, Amalia Alegre, que el 17 de gener del 1918 va convidar totes les dones de Barcelona a unir-se per reclamar pa per als seus fills després de la crisi de fam produïda per la Primera Guerra Mundial.
Acció Delito, de Paula Delito
Font: https://kaosenlared.net/8-de-marzo-a-100-anos-de-amalia-alegre-la-dinamitera-del-asfalto/ (revisat el 14 de juliol de 2021).
Per a l’acció, Delito se serveix d’un seguit d’objectes i elements que adquireixen una contundència simbòlica important, com són una escala (es diu que les revoltes van començar a les escales de veïns, on les dones es van organitzar), un pa, molles de pa, un plat i un ganivet, un megàfon i imatges i pamflets d’arxiu, amb els quals Paula Delito convida el públic a un ritual d’ofrena per compartir la causa i la comunió en l’acte de menjar el pa damunt d’un plat en què ha disposat una sèrie de pamflets a manera d’estovalles. En aquests pamflets, Amalia Alegre convocava totes les dones de Barcelona a protestar davant del Govern Civil.
Per a més informació sobre la revolta i sobre la figura d’Amalia Alegre, vegeu aquest enllaç (revisat el 14 de juliol de 2021).
La performance ¿Quién fue Amalia Alegre? es pot veure al minut 50.17 en aquest enllaç.
Imatge del pamflet d’Amalia Alegre usat a la performance realitzada a l’ERAM