Descripció
En la filosofia i les ciències socials, un dels debats més clàssics sobre el comportament humà en societat té a veure amb la relació estructura-agència. Cadascun dels termes del debat representa una posició oposada. Així, la posició que privilegia l’estructura (estructuralista) considera que l’acció humana s’explica o està determinada per una sèrie de lleis socials, a l’estil de les lleis fisicoquímiques. En l’extrem oposat, la posició d’agència defensa que l’acció social és independent de les estructures i és controlada en tots els seus termes per la persona (Ema López, 2004).
La teorització del concepte d’agència suposa una reformulació de la idea de llibertat. Per entendre millor l’agència és necessari remuntar-nos a les dues principals concepcions de llibertat que hi ha. Isaiah Berlin va ser el primer que va distingir entre aquests dos tipus de llibertats, a les quals va batejar com a llibertat negativa i llibertat positiva. La llibertat negativa és la llibertat entesa com l’autonomia per a realitzar una acció mentre ningú s’interposa en el camí o la dificulta. Aquesta és la idea de llibertat que defensa, per exemple, el liberalisme econòmic. Un exemple d’aquesta llibertat negativa és la capacitat d’emprendre un negoci sense haver de pagar taxes o impostos. Si hi hagués estat i calgués pagar-los, disminueix la llibertat negativa de l’acció d’emprendre. L’altra concepció que distingeix Berlin és la llibertat positiva, que després van aprofundir la filòsofa Hannah Arendt o l’economista Amartya Sen. De manera general i simplificada, la llibertat positiva equival a pensar que l’acció només és lliure, no quan ningú se’ns interposa en la seva realització, sinó quan la persona té les capacitats i els mitjans (tant cognitius com materials) per a desenvolupar-la (Tubino, 2012). Seguint l’exemple anterior, per a aconseguir la llibertat d’emprenedoria en el sentit positiu, no caldria eliminar l’estat i els impostos, sinó que l’estat ha de ser qui ha de garantir, per exemple, mitjançant l’educació i la redistribució de la riquesa, que cada vegada més persones puguin emprendre. En aquest últim exemple, les persones que reuneixen les habilitats i requisits per a l’acció serien els agents.
Agenciar, per la seva banda, és el concepte a què s’al·ludeix per tractar l’acció constructiva de l’agent, sigui individual o col·lectiu, en el sentit d’obrar de manera hàbil per aconseguir i exercir algun poder o força instrumental (Buxó i Rey, 1998). Això vol dir que l’agenciament és el procés mitjançant el qual una persona es fa pròpia o recupera la seva capacitat d’acció lliure, entesa, de manera positiva, com a agència. Aquest procés està lligat al coneixement i a la idea d’identitat, en tant que conèixer i sentir un element o àmbit com a part de la identitat fa més probable o fàcil arribar a ser agent d’una acció (Tubino, 2012, pàg. 7).
Intentarem entendre-ho amb un exemple de l’àmbit de l’art. En la seva acció de recepció d’una obra artística, el públic pot agenciar-se l’obra i, per tant, passar a ser un actor que n’interpreta i en construeix el sentit. Però perquè aquest agenciament sigui possible no n’hi ha prou que el públic la pugui veure exposada en un museu (perquè l’entrada és gratuïta, per exemple), sinó que és necessari que l’entengui i/o l’assumeixi com a pròpia o relacionada amb la seva identitat. Si succeeix alguna d’aquestes coses, s’inicia el procés d’agenciament, que després converteix el públic en un agent amb capacitat, no solament de sentir-se influït per l’obra artística, sinó d’influir-hi i, a través seu, en la seva realitat. Un exemple seria l’agenciament del Guernica de Picasso per part del moviment pacifista. L’ús de la seva imatge en diverses protestes polítiques lligades al pacifisme ha anat influenciant i actualitzant el sentit i el simbolisme d’aquesta obra per a gran part de la societat. Al seu torn, es podria argumentar que aquest ús polític del Guernica en protestes ha servit per a modificar la realitat, en forma, per exemple, d’una major conscienciació social (Kopper, 2014).
Així, des de la perspectiva de l’agència, l’art ja no s’aborda tant pel que significa o el que expressa, sinó per la capacitat d’actuació que aconsegueix en relació amb els diferents contextos socials de què participa. Alfred Gell ha analitzat la qüestió de l’ornamentació des d’aquesta perspectiva, per plantejar que un objecte ornamentat acostuma a tenir més agència que un objecte sense ornamentar. D’aquesta manera, objectes o espais als quals s’acostuma a atribuir funcions socials rellevants —com poden ser les armes o bé els espais rituals i cerimonials— apareixen tradicionalment més profusament ornamentats (Gell, 2016). En un sentit similar, W. J. T. Mitchell proposa una anàlisi de les imatges que es fixa en la seva capacitat per a intimidar o despertar el desig dels humans i induir-los, així, a passar a l’acció (Mitchell, 2017).
Bibliografia
Buxó i Rey, M. J. (1998). «Mirarse y agenciarse: espacios estéticos de la performance fotográfica». Revista de dialectología y tradiciones populares (vol. LIII, núm. 2) [en línia]. [Data de consulta: 23 d’agost de 2019]
<http://dra.revistas.csic.es/index.php/dra/article/view/393/397>
Ema López, J. E. (2004). «Del sujeto a la agencia (a través de lo político)». Athenea Digital: Revista de Pensamiento e Investigación Social (núm. 5, pàg. 1-24) [en línia]. [Data de consulta: 18 dagost de 2019].
<https://nbn-resolving.org/urn:nbn:de:0168-ssoar-64929>
Gell, A. (2016). Arte y agencia. Una teoría antropológica. Buenos Aires: Sb editorial.
Kopper, A. (2014). «Why Guernica became a Globally Used Icon of Political Protest? Analysis of its Visual Rhetoric and Capacity to Link Distinct Events of Protests into a Grand Narrative». International Journal of Politics, Culture, and Society (núm. 27, pàg. 443-457).
Mitchell, W. J. T. (2017). ¿Qué quieren las imágenes? Una crítica de la cultura visual. Vitoria Gasteiz: Sans Soleil ediciones.
Tubino, F. (2012). Libertad de agencia: entre Sen y H. Arendt [en línia]. [Data de consulta: 18 d’agost de 2019].
<http://red.pucp.edu.pe/wp-content/uploads/biblioteca/090712.pdf>