Transformació

Descripció

La transformació social, també denominada comunament canvi social, és tota aquella alteració de les estructures de comportament, dels actors o de les relacions entre aquests en qualsevol àmbit social. Específicament en l’àmbit de la sociologia de l’art, s’utilitza el concepte de transformació per a parlar de la capacitat que té l’art per a afectar el context social que l’envolta. Es relaciona, per tant, amb els conceptes d’intenció o ideologia, i seria la relació causal contrària a l’analitzada per la teoria del reflex (aquesta teoria estudia la influència del context en l’art, mentre que la transformació, com hem dit, estudia la influència de l’art en el context). En aquest sentit, les posicions són múltiples, des dels qui defensen que l’art és una eina molt poderosa per a modificar la realitat social, fins als qui limiten aquesta influència a petits canvis.

Dins d’aquestes últimes posicions negacionistes o minimalistes de les possibilitats de transformació social de l’art, destaca el corrent marxista més clàssic i materialista, segons el qual l’art es constitueix com a part de la superestructura (la cultura i les idees que es creen a partir de les condicions materials de producció, és a dir, de l’estructura, i que tenen la funció de mantenir-la) i a ella es reduiria la seva influència. Per tant, des de les posicions més estrictes, les possibilitats de l’art, en la mesura en què parteix de la superestructura, d’influir en l’estructura —allò important, allò que fixa les relacions de poder i classes—, serien mínimes. Cal aclarir que desenvolupaments posteriors del marxisme, com per exemple el de l’Escola de Frankfurt amb Horkheimer i Adorno, s’inclourien en la posició contrària, en pensar que l’art pot afavorir el desenvolupament de l’ésser humà (Huesca, 2013).

Des de la posició contrària, la que veu en l’art una eina de canvi social, s’han estudiat les implicacions que les obres d’art o els actes artístics tenen des d’un punt de vista psicològic i, sobretot, polític. En aquest últim àmbit és en el que ens centrarem. Janet Wolff (1993, pàg. 62) fa un aclariment pertinent sobre què s’entén per l’adjectiu polític, quan es parla d’influència política. Assenyala que l’art, més enllà de la intenció o ideologia de l’autor o autora, és sempre polític en el sentit ampli de la paraula: en la mesura en què forma part de la societat i de les estructures de poder. En altres paraules, l’art és un producte social amb implicacions socials; no hi ha contradicció en afirmar el doble sentit de la relació. Wolff prossegueix la seva teoria sobre la transformació assenyalant que aquesta idea se sol associar a grans processos de canvi, com ara revolucions, però que a més de com a eina revolucionària, la influència de l’art va molt més allà i pot adoptar, entre altres, les maneres d’influència següents, que també serien de transformació (Wolff, 1993, pàg. 62-67):

1. Recolzant revolucions socials i polítiques, com va fer gran part del moviment futurista amb el seu suport al feixisme (Reyes, 2014).
2. Polititzant, sensibilitzant o socialitzant l’audiència en determinades idees o valors, per exemple, l’ús del Guernica com a símbol del moviment i de la consciència pacifista.
3. Com a canal de propaganda de règims autoritaris o institucions totalitzadores. L’exemple paradigmàtic serien les pel·lícules de Leni Riefenstahl en l’Alemanya nazi.
4. Modificant l’agenda pública o política, ajudant a imposar temes o problemàtiques socials per al seu pensament o resolució, com, per exemple, la novel·la autobiogràfica La campana de vidre, de Sylvia Plath, amb el feminisme i, sobretot, els problemes d’índole psicològica.
5. Ajudant a estudiar ideologia o determinades característiques historicopolítiques, que, al seu torn, influeixen socialment.

Recentment, la dimensió transformativa de l’art també s’ha desenvolupat en manifestacions com les pràctiques artístiques comunitàries socialment compromeses (socially engaged) o activistes. Es tracta de modalitats de producció cultural que busquen la disrupció radical del statu quo —com en certes formes d’artivisme— o, en les tendències més moderades, de pràctiques artístiques en les quals artistes i no artistes col·laboren en el desenvolupament de processos culturals orientats a la pedagogia col·lectiva, l’agenciament comunitari i, eventualment, el canvi social de signe progressista, és a dir, orientat a cert sentit de justícia social i política (Felshin, 1995).

Bibliografia

Felshin, N. (1995). But It Art? The Spirit of Art as Activism. Toronto: Bay Press.

Huesca, F. (2003). «Walter Benjamin: hacia un nuevo concepto de arte». Revista Graffylia (núm. 16-17) [en línia]. [Data de consulta: 22 de juny de 2019].
<http://cmas.siu.buap.mx/portal_pprd/work/sites/filosofia/resources/PDFContent/896/008.pdf>

Reyes, L. (2014, 28 de octubre). «Futurismo, la estética del fascismo». Revista Tiempo.

Wolff, J. (1993). Aesthetics and the Sociology of Art. Londres: Macmillan Education.