La composició és l’organització en l’espai dels diferents elements que formen una imatge. Per entendre la composició és necessari desglossar-ne els elements formals (línies, punts, plànols, colors, textures, valors, etc.) i la manera com es relacionen entre si per produir en l’espectador sensacions associades a l’equilibri, el ritme, la tensió dinàmica o la simetria.
La composició és un recurs fonamental per emfatitzar el tema o el conjunt de sensacions que busca transmetre un dibuix. Obres que mostren escenes d’acció solen incloure diagonals marcades i conjunts de formes irregulars que tensionen l’ull i el guien per la imatge, accelerant-ne o alentint-ne el recorregut. Les obres que procuren aconseguir atmosferes relaxades acostumen a compensar entre si el pes dels elements i utilitzen l’efecte calmat de les línies horitzontals. En quadres com The Defence of Rorke’s Drift (1880) o The 28th regiment at Quatre Bras (1875), per exemple, la pintora Elizabeth Thompson retrata escenes bèl·liques de la història de l’Imperi Britànic utilitzant amb mestratge els elements compositius. La profusió d’armes, cavalls, artefactes militars i cossos disparant o caient, genera una madeixa d’eixos i contrapesos visuals que submergeix l’espectador en el vertigen propi d’una batalla.
Una referència ineludible per a aquest tema és la psicologia de la Gestalt. Sorgida al començament del segle xx a Alemanya, aquesta teoria proposa que la percepció de les formes del món s’organitza mitjançant una sèrie de lleis fonamentals que postulen, per exemple, que el tot és més que la suma de les parts (principi de totalitat); que si un contorn no està totalment tancat, el cervell tendeix a completar-lo (principi de tancament), o que si hi ha formes semblants, tendim a agrupar-les en un mateix conjunt (principi d’igualtat). Els fonaments del disseny gràfic i la cultura visual contemporània beuen directament dels principis de la Gestalt. Una altra referència important, molt més antiga, provinent de les matemàtiques i que també ha estat decisiva en el moment de compondre imatges, és la proporció àuria o proporció divina, un càlcul basat en el nombre irracional π (pi). Aquesta operació, que contribueix a decidir els punts d’atenció dins d’una imatge, es va mantenir encara preponderant durant els segles xviii i xix , moment històric marcat pel naixement dels Estats nació. Aquesta és la raó per la qual moltes banderes, com la de Togo o especialment la de Xile, són exemples totals de l’aplicació de la proporció àuria. Els dissenyadors de llavors, imbuïts pel pensament il·luminista, van compondre els símbols patris seguint minuciosament aquesta idea.
El disseny de patterns també és una estratègia compositiva habitual, fonamentada en un seguit d’elements formals que es repeteixen per ampliar indefinidament la grandària d’una superfície. Un exemple clar és la contribució que els cubistes van fer, de manera no del tot voluntària, al naixement del disseny del camuflatge militar modern durant la Primera Guerra Mundial. Els patrons de camuflatge utilitzen un tipus de composició recursiva que inclou formes lleugerament arrodonides i paletes reduïdes. Mimetico (1966), d’Alighiero i Boetti, o la Camouflage sèries (1986), d’Andy Warhol, són algunes de les reapropiacions posteriors més conegudes des de l’àmbit de les arts visuals. Resulta sempre suggeridor explorar els efectes d’aquest tipus de composicions repetitives, en què la il·lusió i l’engany aconsegueixen que alguns dels elements d’una escena es tornin invisibles.
Venn Diagramms (under the spotlight) (2011), de l’artista Amalia Pica, és un dibuix lumínic que explora les implicacions de la composició i les possibles conseqüències socials de la interacció dels elements d’una imatge. La base del projecte és una anècdota històrica: els diagrames de Venn ─els clàssics diagrames en què diversos cercles s’intersequen─ van deixar de ser ensenyats a les escoles durant l’última dictadura militar argentina entre els anys 1976 i 1983. El motiu és que aquestes composicions podien entendre’s com a metàfores que encoratjaven la cooperació social entre grups heterogenis de persones. Des de la perspectiva repressiva del Govern, els currículums escolars havien de promoure el contrari: formes de composició en què els elements tendien a mantenir-se aïllats, sense espais compartits ni contactes entre si.
Andy Warhol (1986). Camouflage series. [Pintura]
Disponible a http://www.contemporaryartdaily.com/2009/10/andy-warhol-the-last-decade-at-milwaukee-art-museum/
Consulta el 05/06/2019
Amalia Pica (2011). Venn Diagrams (under the spotlight). [Instal·lació] Disponible a https://www.moma.org/collection/works/220342
Consulta el 05/06/2019
Elizabeth Thompson (1880). The Defence of Rorke’s Drift. [Pintura]
Disponible a https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d2/Lady_butler_defense_rorkes_drift.jpg
Consulta el 05/06/2019
Referències
Behrens, Roy R. (2005). «Art, culture and camouflage». Tate Etc. (núm. 4).
Disponible a https://www.tate.org.uk/context-comment/articles/art-culture-and-camouflage
Consulta el 05/06/2019.
Sahyouni, Ronald (2014). Gestalt principles. Khan Academy.
Disponible a https://www.khanacademy.org/science/health-and-medicine/nervous-system-and-sensory-infor/sensory-perception-topic/v/gestalt-principles
Consulta el 05/06/2019.