Descripció
Aquest concepte té les arrels en la filosofia marxista i constitueix la seva interpretació sobre com els éssers humans adquireixen coneixement i la forma que aquest coneixement adopta. Desenvolupada primer per Marx i després per Lenin, reuneix les característiques ontològiques següents, és a dir, característiques sobre com es concep la realitat:
- Concep el món com una realitat externa. Això vol dir que, independentment de la ment humana, la realitat és la que és. Existiria, encara que ningú la pensés.
- La realitat, tant física com social, és una realitat material. Les idees, pensaments o sentiments no són part de la realitat, sinó que en són reflex. No cal entendre per material tot el que té una presència tangible, ja que una relació de poder també és material. La realitat és l’estructura, en la dicotomia estructura-superestructura.
- La realitat és objectiva. En la mesura en què no depèn d’interpretacions individuals, sinó que és externa i única, l’estructura real no és subjectiva.
Un cop presentat com es concep la realitat, queda per explicar quin és el procés, o el mecanisme, mitjançant el qual els éssers humans creen actes o obres que reflecteixen aquesta realitat. Aquest procés es defineix com a dialèctic, actiu i contradictori; dialèctic perquè es construeix a partir de la interacció; actiu perquè requereix la intenció de desenvolupar l’acte d’analitzar, i contradictori perquè s’ha de centrar en l’estudi de les contradiccions de l’estructura capitalista, atès que aquí resideix la naturalesa última i objectiva de la realitat i les seves lleis. De manera general i succinta, la base de la teoria del reflex s’expressa així: «la actividad psíquica no es posible sino como reflejo del mundo exterior que actúa sobre los órganos de los sentidos, sobre el cerebro de los animales y del hombre. [Así,] el marxismo explica cómo se refleja la realidad objetiva en el cerebro humano» (Diccionario soviético de filosofía, 1984).
Desenvolupaments contemporanis, fins i tot marxistes, presenten una versió més matisada de la teoria del reflex, segons la qual tota creació o idea humana no seria un reflex exacte de la realitat material externa, sinó un producte molt influenciat per ella. Aquest matís s’expressa fins i tot en els conceptes, ja que es passa a parlar de producció o construcció social per a indicar que tota obra o acte està condicionat pel seu context. Es parla llavors que la producció artística és conseqüència d’una complexa conjunció de nombrosos determinants i condicions socials (Wolff, 1993). L’obra no és tant un reflex, sinó una conseqüència de la interacció entre l’estructura (les condicions materials de la realitat), la superestructura (el sistema cultural) i l’agència individual (vegeu també la fitxa Mediació).
Per a il·lustrar-ho, pensem en una obra d’art, Nighthawks (1942) d’Edward Hopper, per exemple. Segons la teoria del reflex, aquesta seria una obra produïda de manera mecànica donades unes condicions de la realitat material que actuen com a estímuls, com podrien ser el fet que visqués en una ciutat amb l’estil arquitectònic concret que es mostra en l’obra, que disposés de diners per a comprar els materials per a utilitzar, etc. D’aquesta manera, la producció artística seria concebuda com una reacció reflexa —en el sentit gairebé d’acte reflex, i no solament de reflex especular o representació— enfront de les condicions materials, i la idea de la creació com un acte lliure i original quedaria negada. L’art, i la forma que pren, estaria totalment determinat; Hopper «només» hauria estat la persona que hauria engegat el procés de coneixement dialèctic per a conèixer la realitat mitjançant la recerca o la forma artística. El producte, el quadre, revelaria així alguna d’aquestes característiques de la realitat. Nighthawks podria revelar la desigualtat en el capitalisme, en permetre la comparació entre qui treballa de nit en una cafeteria i els clients que hi ha. Els desenvolupaments posteriors que matisen la teoria del reflex dirien que Nighthawks està molt influïda pel context social en el qual es crea, i que Hopper hi va agregar un grau de creativitat, major o menor.
La teoria del reflex s’oposa a l’idealisme, que nega que existeixi una realitat anterior i externa a la ment humana. La realitat és impossible d’aprehendre i tot el material no és sinó una construcció social a partir de sensacions, emocions, conceptes i llenguatge (Diccionario soviético de filosofía, 1984). Seguint amb el mateix exemple artístic, segons aquesta perspectiva, Hopper hauria pintat Nighthawks a partir d’una idea —més o menys original, en la mesura en què pot estar influïda per altres idees externes i/o anteriors del context. Aquesta idea, filtrada a través de la seva tècnica artística, s’hauria convertit en Nighthawks, que seria ara una construcció simbòlica que permet donar sentit a alguns elements d’aquesta realitat construïda per les idees i entendre’ls.
Bibliografia
Diccionario soviético de filosofía (1984). Entrada «Teoría del reflejo» (tercera accepció) [en línia]. Moscou: Editorial Progreso. [Data de consulta: 18 de juny de 2019]
<http://www.filosofia.org/enc/ros/te05.htm>
Wolff, J. (1993). The Social Production of Art. Londres: The Macmillan Press.