Descripció
Maurits Cornelis Escher (Ljouwert, 1898 – Laren, 1972) va ser un dibuixant i artista neerlandès conegut per les seves figures modulars evocadores i els seus dibuixos de perspectives impossibles.
La perspectiva és sens dubte un dels recursos més importants que fan tan interessants els seus gravats i dibuixos. Sovint utilitza jocs visuals per a superposar simultàniament diversos punts de vista d’un sol objecte o espai, normalment geomètric. Aquesta transgressió o combinació de les normes de representació exigeix un gran control dels plans de projecció i un coneixement de l’òptica per a generar aquestes perspectives impossibles. Així, amb referències a poliedres i dimensions geomètriques contraposades, amb jocs de percepció propis d’il·lusionista, Escher treballava la perspectiva com a mitjà per a jugar amb certs conceptes.
Els jocs òptics i enganys perceptius que realitzava en el pla del paper fan que el seu dibuix esdevingui en certa manera una poesia visual. La seva obra tendeix a crear una confrontació o dicotomia entre conceptes com el dia i la nit, el mar i el cel, la simetria de la composició o la confusió entre oposats com baixar i pujar, caure o ascendir. En les seves xarxes modulars sovint un animal es transforma en un altre, o s’encaixa en el seu buit, en el negatiu de la seva forma. El seu imaginari també remet a un circuït infinit, a un cercle d’etern retorn o moviment perpetu. Aquestes imatges poètiques ens parlen d’una idea molt pròpia del seu temps: la relativitat tant de la percepció com del sentit de les coses. Tot el que puja baixa, o potser puja i baixa simultàniament, perquè tot depèn del punt de vista des del qual es mostri.
En els seus dibuixos, l’espai se simula amb variats codis de representació que estableixen diversos nivells de lectura i creen un artifici que ens fa reflexionar sobre el que és real i el que és dibuix. En aquest sentit, Escher construeix l’espai més enllà de la perspectiva, simulant que la creació pren vida en el paper, que els dibuixos de tessel·les esdevenen reals o directament que és la mà dibuixada la que es dibuixa a si mateixa. Aquest gran control tècnic dels codis espacials, tant de les dues com de les tres dimensions, és el que fa que els seus treballs tinguin uns acabats gairebé matemàtics, i dona veracitat a l’engany.
Maurits Cornelis Escher (1946). Magic Mirror.
Font: https://www.wikiart.org/en/m-c-escher/magic-mirror
Maurits Cornelis Escher (1949). Fish and Frogs.
Font: https://www.wikiart.org/en/m-c-escher/fish-and-frogs
Maurits Cornelis Escher (1951). House of Stairs.
Font: https://www.wikiart.org/en/m-c-escher/house-of-stairs
Maurits Cornelis Escher (1938). Day and Night.
Font: https://www.wikiart.org/en/m-c-escher/day-and-night
Maurits Cornelis Escher (1948). Drawing hands.
Font: https://www.wikiart.org/en/m-c-escher/drawing-hands
Enllaços relacionats
https://ca.wikipedia.org/wiki/Maurits_Cornelis_Escher
https://www.wikiart.org/en/m-c-escher
https://verne.elpais.com/verne/2015/07/13/album/1436801897_490586.html
http://www.microsiervos.com/archivo/arte-y-diseno/biografia-mc-escher.html
https://historia-arte.com/artistas/m-c-escher
https://www.eldiario.es/cultura/arte/MC-Escher-Islam-dibujos-imposibles_0_607889646.html
http://www.descubrirelarte.es/2017/02/03/el-legado-grafico-de-maurits-cornelis-escher.html