WEBVTT

00:00:13.680 --> 00:00:15.760 align:center line:-1
Hola, benvinguts a aquest capítol.

00:00:17.720 --> 00:00:21.720 align:end position:90% line:-2
Aquest capítol versa
sobre l'objecte i l'escultura sonora.

00:00:24.200 --> 00:00:28.240 align:end position:90% line:-1
En els textos, us proposem

00:00:28.280 --> 00:00:31.960 align:center line:-2
tota una sèrie d'autors
i de referències

00:00:32.640 --> 00:00:37.160 align:center line:-2
perquè ens puguem inspirar
i que ens convé conèixer.

00:00:38.240 --> 00:00:40.800 align:center line:-2
El que us volem oferir
en aquest vídeo

00:00:40.840 --> 00:00:45.520 align:center line:-2
són els recursos,
més o menys domèstics...

00:00:46.680 --> 00:00:52.360 align:center line:-2
Una vegada més, volem
aproximar-vos a l'experimentació

00:00:52.440 --> 00:00:56.840 align:center line:-2
amb una sèrie de principis
i de fonaments acústics,

00:00:57.520 --> 00:01:02.600 align:center line:-2
per tal que amb la manipulació
de tota una sèrie d'objectes

00:01:04.080 --> 00:01:07.160 align:center line:-1
puguem començar a desenvolupar

00:01:07.200 --> 00:01:10.440 align:center line:-2
un pensament
poètic, artístic, creatiu,

00:01:10.480 --> 00:01:14.000 align:center line:-2
entorn de l'escultura,
l'objecte sonor i els diversos usos.

00:01:19.840 --> 00:01:22.880 align:center line:-2
Una primera apreciació
que caldria fer,

00:01:22.920 --> 00:01:26.080 align:center line:-2
tant quan parlem d'escultura sonora
o d'objecte sonor

00:01:26.120 --> 00:01:29.520 align:center line:-2
o fins i tot
d'instrument musical o experimental,

00:01:29.800 --> 00:01:33.920 align:center line:-2
és que les divisions
i les caracteritzacions

00:01:34.600 --> 00:01:38.760 align:center line:-2
depenen en gran part de l'ús,
de la intenció artística i narrativa

00:01:38.800 --> 00:01:40.520 align:center line:-1
que hi pugui haver darrere.

00:01:41.280 --> 00:01:44.360 align:center line:-2
Ara per ara, aquí,
estarem utilitzant

00:01:44.400 --> 00:01:47.600 align:center line:-2
tota mena de materials,
com podeu veure,

00:01:47.720 --> 00:01:51.480 align:center line:-2
que es poden utilitzar
tant per a construir instruments

00:01:51.800 --> 00:01:57.320 align:center line:-2
com per a construir
dispositius sonors

00:01:57.600 --> 00:02:01.720 align:center line:-2
que no tenen per què entrar
en el criteri del que és la música.

00:02:01.840 --> 00:02:04.120 align:center line:-1
Més enllà de les categories

00:02:04.160 --> 00:02:08.120 align:center line:-2
en les quals vulguem inserir
aquests fenòmens acústics,

00:02:08.360 --> 00:02:11.360 align:center line:-2
ens centrarem
en els fenòmens en si mateixos.

00:02:12.200 --> 00:02:17.080 align:center line:-2
Això hauria de poder complementar
la resta de referents

00:02:17.480 --> 00:02:21.440 align:center line:-2
que veiem en els textos,
tant d'escultura sonora,

00:02:21.960 --> 00:02:24.560 align:center line:-2
d'instal·lació que utilitza
objectes sonors,

00:02:25.360 --> 00:02:29.720 align:center line:-2
com també per comprendre
la naturalesa del so en si mateix.

00:02:32.080 --> 00:02:33.080 align:center line:-1
Així doncs,

00:02:33.640 --> 00:02:38.680 align:center line:-2
tant si aprenem de la història
dels instruments tradicionals,

00:02:38.720 --> 00:02:42.480 align:center line:-2
convencionals,
d'unes o altres cultures,

00:02:42.840 --> 00:02:45.560 align:center line:-2
com si ens volem acostar
a l'escultura sonora,

00:02:45.600 --> 00:02:51.480 align:center line:-2
farem un repàs
d'un munt de casuístiques diferents.

