Descripció
Context es refereix, d’una manera general, a l’entorn en el qual es considera un fet. Aquest entorn pot ser físic, si es refereix a la naturalesa i/o a la constitució material del fet mateix, o social, que és al que ens referirem aquí.
El context social és un terme vague que ha estat utilitzat de múltiples formes en les ciències socials. De manera general, el context social és tota aquella realitat, afectada per la vida humana en societat, que, en coincidir en l’espai i el temps, constitueix l’entorn que envolta o engloba qualsevol objecte, agent, acte o fet. El context és social en la mesura en què es compon de totes les esferes de la vida humana política. Així, estaria conformat pel context polític, el context econòmic, el context artístic, el context familiar, etcètera. Una bona aproximació, que amplia i matisa la distinció entre els contextos físic i social, a més d’enumerar bona part dels seus components i dinàmiques, la trobem en una breu nota de recerca de Barnett i Casper (2001), que afirmen el següent:
Els contextos socials o humans abasten l’entorn físic immediat, les relacions socials i els mitjans culturals dins dels quals grups definits de persones actuen i interactuen. Entre els components de l’entorn social s’inclouen la infraestructura construïda, l’estructura industrial i ocupacional, els mercats laborals, els processos econòmics, la desigualtat, la riquesa, els serveis de l’Estat del Benestar, les relacions de poder, el govern, les relacions racials o de gènere, les pràctiques culturals, les arts, les institucions i pràctiques religioses, i les creences i discursos existents sobre el lloc i la comunitat social. L’entorn social subsumeix molts aspectes de l’entorn físic, atès que els paisatges contemporanis, l’aigua i altres recursos naturals han estat, almenys parcialment, configurats per humans. Integrades en els entorns socials contemporanis, es troben les relacions històriques de poder que s’han institucionalitzat amb el temps. La influència dels contextos socials es pot experimentar en múltiples àmbits, sovint simultàniament, inclosos alguns com la llar, la xarxa familiar o els barris, pobles i ciutats que s’habiten. Els contextos socials són dinàmics i canvien amb el temps com a resultat de forces internes i externes.
D’entre els debats que emergeixen d’aquesta aproximació, tals com les seves dinàmiques de canvi o els nivells per considerar, les ciències socials s’han centrat en com aquest context social influeix en totes aquestes accions, objectes o fets que tenen lloc dins seu. És a dir, en la relació que hi ha entre els actes i fets socials micro i el context o entorn, que seria el macro. Distingirem dues posicions extremes, amb l’objectiu de ser sintètics i il·lustratius, encara que, per descomptat, hi ha multitud de posicions intermèdies en aquest debat.
En primer lloc, des de la posició estructuralista, s’afirma que el context social és el factor únic o més determinant de qualsevol acte o fet social, independentment que aquest sigui petit (micro) o gran (macro). Des d’aquesta perspectiva, les persones, i també les institucions, no serien lliures de decidir el que fan en el present o faran en el futur, sinó que aquests actes ja estarien determinats pel context social en el qual s’emmarquen.
En segon lloc, i en l’oposat a la posició estructuralista, ens trobem amb les posicions més individualistes i autònomes. Des d’aquesta visió es reconeix, per descomptat, que el context influeix en els individus mitjançant processos generals com la socialització, però que els actes i fets socials són, principalment, conseqüència de la llibertat individual de la persona a través de les seves creences, sentiments, idees i altres processos de marcat caràcter individual.
Un exemple d’ús del concepte de context social aplicat al camp de l’art, i seguint el debat proposat sobre la seva influència, podria ser el referit a pràcticament qualsevol moviment artístic i que consisteix a preguntar-se en quin mesurada les obres d’art creades o produïdes per les persones que integren aquest corrent són objectes determinats o influïts pel context social al que pertanyen. Existiria el Guernica de Picasso sense el context social de guerra? En quina mesura el context social va influir en com és la Gioconda? Per una reflexió sobre aquest tema, pot veure’s un escrit de Murakovsky que se cita in el llistat de referències. (Vegin-se també les fitxes Teoria del reflex, Intenció i Mediació).
Bibliografia
Barnett, E.; Casper, M. (2001). «A Definition of “Social Environment”». American Journal of Public Health (vol. 91, núm. 3, pàg. 456] [en línia]. [Data de consulta: 27 de juny de 2019].
<https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1446600/pdf/11249033.pdf>
Mukarovsky, J. (1977). «El arte como hecho semiológico». A: J. Mukarovsky; J. Llovet. Escritos de estética y semiótica del arte (pàg. 35-43). Barcelona: Gustavo Gili. [Data de consulta: 27 de juny de 2019].<http://pdfhumanidades.com/sites/default/files/apuntes/296%20-%20Mukarovsky%20-%20Escritos%20de%20estetica%20y%20semiotica%20del%20arte%20%2845%20copias%29.pdf>