Introducció
A l’hora de crear una performance, és molt important pensar el sentit i l’enfocament que se li vol donar, és a dir, quin és el seu motor i finalitat i en quin context es vol dur a terme. Aquestes coordenades, juntament amb el tema i l’enfocament de l’acció, ens poden ajudar a pensar el tipus de registre que tindrà la performance, és a dir, si és una acció de denúncia pensada per ser realitzada a l’espai públic, o si, fins i tot sent de denúncia, està pensada amb un caràcter més intimista i autobiogràfic, o si té un registre en clau d’humor i paròdia, etc.
Què és?
Tot i que hi ha una infinitat de registres, amb els seus matisos i combinacions, aquí apuntem set dels registres més comuns en l’art d’acció: de celebració, de resistència, de cures, de participació, de paròdia, de denúncia i d’ofrena.
Exemples
Yoko Ono, Cut piece (1964)
Aquesta és una de les primeres performances de l’artista, realitzada el 20 de juliol del 1964 al Yamaichi Concert Hall de Kyoto, en què està agenollada sola en un escenari i convida el públic a pujar i tallar amb unes tisores petites parts de la seva roba per quedar-se-les. És una acció que també es pot llegir en clau d’ofrena, perquè ofrena fragments de les seves vestidures en una acció que parteix del cos com a superfície per intervenir i que, per tant, reflexiona sobre el rol que ha exercit el cos de la dona no sols en l’art, sinó en la cultura i la societat. La idea és explorar i desconstruir la relació que se suposa neutral entre espectador i objecte o subjecte d’art, i per a això interpel·la l’audiència en l’acte violent de despullar un cos passiu. Com a l’acció de Marina Abramović Rhytmm 0, veure fins on arriba la crueltat de les persones. Algunes d’elles van tallar petites parts de manera delicada, però altres li van estripar violentament la brusa.
«La gent va continuar tallant les parts de mi que no els agradaven fins que va acabar per no quedar de mi més que la pedra que estava en mi, però amb això no en van tenir prou i van voler saber com era la pedra per dins.»
Citació extreta de https://www.guggenheim-bilbao.eus/aprèn/món-escolar/guias-per a-educadors/el-art-en-accion (revisat el 12 de juliol de 2021).
Amb aquesta frase, Ono es refereix a la responsabilitat de la mirada, que té el potencial de ferir i fins i tot destruir l’objecte de la percepció (https://www.youtube.com/watch?v=lyj3dpwa2ti).
Cut piece continua sent una performance clau pertanyent al moviment Fluxus, per la manera en què aborda el cos de l’artista per pertorbar les convencions que separen l’art de la vida.
Allan Kaprow, Fluids (1967)
Allan Kaprow és un dels artistes més influents de la segona meitat del segle xx, perquè va encunyar el terme happening per referir-se a una acció artística efímera que es caracteritza per la participació activa del públic en la «construcció» de l’esdeveniment. L’acció Fluids es va realitzar l’octubre del 1967 en diverses localitzacions de Califòrnia amb l’ajuda de voluntaris. La idea era construir una sèrie d’estructures que feien 9 metres de llarg per 3 metres d’ample per 2,4 metres d’alt usant blocs de gel, que, una vegada al seu lloc (el Pasadena Art Museum de Califòrnia), muntats a l’estructura final, es desfeien. Es tractava d’una obra efímera que volia diluir, mai més ben dit, la frontera entre l’artista i el públic, entre art i vida.
Imatge Allan Kaprow Poster, Fluids (1967)
Font: © Allan Kaprow Estate Courtesy Hauser & Wirth, Zürich i London. https://www.tate.org.uk/research/publications/performance-at-tate/resources/documents/allan-kaprow (revisat el 12 de juliol de 2021).