Descripció
L’autenticitat és la qualitat de l’autèntic, que al seu torn posseeix, en el seu ús comú, dues accepcions diferents i relacionades. Com a adjectiu descriu, d’una banda, l’autèntic i veritable i, d’una altra, al·ludeix a la coherència amb un mateix (DRAE, 2018).
En l’art aquest doble sentit es manté, encara que matisat. Dutton (2003) expressa dues concepcions de l’autèntic: l’autenticitat nominal i l’autenticitat expressiva. L’autenticitat nominal consisteix en l’atribució veritable d’una obra a un autor o autora determinat i, a més, a les característiques que l’associen a una tradició artística determinada. Per exemple, podem dir que Els Girasols és una obra autèntica de Van Gogh, atès que es coneix que va ser feta per ell, i a més és una obra autèntica del postimpressionisme, ja que reuneix les característiques d’aquesta tradició. Per ser catalogada com a autèntica, una obra ha de contenir les proves suficients que l’associïn a la seva autoria i al moviment o desenvolupament artístic en el qual s’insereix.
Per la seva banda, l’autenticitat expressiva es refereix a la mesura en què l’obra aconsegueix respondre als ideals d’originalitat i sinceritat, i aconsegueix transmetre idees, emocions o sentiments veritables, autèntics. Els Girasols aquí seria autèntica en el sentit que constitueix una obra original, única, que aconsegueix fer sentir a qui l’observa una sèrie d’emocions que es veuen potents i sinceres, autèntiques. Podem sentir, per exemple, que aconsegueix transmetre l’esperit del món rural i recordar-nos, d’una manera potent, moments viscuts en aquest entorn rural.
Walter Benjamin, en el seu assaig de 1935 La obra de arte en la época de la reproductibilidad técnica, analitza i aprofundeix aquest concepte des d’una visió propera a la d’autenticitat expressiva. Per a ell, el concepte clau és el d’aura. L’aura d’una obra seria la seva capacitat de provocar l’experiència d’aquests sentiments profunds i sincers als quals Dutton al·ludeix en la seva categoria d’autenticitat expressiva. Un dels requisits perquè una obra posseeixi aura, i per tant pugui ser considerada art, és que sigui autèntica (Benjamin, 1989).
La noció d’autenticitat de Walter Benjamin es refereix a multitud de coses alhora i no ofereix una definició unívoca. Repassem aquí els que creiem que són dos dels seus molts sentits:
- Una de les primeres aproximacions que ofereix és la identificació de l’autenticitat d’una obra amb l’aquí i ara. Això vol dir que una obra només és autèntica mentre que és única i només es troba en un lloc i moment concrets. Cadascuna de les pintures de la sèrie d’Els Girasols de Van Gogh és única en la mesura en què només es poden observar en el moment actual en un lloc, per exemple, Gerro amb catorze girasols solament es troba al Museu Van Gogh d’Àmsterdam, i només allí podem experimentar-ne l’aura.
- Per autenticitat, Benjamin declara el següent: «La autenticidad propia de una cosa es la suma de cuanto, desde lo que es su origen, nos resulta en ella transmisible, de su duración de material a lo que históricamente testimonia» (Círculo de Bellas Artes, s/a).
Amb l’anterior, se’ns està dient que el que atorga a una obra la seva autenticitat expressiva i ens permet sentir emocions sinceres i profundes és tot allò que, des de la seva creació o producció i mentre dura materialment, l’obra d’art mostra. Així, els sentiments específics que desprèn la seva aura tenen a veure amb múltiples factors, d’entre els quals podem enumerar els següents: la intenció de l’autor, els esdeveniments històrics que s’han desenvolupat abans que l’obra existís o mentre existeix, i la nostra identitat, en tant que, d’alguna manera, aquests esdeveniments històrics i identitats de qui observa hi siguin identificables. Seguint el nostre exemple, Els Girasols de Van Gogh tenen una autenticitat que es relaciona amb tot allò que Van Gogh volia mostrar, tots els esdeveniments històrics aliens que puguin relacionar-s’hi i totes les identitats de les persones que la observen aquí i ara.
Un últim exemple sobre l’autèntic, que permet observar la relació que hi ha entre les dues concepcions de l’autèntic, és el que mostren Wolz i Carbon (2014) a partir de la dimensió de la falsedat. En un experiment dut a terme a Alemanya, es va reunir a trenta-quatre persones amb l’objectiu que avaluessin la qualitat percebuda, el valor emocional, el plaer d’observar, la familiaritat, el desig de possessió i l’extraordinarietat de dues obres —una de molt coneguda i una altra de desconeguda— de cadascun d’aquests quatre artistes: Van Gogh, Dalí, Da Vinci i Munch. Als participants se’ls presentava una imatge d’alguna d’aquestes obres, acompanyada d’un rètol en el qual es deia si aquesta imatge representava una obra original o una còpia, abans d’emplenar un qüestionari on valoraven les dimensions esmentades. L’estudi aconsegueix demostrar estadísticament que, davant dues obres exactament iguals, totes les dimensions excepte la de familiaritat amb l’obra, variaven en funció de si aquestes es presentaven com a autèntiques nominalment o falses. Les imatges presentades com a còpies estan associades a menors nivells de qualitat percebuda, valor emocional, plaer d’observació, desig de possessió i extraordinarietat que les mateixes imatges presentades com a originals. Podem extreure com a conclusió d’aquest estudi que l’autèntic moltes vegades no es construeix a partir de l’observació, sinó des de la legitimitat que produeix qui ho etiqueta i com ho fa.
Bibliografia
Benjamin W. (1989). «La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica». Discursos Interrumpidos I (pàg. 15-57). Buenos Aires: Taurus (1a. ed. 1935).
Círculo de Bellas Artes (s/a). Atlas Walter Benjamin [en línia]. [Data de consulta: 26 de juliol de 2019].
<https://www.circulobellasartes.com/benjamin/termino.php?id=22>
Diccionario de la Real Academia Española (2018). Entrada «auténtico, ca» [en línia]. [Data de consulta: 26 de juliol de 2019]
<https://dle.rae.es/?id=4QjqWMu>
Dutton, D. (2003). «Authenticity in Art». Dins: Jerrold Levinson (ed.) The Oxford Handbook of Aesthetics (pàg. 258-274). Nova York: Oxford University Press.
Wolz S. H.; Carbon C. C.(2014, octubre). «What’s Wrong with an Art Fake? Cognitive and Emotional Variables Influenced by Authenticity Status of Artworks». Revista Leonardo (vol. 47, núm. 5, pàg. 467-473).