Encara que habitualment entenem la noció d’espai com un lloc ocupat per esdeveniments i objectes, l’univers físic és més complex que la metàfora senzilla d’un contenidor de coses o un envàs de vores difuses. Es tracta d’una realitat intervinguda per tècniques i eines que les pràctiques artístiques utilitzen sovint de manera contraintuïtiva, creant formes noves d’espacialitat. D’aquest ventall d’eines, el mapa és una de les més rellevants. Avui sabem que els mapes no només descriuen el territori, sinó que l’inventen, col·laborant activament en la naturalització de valors que després afecten les percepcions espacials. Així és que, des del sorgiment de la cartografia com a eina civil i militar, el traçat de línies manté una relació vertebral amb les formes de produir socialment l’espai. I, de la mateixa manera, la història d’aquestes línies està plena de moments que busquen produir espacialitats inesperades i insurgents.
Un primer antecedent literari en aquesta direcció podria ser el mapa del no-res inclòs en The Hunting of the Snark (An Agony in 8 Fits) (1876), poema ombrívol de Lewis Carroll que glossa únicament una porció d’oceà sense altra cap altra referència, i es revela com un instrument de navegació absurd, impossible d’utilitzar. En Sketch for World Map (1972), Oyvïnd Falstrom, travessat biogràficament per un mosaic de cultures i migracions forçades, es reapropia de les convencions cartogràfiques i les mescla amb cal·ligrafies d’inspiració surrealista per posicionar-se sobre els canvis del capitalisme a partir de la dècada dels setanta, elaborant un esbós geopolític del món a partir de l’acumulació de poesia manuscrita. En dibuixos com World Finance Corporation and Associates, ca. 1970-84: Miami, Ajman, and Bogota-Caracas (Brigada 2506: Cuban Anti-Castro Bay of Pigs Veteran) (1999), l’artista conceptual Mark Lombardi traça minuciosament el recorregut global de grans summes de diners i la profusa xarxa de noms propis que el fan possible, component una mirada expressiva de l’espai des del punt de vista dels fluxos financers. Un altre antecedent impossible de defugir és la psicogeografia practicada pels situacionistes. Les conseqüències de les seves derives urbanes, l’experiència dels passejants perduts, dona lloc a una espacialitat relacionada amb la crítica i el joc, amb el dandisme com a combustible estètic de les ciutats i amb un repertori de mirades contraintuïtives en espais coneguts. Projectes grupals com Iconoclasistas, Bureau d’Études o Counter-CartographiesCollective, bevent de la mateixa tradició crítica, han desenvolupat propostes gràfiques innovadores i políticament valuoses. Finalment, podem esmentar els mapes de l’artista i sanadora Emma Kunz, que també subverteixen i amplien les convencions de la lògica cartogràfica. Els seus mapes vibrants, organitzats segons minuciosos patrons de disseny, dibuixen les coordenades energètiques de l’interior del cos humà per facilitar-ne la curació.
En termes generals, les diferents maneres com el dibuix s’enfronta a l’espai sorgeixen com a respostes al desafiament que significa transferir un fenomen tridimensional a una superfície bidimensional. És gràcies a aquest obstacle primigeni que han florit simbolitzacions, salts d’escales, trucs anamòrfics i minucioses tècniques de representació associades a la perspectiva. Tanmateix, un apartat important en la trobada entre dibuix i espai té a veure precisament amb l’operació inversa: amb l’espacialització del dibuix, amb el dibuix en si mateix com un element tridimensional. L’artista Antoni Hervás, per exemple, utilitza la noció de «dibuix expandit» per donar compte d’un ús elàstic dels recursos gràfics. Es tracta, en paraules seves, d’un mitjà capaç de vivificar situacions i absorbir elements associats a la teatralitat, les tècniques escenogràfiques o les estètiques de cabaret. En el seu projecte El misterio de Caviría (2017) el dibuix ocupa un paper espacial i físic, fonent-se cromàticament amb la temperatura de les llums, ordenant l’espai en estrades i cors, i generant ritmes ondulants per ordenar el recorregut dels públics. De manera similar, els decorats de l’artista Teresa Solar, originalment construïts per acompanyar les seves pel·lícules, són recuperats a la sala com a elements escultòrics, i adquireixen un doble ús en ser presentats, segons el context, com una imatge o un objecte.
En projectes com The space invades (2012) o A la derriba (2012), l’artista Juan López utilitza estratègies properes al trompe-l‘oeil i l’il·lusionisme per expandir o contreure l’espai. Les diferents marques gràfiques dibuixades amb cinta i cúter emulen columnes, sòcols, replans, parets explotades i volums estranys; formes d’energia espacial latent al cub blanc o l’espai públic. Les línies avancen traçant la trobada entre sostre i parets, parets i terra; es fonen amb l’arquitectura generant un efecte visual desconcertant. Anant més lluny, l’artista Serafín Álvarez utilitza tecnologies de dibuix i modelatge 3D per explorar solucions estilístiques pròpies del món dels videojocs. El seu projecte Umbral (2018) consisteix en un mash-up de paisatges provinents de relats de ciència-ficció, barrejats en una illa que els aglutina i organitza. La versió jugable de l’obra proposa caminar sense rumb contemplant aquests paisatges, en una deriva en la qual la construcció digital de l’espai és la màxima protagonista. Aquesta caminada, sense mapes ni coordenades de navegació, permet extraviar-se a la zona de Stalker, els deserts de Dune o el Bosc Turgal d’Alice in Wonderland.
Lewis Carroll (1878). Mapa de la nada. [Impressió]
Disponible a https://mapoftheweek.blogspot.com/2018/01/snark-map.html
Consulta el 06/06/2019
Juan López (2012). The space invades. [Dibuix-instal·lació]
Disponible a http://www.rayoslopez.com/indoor/the-space-invades/
Consulta el 06/06/2019
Referències
Álvarez, Serafín. Podcast de Son(í)a Ràdio Web MACBA. Disponible a https://rwm.macba.cat/es/sonia/serafin-alvarez/capsula
Consulta el 06/06/2019.
Holmes, Brian (2002). Cartography of excess. Disponible a https://brianholmes.wordpress.com/2012/02/23/cartography-of-excess/
Consulta el 06/06/2019.
Mezquita, Ivo (1993). Cartographies. Disponible a https://icaadocs.mfah.org/icaadocs/THEARCHIVE/FullRecord/tabid/88/doc/807646/language/en-US/Default.aspx
Consulta el 06/06/2019.