00:02:51.520 --> 00:02:56.760 align:center line:-2
Aquestes casuístiques poden arribar
a semblar pràcticament infinites,

00:02:57.440 --> 00:03:03.320 align:center line:-2
però ens basarem en el sistema teòric
desenvolupat pels germans Baschet,

00:03:03.920 --> 00:03:08.760 align:center line:-2
que són uns dels pares
de l'escultura sonora.

00:03:09.400 --> 00:03:15.120 align:center line:-2
Hi ha hagut i continuen havent-hi
moltíssimes referències,

00:03:15.160 --> 00:03:19.720 align:center line:-2
autors i autores dedicats a construir
instruments experimentals,

00:03:20.120 --> 00:03:22.080 align:center line:-1
dedicats a l'escultura sonora;

00:03:22.640 --> 00:03:27.360 align:center line:-2
però el que van fer
els germans Baschet

00:03:28.080 --> 00:03:32.560 align:center line:-2
és prendre's molt a fons
el seu interès per la recerca

00:03:32.880 --> 00:03:35.120 align:center line:-1
del que és l'acústica aplicada.

00:03:35.440 --> 00:03:39.480 align:center line:-1
El sistema teòric que ens ofereixen

00:03:39.520 --> 00:03:44.280 align:center line:-2
segueix sent
absolutament útil i vigent.

00:03:45.040 --> 00:03:47.040 align:center line:-1
El que ens plantegen els Baschet

00:03:47.080 --> 00:03:51.720 align:center line:-2
és que podem comprendre
els fenòmens de l'acústica

00:03:51.760 --> 00:03:54.160 align:center line:-1
aplicada a la creació d'objectes

00:03:55.400 --> 00:04:00.120 align:center line:-2
sense la necessitat de tenir
una formació prèvia

00:04:00.160 --> 00:04:05.720 align:center line:-2
en física o en les matemàtiques
que s'utilitzen per a calcular

00:04:05.960 --> 00:04:07.160 align:center line:-1
la física acústica,

00:04:07.280 --> 00:04:10.120 align:center line:-2
ni necessàriament ser tampoc
enginyer de so.

00:04:10.680 --> 00:04:16.680 align:center line:-2
És un sistema empíric, d'observació,
de manipulació directa i deductiu.

00:04:19.240 --> 00:04:24.560 align:center line:-2
Com més implementem
aquesta manera d'entendre

00:04:25.080 --> 00:04:28.000 align:center line:-1
i d'observar els fenòmens,

00:04:28.440 --> 00:04:31.600 align:center line:-2
podrem adquirir
unes capacitats i uns criteris

00:04:31.880 --> 00:04:37.360 align:center line:-2
a l'hora d'apropiar-nos, de fer ús
de tota una sèrie de recursos

00:04:37.640 --> 00:04:39.720 align:center line:-1
que són pràcticament il·limitats.

00:04:39.760 --> 00:04:42.680 align:center line:-1
El sistema Baschet els va permetre

00:04:44.880 --> 00:04:50.320 align:center line:-2
poder construir més de 500
escultures sonores diferents,

00:04:50.360 --> 00:04:54.040 align:center line:-2
úniques entre elles,
amb una sonoritat específica,

00:04:54.080 --> 00:04:57.160 align:center line:-1
amb una forma determinada.

00:04:57.680 --> 00:05:00.800 align:center line:-2
Però, particularment,
el sistema els va permetre

00:05:02.360 --> 00:05:08.640 align:center line:-2
poder analitzar
qualsevol objecte sonor existent

00:05:08.680 --> 00:05:12.080 align:center line:-2
qualsevol objecte quotidià
o que ja estigués construït,

00:05:12.440 --> 00:05:16.520 align:center line:-2
i, a més a més,
van poder projectar nous objectes.

00:05:22.720 --> 00:05:26.240 align:center line:-2
Hi ha la noció de l'objecte sonor
com a objecte intangible;

00:05:26.280 --> 00:05:29.920 align:center line:-2
entendre la morfologia del so,
d'aquestes ones immaterials

00:05:30.240 --> 00:05:32.640 align:center line:-1
i entendre'n aquesta morfologia.

