Nancy Spero

Autor: Pau Farell

Referents artístics

Descripció

«El que faig, d’alguna manera, combinant i recombinant, juxtaposant el passat i el present, és en cert sentit crear una sistema femení revisionista.»

Nancy Spero

Nancy Spero (Cleveland, 1926 – Nova York, 2009) va ser una artista feminista nord-americana que va utilitzar la pintura i les arts visuals com a activisme en causes com el feminisme o contra la guerra de Vietnam. La seva pintura, sempre combativa, es construeix amb la simbologia, la paraula i la poesia.

Amb la seva obra Spero reflecteix el seu pensament crític de manera dissident, connectant dibuix i acció. Per mitjà de les arts visuals incita a la reflexió tractant l’actualitat del moment, així com temes universals com la guerra o la història. La seva figura planteja les implicacions de l’artista en aspectes polítics com un deure social. Es manifesta explícitament antiracista, pacifista i feminista per mitjà dels seus dibuixos, per exemple omplint el paper de bombes en formes fàl·liques. Des d’una òptica de reivindicació feminista, s’oposa també a l’art tradicional i masculí. Com a pràctica més enllà de l’art, deixa de pintar sobre tela, suport acadèmic destinat als homes, per a treballar amb paper, més fràgil i delicat (és a dir, amb connotacions femenines), però el tracta amb energia arribant-lo a estripar. Com a activista contra el món masclista de l’art, va crear al Soho de Nova York, una galeria únicament per a dones artistes.

En l’àmbit gràfic i plàstic, la seva obra es mou a mig camí entre la figuració i l’abstracció. Si bé el significat és un aspecte important de la seva pintura, treballa molts dels elements graficoplàstics que poden caracteritzar l’art abstracte: textures, pintura matèrica amb papers o collage, formes orgàniques o geomètriques, estampació i repetició. En alguns casos, si no fos pel títol de l’obra i una interpretació coneixedora, la pintura esdevindria abstracta. Més enllà del seu discurs conceptual, Spero desafia també l’estètica establerta, saltant-se les pautes i els esquemes formals i cercant un llenguatge propi. El seu treball no és net i polit sinó brutal, enèrgic i espontani.

En l’àmbit conceptual, parteix del seu posicionament com a dona per a establir el cos humà al centre del discurs. Concretament estructura la seva obra al voltant de cossos de dones, amb els quals, simbòlicament, representa les violències exercides contra elles en situacions com la guerra. A vegades tractat amb deformacions expressives, d’altres basant-se en els cànons clàssics o com a silueta estampada, el cos de la dona esdevé un punt d’interès transversal a la seva obra. És un símbol potent, versàtil gràficament, i un mitjà de reivindicació per a traslladar el seu missatge crític.

La obra de Spero combina la simbologia de les figures de manera molt plàstica amb recursos formals i en alguns casos amb breus texts. El resultat és una narrativa que explica nous relats crítics, amb un canvi de perspectiva. Les obres dels seus inicis comunicaven una temàtica i una estètica egípcia, amb papers enrotllats o murs, amb deesses i icones culturals femenines de l’antiguitat. És el cas de The Night, inspirada en el Llibre dels morts. Més endavant treballà el tema de les dones sud-americanes torturades durant les dictadures, tot denunciant fets històrics foscos i brutals. Mitjançant els seus recursos, a cavall entre allò pictòric subtilment evocatiu i la poesia visual simbòlica, revisa i reescriu la història des de la perspectiva femenina. Spero replanteja la imatge de les dones en l’àmbit històric en totes les èpoques i les fa protagonistes d’aquesta nova narrativa amb què reescriu la història oficial.