Quan parlem de conceptes ens referim a aquelles representacions mentals que constitueixen el fonament dels pensaments i les creences. El concepte és la unitat mínima del coneixement humà i exerceix un paper vital en tots els aspectes associats a la cognició. En aquest sentit, és una part constitutiva de les pràctiques artístiques. Entre tots els mitjans i llenguatges visuals, el dibuix manté un vincle d’especial proximitat amb la producció de conceptes. La seva capacitat per plasmar estructures i la seva immediatesa per modelar formes abstractes facilita la imaginació, la síntesi i la vehiculació fluïda d’elements conceptuals. Als debats sobre l’art en general sol plantejar-se una distinció entre forma i concepte: mentre que la primera es refereix a la manifestació material de l’obra, el segon al·ludeix als significats o idees que aquesta expressa o evidencia. Com veurem, en dècades recents s’ha destacat cada vegada més la rellevància del concepte davant de la plasmació formal.
Precisament, va ser la reflexió sobre el protagonisme de les idees en els processos creatius la que va donar lloc a l’emergència de l’art conceptual, un moviment nascut els seixanta que va emfatitzar la predominança dels components conceptuals sobre la resta dels elements que componen les obres d’art. Textos seminals com Paragraphs of conceptual art (1967) de Sol Lewitt, Art after Philosophy (1969) de Joseph Kosuth o Six Years: The Dematerialization of the Art Object from 1966 to 1972 (1973) de Lucy Lippard, van ser pioners disseminant preguntes sobre la importància del llenguatge en la formulació de les pràctiques artístiques. Al mateix temps, van aguditzar l’habilitat de l’art per examinar la seva pròpia naturalesa, un procés que havia començat a accelerar-se a partir de les avantguardes anteriors a la Segona Guerra Mundial. El conceptualisme inventa una mirada que posa en escena les idees com a màquines formidables per produir art. Els dibuixos murals de Sol Lewitt, per exemple, proposen que «cada persona dibuixa les línies de manera diferent, com cada persona entén les paraules de manera diferent» (Searle 2006). Seguint aquest principi, els seus dibuixos murals van ser (i encara segueixen sent) fets mitjançant instruccions per persones que no necessàriament són artistes, cosa que redueix la seva existència únicament al temps de durada de l’exposició ja que després són destruïts.
L’artista Lee Lozano va ser pionera en el desenvolupament d’un vessant conceptual crític, que des de finals dels anys seixanta va començar a interrogar les estructures patriarcals i el culte a l’èxit associat a les narratives econòmiques del capitalisme. La progressiva conquesta d’abstracció i simplificació en els seus dibuixos, que muten gradualment d’òrgans sexuals a eines industrials i després a diagrames d’energia, la va conduir aviat a idear General Strike Piece (1969), en la qual, igual que Lewitt, incloïa un conjunt d’instruccions. Però en aquest cas les instruccions no es referien a la desmaterialització dels objectes artístics o la fragmentació de l’autoria sinó a la possibilitat d’abandonar lentament el món de l’art. La principal premissa alertava: «Evitar de manera gradual però decidida d’assistir a funcions o trobades oficials d’alt nivell relacionades amb el món de l’art, amb la finalitat de fer recerques sobre una absoluta revolució personal i pública. Així mateix, exhibir en públic només peces que comparteixin idees relacionades amb aquesta revolució» (Donegan 2006). Aquest progressiu distanciament culminaria en Drop Out Piece (1972), un manifest en què l’artista anuncia que abandona del tot la seva pràctica, i es reclou en una vida senzilla apartada de l’escena artística, convertint la seva pròpia renúncia en una peça d’art conceptual.
En les últimes dècades el relat monolític del conceptualisme com un fenomen exclusivament anglosaxó ha estat també esquerdat. La Red Conceptualismos del Sur, per exemple, és una plataforma de treball col·lectiu sorgida el 2007 que des de llavors ha ramificat als seus participants per diversos països d’Europa i Amèrica Llatina. Els integrants assenyalen la necessitat de posicionar-se davant la desactivació crítica d’una sèrie d’experiències poeticopolítiques que van tenir lloc de la dècada del seixanta en endavant, i el desig de concebre formes alternatives de reactivació d’aquestes experiències. Del reguitzell d’artistes que avui s’han convertit en figures emblemàtiques dels conceptualismes del sud, són ineludibles Lygia Clark, León Ferrari o Luis Camnitzer, i experiències col·lectives com Tucumán arde (1968) o Arte de los Medios (1966).
Una de les preguntes de la Red té a veure, precisament, amb les característiques comunes que engloben aquestes obres i experiències. I és que la condició descentrada d’aquestes pràctiques artístiques revela processos de modernitat irresolts i encara enfrontats. La fricció entre les escenes artístiques dels denominats països centrals i perifèrics acaba evidenciant les formes de construcció de la Història i tot allò que les narratives oficials solien deixar fora. En qualsevol cas, avui es tractaria no tant d’afegir acríticament aquests episodis oblidats en un relat cada vegada més inclusiu, sinó de qüestionar el mateix funcionament conceptual de la Història i les seves dinàmiques de poder.
Lee Lozano (1965) (s/t). [Dibuix]
Disponible a https://www.moma.org/collection/works/90702?artist_id=3615&locale=es&page=1&sov_referrer=artist
Consulta el 30/06/2019
Sol Lewitt (1969-2016). Wall Drawing #273. [Dibuix mural]
Disponible a https://jlzych.com/2017/01/08/sol-lewitt-wall-drawing-273/
Consulta el 30/06/2019
Referències
Donegan, Cheryl (2006). «All Weapons Are Boomerangs». Modern Painters (octubre, pàg. 76).
López, Miguel A. (2014). «¿Es posible reconocer el conceptualismo latinoamericano?». Afterall (núm. 23).
Disponible a http://ayp.unia.es/dmdocuments/afterall_23_miglop2b.pdf
Consulta el 05/07/2019.
Searle, Adrian (7 de desembre de 2006). «Second Thoughts. A new interpretation of Sol LeWitt’s wall drawings has Adrian Searle longing for the past». The Guardian.
Disponible a https://www.theguardian.com/culture/2006/dec/07/2
Consulta el 05/07/2019.