00:05:32.760 --> 00:05:37.240 align:center line:-2
El sistema Baschet ens permet
aquesta doble vessant

00:05:37.280 --> 00:05:40.200 align:center line:-2
de la noció d'objecte sonor
o d'escultura sonora:

00:05:40.240 --> 00:05:44.320 align:center line:-2
esculpir o determinar
quines són les propietats dels sons;

00:05:45.240 --> 00:05:49.000 align:center line:-2
definir si volem que siguin
sons llargs o curts, greus o aguts,

00:05:49.160 --> 00:05:50.640 align:center line:-1
tonals o no tonals;

00:05:50.720 --> 00:05:54.320 align:center line:-2
com definir
les propietats tímbriques...

00:05:55.000 --> 00:05:58.360 align:center line:-2
És a dir,
dissenyar el so en abstracte

00:05:59.200 --> 00:06:01.720 align:center line:-2
en relació
a les seves bases materials.

00:06:02.560 --> 00:06:09.440 align:center line:-2
Així doncs, amb el sistema Baschet
mirarem de posar en relació

00:06:09.480 --> 00:06:12.680 align:center line:-2
quines són les qualitats
dels sons que obtenim

00:06:13.160 --> 00:06:16.200 align:center line:-2
en relació a aquestes
bases materials,

00:06:16.240 --> 00:06:19.400 align:center line:-1
que són fonamentalment els materials;

00:06:20.240 --> 00:06:26.800 align:center line:-2
la matèria, la forma, les estructures
i la manera d'activar-ho.

00:06:27.120 --> 00:06:32.360 align:center line:-2
De fet, això és el que ens acaba
generant la percepció de la tímbrica.

00:06:32.920 --> 00:06:37.200 align:center line:-2
Mirarem d'anar fent contínuament
aquest camí de doble via,

00:06:37.240 --> 00:06:41.200 align:center line:-2
i és el que us proposem
com a metodologia d'ara endavant

00:06:41.240 --> 00:06:43.360 align:center line:-1
a partir d'aquest sistema Baschet;

00:06:43.400 --> 00:06:47.440 align:center line:-2
que puguem relacionar
quines qualitats té cada so

00:06:47.480 --> 00:06:49.960 align:center line:-1
en funció d'aquestes bases físiques.

00:06:56.120 --> 00:06:59.920 align:center line:-2
L'esquema que ens proposen
els germans Baschet

00:06:59.960 --> 00:07:05.200 align:center line:-2
és que puguem identificar
en qualsevol objecte acústic

00:07:05.960 --> 00:07:10.440 align:center line:-2
qualsevol fenomen que soni
per si mateix, sense electrificació.

00:07:10.680 --> 00:07:16.480 align:center line:-2
Hem de poder distingir
almenys tres funcions elementals

00:07:17.000 --> 00:07:20.080 align:center line:-2
o tres elements funcionals
que són imprescindibles.

00:07:21.120 --> 00:07:25.240 align:center line:-2
Per a qualsevol objecte sonor,
i ara n'analitzarem un munt,

00:07:25.920 --> 00:07:30.240 align:center line:-2
les qualitats del so
es deriven de la interacció de:

00:07:30.520 --> 00:07:33.960 align:center line:-2
primerament, un element oscil·lador.
Ha d'haver-hi un element material,

00:07:34.000 --> 00:07:37.120 align:center line:-2
ja sigui líquid, sòlid o gasós,
que pugui oscil·lar.

00:07:37.760 --> 00:07:42.040 align:center line:-2
El comportament que tinguin
els modes de vibració

00:07:42.080 --> 00:07:45.280 align:center line:-2
d'aquest oscil·lador
també dependrà de la seva forma.

00:07:45.320 --> 00:07:49.240 align:center line:-2
Hem de considerar la matèria
i la forma de l'element oscil·lador.

00:07:49.480 --> 00:07:54.200 align:center line:-2
A més, hem de contemplar
una segona funció: l'activació.

00:07:55.520 --> 00:07:59.840 align:center line:-2
Ja ho veurem, però no és el mateix
percudir una corda que fregar-la.

