Antonio López

Autor: Pau Farell

Referents artístics

Descripció

«Jo continuo fent el de sempre.»

Antonio López

Antonio López (Tomelloso, 1936) és un pintor i escultor espanyol que formà part de l’anomenada escola madrilenya dels seixanta i setanta. És un autor rellevant pel realisme de les seves obres, que demostren un gran coneixement tècnic i habilitat de dibuix, i que marquen una tendència realista en el camp de les arts visuals, també contemporània i molt vigent en diversos àmbits artístics.

La seva obra connecta amb la tradició històrica de la pintura (fins i tot ha retratat la monarquia), però sobretot manté un vincle profund amb l’acadèmia i amb la recerca de la representació d’un entorn de manera evocadora, elaborada, pictòrica i realista. López relaciona la seva pintura tant amb una mirada pròpia al món «real» com amb la capacitat d’entendre l’art de Velázquez. L’hiperrealisme de la seva obra no deixa de ser una manera de mirar i entendre el món que l’envolta. És la seva mirada, que projecta sobre la ciutat o espais quotidians de la llar com el bany, el que atorga objectivitat i bellesa als objectes que representa.

Un dels seus grans temes és el paisatge, gènere dins del qual realitza un seguit de vistes, generalment de Madrid. Els seus treballs són d’execució lenta i té sentit observar-los amb la mateixa lentitud pausada. Les seves pintures de la Gran Vía i altres llocs de Madrid conformen una vista de l’entorn urbà que troba poesia i misteri en un entorn ordinari. Aplica la perspectiva cònica i lineal d’origen renaixentista i la combina amb la perspectiva aèria: parteix de punts de vista i emmarcaments fotogràfics per anar perdent la precisió en favor d’una pinzellada més solta i difosa, com la mateixa llum, tot mostrant un domini tècnic i gestual, detallat i subtil. Els seus temes són els de sempre, parant atenció a les petites coses del dia a dia i a la complexitat dels detalls ordinaris. Per a trobar-li el sentit com a espectadors, ens caldrà buscar, segurament, un estat d’observació calmada i profunda, tal com ell s’enfronta a la realització de la seva obra.