Descripció
Un sistema, en ciències socials i de forma general, es constitueix com una xarxa de relacions d’interdependència i de processos de comunicació que es donen entre actors de diferents nivells en un determinat àmbit. En esmentar que els actors poden ser de diferents nivells ens referim al fet que poden ser individus, grups, institucions o societats.
En sociologia, un dels primers autors a teoritzar sobre els sistemes socials va ser Talcott Parsons. Els sistemes, en la seva teoria funcionalista, serien tots els entramats de relacions que, en un àmbit, tracten de resoldre quatre problemes: adaptar-se a l’entorn exterior, aconseguir les seves metes, integrar tots els seus components i mantenir les pautes de funcionament del sistema (Giner et al., 2006).
No obstant això, el desenvolupament més important va ser l’adaptació i aprofundiment del concepte que va fer Niklas Luhmann. Per a ell, els sistemes no són solament conjunts de relacions o accions entre actors, sinó també, i més important, conjunts de comunicació. Com ocorre en el concepte de camp de Bourdieu, al mateix temps que hi ha un sistema social totalitzador, hi ha també subsistemes, tals com els subsistemes de l’economia, política, ciència, etc. Cadascun d’aquests sistemes es diferencia en la manera en què soluciona problemes i es reprodueix a si mateix (Galindo, 2012).
A causa de la característica de la funció que posseeixen tots els sistemes, Luhmann es va proposar aplicar la seva teoria a un sistema específic on, a priori, fos difícil trobar una funció social. D’aquesta manera, volia provar que la seva teoria es podia aplicar a qualsevol àmbit. Un dels subsistemes que va estudiar per a aquest propòsit va ser el sistema de l’art. El sistema de l’art està compost per la multitud d’actors que creen les obres d’art, anomenats artistes. Els artistes es valen de les entrades del seu entorn (idees, materials físics, tècniques, diners, encàrrecs, etc.) per crear les obres. Aquest procés de creació seria una caixa negra el funcionament de la qual es desconeix. A la teoria de sistemes tampoc li interessa conèixer-lo. Una vegada feta l’acció de creació artística, el producte provoca una reacció en la resta d’actors del sistema de l’art: crítics, comissaris d’art, museus, fundacions i associacions, i públic general. Aquesta reacció, sigui com sigui, provocaria després una modificació de l’entorn i, per tant, de les entrades que els artistes posteriors rebrien o prendrien en el futur (Luhmann, 2000). Tot aquest subsistema tindria una funció per al sistema social general: revelar noves maneres d’observació que romanen ocultes, és a dir, aportar una millora de la reflexivitat social sobre com ens pensem a nosaltres mateixos en tant que éssers socials.
Aquesta visió des de la teoria de sistemes sobre el subsistema de l’art ha estat objecte de crítiques. D’una banda, hi ha les teories alternatives sobre l’art que rebutgen, en general, la teoria de sistemes. Per exemple, el corrent bourdià (per Pierre Bourdieu) en sociologia no parlaria de sistema de l’art, sinó del camp de l’art, amb totes les implicacions teòriques i conceptuals que això implica. Bourdieu no fa èmfasi o no considera la funció social o les dinàmiques de comunicació, com tampoc faria Howard Becker, la teoria del qual es basa en el concepte de mons de l’art, que utilitza per a designar l’àmbit artístic (i totes les seves parcel·les) i assenyalar que es constitueix com un àmbit laboral qualsevol, que solament es diferencia pel seu producte: les obres d’art. De manera breu, aquesta teoria considera l’àmbit, o món, com una xarxa d’actors —proveïdors, venedors, crítics i públic— que, de forma cooperativa, defineixen i produeixen les obres d’art. Aquesta cooperació i interdependència constreny l’actuació de cadascun d’ells, com per exemple el tipus d’art que pot produir un artista, o quins criteris s’han de seguir per a jutjar una obra (Forni, 2009, pàg. 246-247).
D’altra banda, entre els qui sí que accepten la validesa o la utilitat de la teoria de sistemes, han sorgit, al seu torn, diversos tipus de crítiques. Una d’elles es refereix al fet que de la manera en què està descrit el funcionament del sistema de l’art, aquest no es distingeix de qualsevol altre àmbit de l’entreteniment. Aquest problema vindria derivat del fet de no haver teoritzat sobre la major importància que té el gust com a input o com a capital per a la resposta davant l’obra (Galindo, 2012). Per part seva, Valenzuela (2014, pàg. 9) critica que l’anàlisi de Luhmann
«no (dé) cuenta con suficiente complejidad de tres aspectos centrales de los mundos sociales del arte: su realidad institucional; los fenómenos de inclusión y exclusión social, y la posición que ocupan las llamadas artes populares y aplicadas en la sociedad contemporánea».
És a dir, considera que el subsistema de l’art també hauria de tenir en compte la importància dels actors institucionals —com a creadors, com a input i com a públic—, les condicions socioeconòmiques que interfereixen en la creació, i el fet que potser la seva funció general sigui més complexa que no pas servir com a eina de simple reflexió social.
Bibliografia
Luhmann, N. (2000). The art as a social system. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press.
Forni, P. (2009, agost). Ressenya de «Los mundos del arte. sociología del trabajo artístico» de Howard S. Becker. Revista Miríada (pàg. 246-248).
Galindo, J. (2012). «Arte y gusto. Reflexiones en torno a la función del sistema del arte». En Cadenas, Mascareño y Urquiza (Ed.). Niklas Luhmann y el legado universalista de su teoría. Aportes para el análisis de la complejidad social contemporánea [en línia]. Santiago de Xile: Ril Editores. [Data de consulta: 22 de setembre de 2019].
<https://www.academia.edu/9028112/Arte_y_gusto._Reflexiones_en_torno_a_la_funci%C3%B3n_del_sistema_del_arte>
Giner, S.; Lamo de Espinosa, E.; Torres, C. (2006). Entrada «Sistema social». Diccionario de sociología (pàg. 774). Madrid: Alianza editorial.
Valenzuela, F. (2014). «Las formas del arte en la teoría de Niklas Luhmann». Revista Contenido, Arte, Cultura y Ciencias Sociales (núm. 4, pàg. 9-21) [en línia]. [Data de consulta: 15 de juliol de 2019].
<https://www.academia.edu/7584708/Las_formas_del_arte_en_la_teor%C3%ADa_sociol%C3%B3gica_de_Niklas_Luhmann>