Santiago Ramón y Cajal

Autor: Pau Farell

Referents artístics

Descripció

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, 1852 – Madrid, 1934) va ser metge i investigador, Nobel de Medicina el 1906. Ens interessa aquí com a històleg, pel seu estudi gràfic de les cèl·lules, teixits i anatomia microscòpica.

Va ser una persona amb diversos interessos intel·lectuals i, per a ell, el dibuix servia per a registrar i visualitzar alguns aspectes clau de les seves investigacions. Així, feia ús de les seves dots plàstiques per al dibuix científic, així com de les seves habilitats com a fotògraf coneixedor, tècnic i innovador. Entenia la importància del dibuix i la fotografia microscòpica aplicats a la investigació i l’ensenyament. Treballava amb gravats fotolitogràfics i entenia el dibuix com una forma de representar els objectes, copiant les formes i les estructures amb esquemes aclaridors, combinant dibuix i microfotografia per a descriure a escala microscòpica el funcionament dels teixits i òrgans que les seves investigacions revelaven.

Els seus dibuixos treballaven amb els llenguatges de la diagramació per a elaborar mapes senyalitzats i visuals del cervell, del sistema òptic o dels tipus de cèl·lules i de com es relacionen. En certa manera, elaborava icones i pictogrames que, combinats amb representacions descriptives o seccions de l’element representat, esdevenien planells que li servien per a investigar i fer hipòtesis. En definitiva, la forma en què aquests esquemes i dibuixos es relacionaven li permetia pensar i explicar fenòmens de formes que el text aïlladament no és capaç de plasmar.

En el seu dibuix entren en joc els sistemes de representació, que combinen des de l’esquema fins a la perspectiva amb diversos punts de vista per a explicar millor l’objecte. Aquests efectes visuals, gràfics i plàstics estan estructurats de forma descriptiva i explicativa, però a escala formal produeixen una combinatòria de complexitats i simplificacions que arriben a expressar una bellesa intel·ligent, fins i tot quan ens resulten incomprensibles, quasi acostant-se a l’abstracció contemporània.

Santiago Ramón y Cajal (1904). Células gliales de la corteza cerebral de un niño. Instituto Cajal (CSIC).
Font: http://images.nationalgeographic.com.es/medio/2017/02/16/cajal3_1533x2000_3f67daa6.JPG

Santiago Ramón y Cajal (1904). La neurona piramidal de la corteza cerebral. Instituto Cajal (CSIC).
Font: http://images.nationalgeographic.com.es/medio/2017/02/16/cajal1_1573x2000_a021fd0c.JPG

Santiago Ramón y Cajal. De izquierda a derecha: un diagrama que sugiere cómo podrían los ojos transmitir un cuadro unificado de la realidad al cerebro, una neurona de Purkinje del cerebelo humano y un diagrama que muestra el flujo de información por el hipocampo.
Font: https://static01.nyt.com/images/2017/02/16/science/cajal-comp/cajal-comp-master1050.jpg