Katie Paterson

Autor: Pau Farell

Referents artístics

Descripció

«L’univers rebobina i es reprodueix en temps real.»

Katie Paterson

Katie Paterson (Glasgow, 1981) és una artista conceptual i visual que treballa actualment a Berlín. La seva obra, que combina concepte, acció i poesia, l’ha portat a col·laborar amb científics de tot tipus com ara geòlegs, escriptors, astrònoms o enginyers forestals. El seu treball té una relació llunyana però significativa amb el dibuix.

Les seves obres, en formalitzar-se en un objecte o instal·lació, tendeixen a la serialitat. Per mitjà de la repetició o fins i tot de la col·lecció massiva, l’estètica final adopta un aspecte gràfic de multiplicació. Trobem un exemple de resultat seriat a Història de la foscor, una sèrie de fotografies i diapositives de la foscor a l’univers numerades i amb anotacions de la distància en anys llum de la Terra. Un altre exemple de la multiplicitat a l’estètica dels seus treballs és Hollow, una instal·lació que reuneix fustes d’un compendi de més de 10.000 espècies úniques d’arbres, inclosa fusta de més de 390 milions d’anys, l’arbre més antic del món i d’altres gairebé extingits. L’aspecte final és un bosc artificial, com un enorme mapa científic transitable, fet de múltiples mostres.

Paterson basa gran part de la seva obra en una visió particular del temps. Obre la seva mirada a l’univers i canvia el punt de vista tradicionalment antropocèntric per a relativitzar el temps i crear obres amb un sentit de perdurabilitat i transcendència. Amb les seves obres transgredeix el temps, la distància i l’escala. En la seva obra Llibreria del futur planta els arbres de tot un bosc per a imprimir les còpies de cent llibres que es publicaran d’aquí cent anys, quan els arbres es puguin talar per a ser convertits en paper.

Aquesta diferent percepció del temps la porta a treballar amb accions, objectes i conceptes que l’apropen a l’estètica de la poesia visual. En un projecte va crear un mapa de 27.000 «estrelles mortes» conegudes. En una altra obra elabora un «collaret fòssil», una cadena de mons que representen l’evolució de la vida al llarg del temps en un sentit geològic. És treballant en aquest tipus de conceptes relacionats amb el temps que el resultat adquireix un caire evocador i poètic.

Finalment, a la seva obra els únics rastres de dibuix en dues dimensions que podem trobar és el recurs de la diagramació. Es tracta d’explicacions visuals en forma de mapes acotats on es mostra la planificació que uneix el concepte i l’objecte, donant sentit conceptual i poètic a l’obra. Trobem esquemes i diagrames en obres com Espelma (de la Terra al Forat Negre), on s’especifica quina olor farà cada part de l’espelma, establint un recorregut aromàtic per capes travessant els astres fins al buit.