Brigitte Waldach

Autor: Pau Farell

Referents artístics

Descripció

«Utilitzo text en els meus dibuixos com a element compositiu independent per organitzar l’espai visual.»

Brigitte Waldach

Brigitte Waldach (Berlín, 1966) és una artista visual alemanya contemporània. El dibuix forma part de totes les seves obres de manera rellevant i notòria, tant a la seva obra gràfica de gran format com a les seves instal·lacions, que en certa manera són dibuixos que s’expandeixen en l’espai.

En la seva obra treballa explícitament partint d’un concepte per a connotar i suggerir. Fa ús de formes figuratives que posseeixen un simbolisme a escala psicològica i cultural per a establir una lectura interpretable. Per exemple, representa la natura amb boscos, arbres o cels estrellats, associant-hi el simbolisme que té en diverses cultures com un espai d’iniciació, i que en el nostre context recull fins i tot la psicoanàlisi. També treballa amb el color com a eina suggeridora i polisèmica. Normalment utilitza blanc i negre combinats amb alguns elements destacats de color vermell, que s’associa a l’amor i la ràbia, i que també té connotacions polítiques. Combina els seus dibuixos i temes amb l’imaginari col·lectiu tradicional i popular. Les seves imatges dialoguen amb obres literàries o musicals, o amb nocions com ara el pecat o l’anticrist. Al seu tríptic Space, per exemple, conviuen unes muntanyes blanques on la partitura d’Així parlà Zaratustra de Richard Strauss està escrita amb estrelles en la foscor del cel.

Els seus dibuixos creen un espai on elements figuratius dialoguen amb paraula i text amb diversos plantejaments gràfics. En alguns casos utilitza l’escriptura per a crear mapes conceptuals simbòlics o cartografies de pensament. En d’altres, la paraula manuscrita i múltiple construeix traços gegants i pinzellades que s’expandeixen amb transparències i veladures. Al seu díptic Myth makers, la imatge de dos directors de cinema apareix a dins d’un entramat de texts escrits i majoritàriament illegibles, com ombres. Els títols de les pel·lícules que han dirigit i les frases cèlebres actuen com línies rectes a la composició que s’expandeix en una trama creuada.

L’obra de Waldach s’organitza amb un sentit de serialitat que podem percebre en les seves instal·lacions, en la manera d’escampar els seus dibuixos per les parets, o en la relació que hi ha entre les seves obres. Desenvolupa els diversos dibuixos o obres gràfiques entorn d’una temàtica, amb variacions, però amb una coherència gràfica o conceptual que dona la sensació de sèrie. És el cas d’Animation, Balance, Infinity, on construeix tres perspectives de la catedral de Notre Dame per mitjà de núvols de cites textuals de la novel·la de Victor Hugo, que floten per l’arquitectura.