00:08:02.000 --> 00:08:07.440 align:center line:-2
El mode d'activació determina
com es comporta aquest oscil·lador.

00:08:07.960 --> 00:08:12.400 align:center line:-2
Quan tenim una matèria oscil·ladora
amb una forma capaç de vibrar

00:08:12.680 --> 00:08:16.080 align:center line:-2
i a la qual, d'alguna manera,
podem proporcionar energia,

00:08:16.360 --> 00:08:20.760 align:center line:-2
fa falta que aquesta vibració
es pugui irradiar a l'aire:

00:08:22.280 --> 00:08:26.760 align:center line:-2
complir amb la funció de difusió,
difondre les vibracions al medi.

00:08:27.560 --> 00:08:31.680 align:center line:-2
De manera que hem de poder escoltar
en qualsevol objecte resistent

00:08:32.240 --> 00:08:36.840 align:center line:-2
quines són les parts,
les característiques o els elements

00:08:36.880 --> 00:08:39.120 align:center line:-1
que compleixen amb les tres funcions:

00:08:39.520 --> 00:08:42.800 align:center line:-2
oscil·lació,
activació d'aquesta oscil·lació

00:08:42.840 --> 00:08:46.000 align:center line:-1
i radiació d'aquesta oscil·lació.

00:08:46.560 --> 00:08:49.200 align:center line:-2
A més a més, el que ens diuen
els germans Baschet

00:08:49.440 --> 00:08:53.320 align:center line:-2
és que quan tenim un objecte
que compleix amb els tres principis,

00:08:53.360 --> 00:08:55.680 align:center line:-2
per tant,
oscil·la i el podem sentir...

00:08:56.240 --> 00:09:01.760 align:center line:-2
Quan hem generat aquests sons,
tendim a voler establir-hi gammes.

00:09:02.280 --> 00:09:05.320 align:center line:-2
Tinc això, m'agrada com sona
i en vull més.

00:09:05.520 --> 00:09:07.520 align:center line:-1
Aleshores, volem generar gammes.

00:09:07.680 --> 00:09:12.000 align:center line:-2
Dins d'aquest concepte de les gammes
entraria l'escala musical,

00:09:12.360 --> 00:09:17.960 align:center line:-2
però no necessàriament
ha de ser una escala musical,

00:09:18.240 --> 00:09:23.120 align:center line:-2
simplement generar un ventall
d'articulacions diverses

00:09:23.320 --> 00:09:28.520 align:center line:-2
entorn de les qualitats assolides
amb els tres primers elements.

00:09:28.560 --> 00:09:34.120 align:center line:-2
Per tant, tindríem: oscil·lació,
activació de l'oscil·lador,

00:09:34.160 --> 00:09:37.480 align:center line:-2
radiació i articulació
o modificació de les gammes.

00:09:37.800 --> 00:09:44.000 align:center line:-2
Hi hauria un cinquè element possible,
que són tots els afegits ressonadors

00:09:44.040 --> 00:09:49.000 align:center line:-2
que poden modificar
aquests quatre elements inicials.

00:09:49.320 --> 00:09:52.000 align:center line:-2
De manera que,
des de la perspectiva Baschet,

00:09:52.040 --> 00:09:58.720 align:center line:-2
podrem trobar aquests quatre elements
en els objectes que tenim aquí,

00:09:58.880 --> 00:10:01.920 align:center line:-2
en els objectes
que tingueu al voltant i que sonin,

00:10:01.960 --> 00:10:05.120 align:center line:-2
en qualsevol instrument musical
de qualsevol cultura

00:10:05.160 --> 00:10:07.640 align:center line:-1
i en qualsevol escultura sonora.

00:10:08.480 --> 00:10:11.280 align:center line:-2
Això ho trobaríem a tot arreu
i, a més a més,

00:10:11.320 --> 00:10:16.720 align:center line:-2
cal tenir en compte l'element afegit,
opcional, dels ressonadors,

00:10:17.080 --> 00:10:21.680 align:center line:-2
saber identificar quan hi és
o quina mena d'aportació podria fer.

00:10:27.720 --> 00:10:29.760 align:center line:-1
Començarem aquest recorregut

00:10:30.160 --> 00:10:33.840 align:center line:-2
fent un petit repàs
a tota una sèrie de materials.

