Descripció
El concepte d’actor és molt flexible i adopta diferents matisos en les diverses perspectives o tradicions teòriques dins de les ciències socials. De manera general, s’utilitza per a designar qualsevol individu, grup, organització o institució que realitza una acció social. Quan s’utilitza per a un actor compost per més d’un individu, se sol utilitzar el terme actor col·lectiu. En la majoria dels seus usos, hi ha una connotació d’intenció i també d’algun grau d’agència en la realització d’aquesta acció. A continuació, revisarem dos de les teories sociològiques en què més importància té el concepte en qüestió.
La primera és la teoria dramatúrgica. Plantejada per Erving Goffman en el seu llibre de 1956 La presentación de la persona en la vida quotidiana, aquesta teoria concep la interacció i l’acció social com si es tractés d’una obra de teatre. Parteix de la idea que quan un individu «se presenta ante otros, tendrá muchos motivos para tratar de controlar la impresión que ellos reciban de la situación» (Goffman, 2012, pàg. 29). La teoria dramatúrgica és, segons el seu mateix autor, l’estudi «de las técnicas comunes empleadas por las personas (actores) para sustentar dichas impresiones y de algunas contingencias comunes asociadas con el empleo de estas técnicas» (Goffman, 2012, pàg. 29). Les interaccions entre actors, o entre actor i audiència, poden prendre dues formes: 1) trobades, si la presència física és directa, mútua i contínua, o 2) actuacions, si l’activitat d’un participant, en un moment i lloc donats, és una referència que serveix per a influir d’alguna manera en l’audiència, definida com tota persona o grup a qui l’actor presenta una definició concreta de la situació (Goffman, 2012, pàg. 30).
En les actuacions, l’actor demana implícitament als seus observadors que creguin en la realitat que està presentant. No obstant això, Goffman considera que el mateix actor pot creure o no en la seva pròpia actuació. Si l’individu creu en la seva actuació és perquè ell creu que la impressió que està causant en la seva audiència és la veritable realitat de si mateix. Per contra, un individu que no creu en la seva presentació és conscient que la imatge que presenta no es correspon amb la seva realitat i, per tant, es considera que està enganyant l’audiència (Goffman, 2012, pàg. 32). Tota actuació dels actors socials s’emmarca en el continu que va entre aquests dos extrems.
Per a veure-ho en un exemple, podem pensar en una pintora que fa un quadre. Segons la teoria dramatúrgica, l’actor seria la pintora, que amb el seu acte intenta presentar-se a ella mateixa de la millor manera possible davant l’audiència de la seva acció, que en aquest cas podria estar composta pel conjunt de crítics d’art, per galeristes o pel públic que va a veure l’obra. Encara que la pintora conservi la seva capacitat d’agència, com la seva acció està motivada per la intenció de presentar-se a ella mateixa de la millor manera possible, ha hagut d’incorporar les expectatives de tots els tipus d’audiència de la seva obra, si el que vol és tenir èxit. En cas contrari, la seva acció fracassarà fins al punt que la seva audiència pot deixar de reconèixer el seu estatus d’artista.
La segona perspectiva és la denominada teoria de l’actor-xarxa. Aquesta teoria concep la societat com una xarxa teixida per nodes, que serien actors, i les relacions que es produeixen entre ells, que es denominen traduccions. Sense entrar en tots els detalls i supòsits de la teoria, la xarxa que metaforitza la societat es construeix per les interaccions i relacions d’éssers humans i d’objectes no humans. A tots ells se’ls denomina actors o, més concretament, actants (Pozas, 2015). La definició d’actor, per tant, canvia fins a prendre la forma següent:
Para la teoría del actor-red, el actor recibe su estatus de actor de dos formas: cuando un ser humano se enuncia a sí mismo como responsable de una acción o cuando se le nombra. La importancia de la segunda forma de constituir al actor es que no se restringe a seres humanos, sino a cualquier tipo de actante a quien es atribuida la responsabilidad de la acción. Toda acción, como señalamos antes, es considerada por este enfoque como un conglomerado de agentes humanos y no humanos (Pozas, 2015, pàg. 10).
El text anterior vol dir que, en la teoria de l’actor-xarxa, actor és tot aquell element a qui es responsabilitza, d’alguna manera, de la interacció social. En un exemple relacionat amb l’art —posem, pintar un quadre—, l’actor de l’acció seria el responsable principal d’aquesta acció. I el responsable principal pot variar en funció de qui jutgi o analitzi la creació del quadre. Així doncs, es pot concebre el pintor com a actor, però també la tècnica que utilitza —per exemple, l’aquarel·la—, si es considera que és més determinant o influeix més en el resultat que no pas el pintor. L’actor podria ser, fins i tot, alguna cosa immaterial, com el corrent artístic al qual pertany, ja que ha estat aquest corrent qui ha proporcionat les principals convencions i maneres de procedir, potser influint en la selecció de la persona que pinta, del mitjà de l’obra o en algun altre aspecte.
Bibliografia
Goffman, E. (2012). La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu (1a. ed. 1956).
Pozas, M. Á. (2015). «En busca del actor en la teoría del actor-red». Dins: I Congreso Latinoamericano de Teoría Social (Instituto de Investigaciones Gino Germani. Facultad de Ciencias Sociales. Universidad de Buenos Aires) [en línia]. [Data de consulta: 21 d’agost de 2019].
<http://cdsa.aacademica.org/000-079/51.pdf>