Efrén Álvarez

Autor: Pau Farell

Referents artístics

Descripció

«El diagrama ens serveix per comprendre temes complexos de la societat.»

Efrén Álvarez

Efrén Álvarez (Barcelona, 1980) és un artista i dibuixant contemporani català que es dedica a fer una anàlisi visual i crítica entorn de les relacions de poder. Álvarez és un agitador cultural que se serveix dels seus dibuixos per a carregar contra la societat capitalista i el consumisme establert.

En la seva obra combina imatges amb paraula i text,de manera que un llenguatge dona suport a l’altre: a la diagramació, el que no explica el dibuix ho fa el cartell o l’escrit al marge i viceversa. Mitjançant el text rebla el clau de la ironia irreverent i el sarcasme, fent explícita la seva disconformitat humorística i delirant. Habitualment utilitza eslògans publicitaris o llenguatges econòmics per a fer evident la metàfora i potenciar el significat irònic i burleta. Sol acompanyar els seus diagrames i dibuixos de texts propis i de diversos autors que ajuden a completar l’explicació crítica i a donar profunditat amb informació complementària als fets que combat amb els seus dibuixos.

El seu estil és clarament narratiu i té un evident lligam amb el còmic. Treballa sempre en blanc i negre i deixa els dibuixos amb els acabats bruts, el rastre del llapis i la textura del paper. El seu traç i els seus personatges tenen un estil entre la caricatura humorística de les tires còmiques, i l’estètica, sexual i escatològica, del còmic underground. El format, però, difereix del llenguatge tradicional del còmic, ja que no hi sol haver vinyetes, sinó que els dibuixos i els texts es relacionen de forma esquemàtica amb fletxes, metàfores visuals i altres recursos gràfics en un únic mapa visual complex i transitable.

El llenguatge final de la seva obra, ja sigui mitjançant fanzines autoeditats o de dibuixos murals, és la diagramació. Amb el dibuix i la paraula, estableix diversos mapes dels sistemes de poder, de pensament, econòmics i socials de la societat contemporània. Retrata de manera tragicòmica i àcida els cicles i els cercles viciosos en el context polític actual. En aquest sentit, podem dir que el seu treball posa en relació dibuix i acció de forma contundent, revulsiva i punyent. Explica certes relacions de consum o de treball relacionant-les amb l’esclavitud i dissecciona la corrupció, la jerarquia i l’alienació per mitjà de les claus informatives de l’actualitat. El seu treball és com una faula barroca i postmoderna que explica el món de forma comprensible, però hilarant i confusa.