L’abstracció és un procés conceptual pel qual es deriven idees o regles generals a partir de casos particulars. En el cas de la història de l’art, tanmateix, se sol parlar d’abstracció per fer referència a obres artístiques que no s’aboquen a la representació literal dels objectes. Empesa per avanços tecnològics que alliberen la pintura de la càrrega de representar mimèticament el món, l’abstracció com a corrent artístic comença a finals del segle xix i a poc a poc es constitueix com un gènere propi. Els arguments de l’època assenyalen que, un cop transferides a la fotografia les tasques de representació, el dibuix i la pintura podien ocupar-se ara de sondejar dimensions humanes més profundes, amagades sota la superfície de les coses.
Un antecedent important és l’artista i mística Hilma af Klint (1862-1944), el treball de la qual va prefigurar els grans corrents de pintura abstracta del segle xx. Les seves obres recorrien a formes diagramàtiques amb la finalitat d’establir contacte amb forces superiors, amb la qual cosa sedimentava una pràctica vital i artística que incloïa, per exemple, sessions d’espiritisme. Per la seva banda, l’artista Piet Mondrian (1872-1944) aplica a Composició en vermell, blau i groc (1921) un programa estètic basat només en línies rectes i colors primaris, que influeix en el gust i la sensibilitat del nord d’Europa en les dècades posteriors. L’exclusió sistemàtica de qualsevol forma corba es relaciona també amb la persistència mística de Mondrian per trobar l’harmonia de l’univers mitjançant els seus elements geomètrics fonamentals. La baralla amb el seu amic Theo van Doesburg per la discrepància sobre el protagonisme que les diagonals havien de tenir en el pla pictòric és un episodi conegut de la cultura popular i la història de l’art, i encara que es tracta d’una simple anècdota històrica, revela la intensitat i el compromís amb el qual es tiraven endavant aquestes recerques.
Per la seva banda, artistes com Liubov Popova (1889-1924) o Varvara Stepànova (1894-1958) van indagar també en els llenguatges geomètrics al començament del segle passat, aportant elements nous i aplanant el camí per a l’arribada de l’imaginari visual de la Revolució Russa. El quadre Ratlla verda (1916) d’Olga Rozanova (1886-1918) constitueix una fita important d’aquest procés, ja que sintetitza elements del que posteriorment van ser els dos grans corrents abstractes del segle xx: l’abstracció geomètrica i l’expressionisme abstracte. El paper instrumental d’aquest últim en les batalles culturals de la guerra freda després de la Segona Guerra Mundial, encarnant una posició que associava la promesa de llibertat infinita amb les bondats del capitalisme, se sostindrà en figures com l’artista Lee Krasner (1908-1984), la solidesa tècnica i reinvenció constant del qual tindrà una important ascendència en el treball del seu marit, Jackson Pollock (1912-1956), i, a través d’ell, en la resta de l’escena americana de mitjan segle xx.
Actualment, les recerques entorn de l’abstracció han ramificat completament els seus interessos. Les obres de l’artista Adriana Minoliti, per exemple, exploren la tensió entre abstracció i sexualitat. El seu projecte Metafísica sexi (2015) és un conjunt de pintures paisatgístiques en què una sèrie de formes geomètriques suren, a la manera de personatges, en un bosc espès. Porno abstracte (2015), per la seva banda, mostra un conjunt d’imatges que s’assemblen a un wallpaper, en el qual emergeixen i es repeteixen formes euclidianes que suggereixen parts del cos humà. Ara l’abstracció no apareix vehiculada per una cerca mística, sinó que és retornada a la superfície de les coses: la decoració, la pell enrarida, els objectes de disseny.
En la instal·lació La rosa il·limitada, la perfecció ferroviària i vint llibres més (2015) l’artista Susana Gamarra dona voltes a un argument diferent entorn de l’abstracció, basant-se també en una anècdota històrica significativa. Lenna és el nom d’una playmate apareguda el 1972 a la revista Playboy. Un fragment del pòster en què apareixia nua va ser considerat l’any següent per un conjunt d’investigadors de Califòrnia com un document estàndard per assajar algorismes de compressió d’imatges. A més de la polèmica sexista, els dibuixos sobre tela de Gamarra assenyalen la fascinació contemporània per la geometria i els àmbits sensibles que inevitablement extermina. En les abstraccions i el big data, els cossos es comprimeixen en una miríada de punts llunyans que componen una textura. L’abstracció contemporània, en la seva versió més formalista, dilueix qualsevol variant biogràfica o de saviesa corporal.
Vasily Kandinsky (1925). Ohne Titel. [Dibuix]
Disponible a http://www.galeriedesmodernes.art/en/artists/wassily-kandinsky-abstraction-bauhaus/wassily-kandinsky-abstraction-bauhaus-497
Consulta el 26/06/2019
Olga Rozanova (1916). Magazine Souz Molodyozhi [Union of Youth]. [Dibuix]
Disponible a https://www.wikiart.org/en/olga-rozanova/magazine-souz-molodyozhi-union-of-youth-1913-4
Consulta el 26/06/2019
Hilma af Klint (1903). HaK1519_s6, sidan 4 Channeling drawing. [Dibuix]
Disponible a https://www.barnebys.com/blog/the-non-figurative-pioneer-hilma-af-klint
Consulta el 26/06/2019
Referències
Kandinski, Vassili (1980). De lo espiritual en el arte. Mèxic: La nave de los locos, Premia Ed.
Kandinski, Vassili (2005). Punto y línea sobre el plano. Buenos Aires: Andrómeda Ed.
Qualina, Florencia (2013). «Metafísica sexy: las obras raras de Adriana Minoliti». Artishock. Disponible a http://artishockrevista.com/2013/08/13/metafisica-sexy-las-obras-raras-adriana-minoliti/ Consulta el 21/06/2019.