Parlem de dibuix i acció per designar un camp de pràctiques relacionades amb intervencions de caire social i activista que inclouen el dibuix com a mitjà principal. Es tracta d’obres que promouen una mirada reivindicativa i crítica sobre algun aspecte del context en què es desenvolupen. A més de desplegar-se habitualment en l’esfera pública, tenen com a característica la intersecció i solapament entre àmbits socials diversos, com els moviments socials, les agrupacions polítiques i el mateix arxiu disciplinar de les pràctiques artístiques.
Una obra emblemàtica és, per exemple, el Siluetazo, iniciada a Buenos Aires el 1983 per artistes, associacions estudiantils i organismes de drets humans. Es tracta d’un projecte nascut per visibilitzar la detenció i desaparició sistemàtica de persones per part de l’última dictadura militar, recorrent al traçat a escala real de les siluetes de cossos humans sobre grans papers que després eren enganxats a les parets de la ciutat. Aquest gest de siluetat, que revelava únicament el contorn de les persones sense resoldre’n la identitat, es va contagiar ràpidament i va començar a ser replicat per tota Argentina. Actualment, forma part del repertori simbòlic i identitari de diferents mobilitzacions socials, que assenyala «un d’aquests moments excepcionals de la història en què una iniciativa artística coincideix amb la demanda d’un moviment social, i pren cos per l’impuls d’una multitud» (Longoni et al., 2009).
Alguns dels artistes que van impulsar l’acció, com Rodolfo Aguerreberry, Julio Flores i Guillermo Kexel, assenyalen que un dels referents utilitzats va ser un artista polonès que, durant la seva captivitat a Auschwitz, dibuixava cíclicament una silueta en què inscrivia el nombre de víctimes assassinades cada dia. Recentment, quan fa tan poc de la desaparició dels 43 estudiants d’Ayotzinapa, a Mèxic, es va organitzar, de nou, un siluetazo a Barcelona amb la finalitat d’amplificar la visibilitat del cas a escala mundial. Aquest permanent transvasament de vocabularis i eines (en aquest cas, el siluetat com un recurs en moments històrics diferents per visibilitzar la desaparició de persones) constata la capacitat de reciclatge i reapropiació crítica d’aquestes estratègies, que tendeixen a disseminar-se ràpidament i a adaptar-se segons les particularitats de cada context.
Un antecedent més antic i ineludible és la massiva producció d’obres gràfiques que van servir de recursos de propaganda durant la Guerra Civil espanyola. Els dibuixos i els gravats que es van produir al territori estatal entre els anys 1936 i 1939 atenien a la urgència discursiva de la guerra i eren estimulats per partits i organismes que propiciaven la publicació de cartells, afiches i butlletins capaços d’ocupar l’esfera pública i exaltar l’esperit de lluita. En aquest context, els artistes van abraçar la tematització política, i això va generar un estil visual de colors més plans i contorns més definits, més proper al realisme socialista, que suspenia algunes de les innovacions formals de les avantguardes per aconseguir públics més amplis i un missatge més directe. Les publicacions més destacades entre els republicans inclouen Hora de España i Mono Azul. Els cartells del bàndol revoltat van utilitzar, per la seva banda, eslògans sobre la unitat d’Espanya i el catolicisme, recorrent a la tipografia gòtica utilitzada per Hitler durant el nazisme i a un imaginari simbòlic que incloïa l’àguila bicèfala, l’esvàstica, el jou o les fletxes.
El projecte Rateros Vendepatrias Asesinos (2012) de Julio Zenil i Cristina Paoli compila un conjunt d’intervencions gràfiques anònimes fetes sobre els cartells de propaganda desplegats per a l’elecció presidencial de Mèxic l’any 2012. En aquest cas, els cartells originals contenen fotografies acuradament postproduïdes de la cara dels candidats, i el dibuix funciona com un element reactiu capaç de destruir, amb gestos àgils i eficaços, l’aparell propagandístic. Així, els diferents gargots, fets per nombroses mans ocasionals, modifiquen els rostres somrients amb línies que són ullals, banyes, bigotis, nassos de porc, ulls blancs. Aquestes mateixes línies paròdiques aviat es transformen en textos d’enuig i acusacions obertes, que visibilitzen l’atmosfera de fastig i desencantament d’aquest moment històric.
Imagen de Siluetazo.
Disponible a http://www.telam.com.ar/notas/201305/19498-el-siluetazo-a-30-anos-en-el-parque-de-la-memoria.php
Consulta el 30/06/2019
Oliver (s/t). Cartell antifeixista que denuncia la intervenció italiana en el conflicte espanyol.
Disponible a https://es.wikipedia.org/wiki/Carteles_en_la_Guerra_Civil_Espa%C3%B1ola#/media/Archivo:S25.jpeg
Consulta el 30/06/2019
Julio Zenil i Cristina Paoli (2012). Rateros vendepatrias asesinos. México DF: Periferia Ed. Disponible a https://www.macba.cat/es/rateros-vendepatrias-asesinos-a11530 Consulta el 30/06/2019
Referències
Longoni, Ana i Gustavo Bruzzone (2009). El siluetazo. Buenos Aires: Adriana Hidalgo Ed.
Zenil, Julio i Cristina Paoli (2012). Rateros vendepatrias asesinos. Mèxic: Periferia Ed.