00:10:34.120 --> 00:10:39.520 align:center line:-1
El que fa que un objecte sonor soni

00:10:40.040 --> 00:10:42.600 align:center line:-2
no depèn només de la forma
o de la matèria,

00:10:42.640 --> 00:10:45.960 align:center line:-2
sinó que ha de ser
una combinació adequada de les dues.

00:10:46.000 --> 00:10:48.760 align:center line:-2
No hi ha materials
intrínsecament bons pel so,

00:10:48.800 --> 00:10:51.040 align:center line:-2
ni tampoc formes
intrínsecament bones pel so,

00:10:51.080 --> 00:10:54.720 align:center line:-2
sinó que és la combinació de les dues
el que farà que sonin.

00:10:55.560 --> 00:10:59.000 align:center line:-2
Començarem amb una aproximació
als materials

00:10:59.040 --> 00:11:00.680 align:center line:-1
i, després, a les formes.

00:11:06.880 --> 00:11:09.960 align:center line:-1
Començarem pels instruments de vent

00:11:10.000 --> 00:11:13.320 align:center line:-2
o a entendre l'aire
com a primer material oscil·lador.

00:11:13.480 --> 00:11:18.800 align:center line:-2
Els materials poden ser, com dèiem,
gasos, líquids o sòlids.

00:11:19.120 --> 00:11:23.040 align:center line:-2
L'aire és un material
que podem posar en oscil·lació

00:11:23.520 --> 00:11:25.520 align:center line:-1
des de les nostres cordes vocals.

00:11:26.320 --> 00:11:31.600 align:center line:-2
Sempre que escoltem sons,
excepte quan estem sota l'aigua,

00:11:31.640 --> 00:11:34.680 align:center line:-2
l'aire és aquest medi
que estem escoltant.

00:11:34.720 --> 00:11:38.760 align:center line:-2
Per tant,
l'aire és un prou bon material

00:11:39.040 --> 00:11:42.200 align:center line:-1
per excitar-lo, per fer-lo vibrar.

00:11:43.520 --> 00:11:46.960 align:center line:-2
La qüestió amb l'aire
són els seus límits,

00:11:47.000 --> 00:11:50.360 align:center line:-1
aconseguir determinar uns volums

00:11:50.880 --> 00:11:53.120 align:center line:-2
per condicionar-ne
la forma de vibrar.

00:11:53.600 --> 00:11:59.480 align:center line:-2
En la majoria d'aeròfons,
el que hem de poder discernir

00:11:59.960 --> 00:12:02.600 align:center line:-2
per veure si un objecte
és aerofònic o no

00:12:03.200 --> 00:12:08.160 align:center line:-2
és que el material que conté
aquest aire és gairebé irrellevant.

00:12:08.880 --> 00:12:12.240 align:center line:-2
Fixeu-vos-hi: faré sonar
aquestes dues cavitats d'aire,

00:12:12.280 --> 00:12:15.000 align:center line:-2
una és de bambú,
l'altra és un tub d'alumini,

00:12:15.040 --> 00:12:17.920 align:center line:-2
i la sonoritat és
pràcticament la mateixa.

00:12:18.880 --> 00:12:23.600 align:center line:-2
Si voleu tancar els ulls
i escoltar quina ha sigut primer

00:12:23.640 --> 00:12:26.400 align:center line:-2
només per l'oïda
no ho sabríeu distingir.

00:12:26.720 --> 00:12:31.080 align:center line:-2
Comencem. Podeu mirar o no
a veure quin és el primer.

00:12:43.760 --> 00:12:46.080 align:center line:-2
La sonoritat
és pràcticament la mateixa,

00:12:46.120 --> 00:12:51.600 align:center line:-2
malgrat que una columna d'aire
era dintre d'una estructura de metall

00:12:51.840 --> 00:12:53.400 align:center line:-1
i l'altra, en una de bambú.

00:12:53.560 --> 00:12:56.400 align:center line:-2
Què vol dir això?
Que el material del contenidor

00:12:56.760 --> 00:12:58.720 align:center line:-1
no l'estàvem sentint.

00:12:59.120 --> 00:13:03.000 align:center line:-2
La matèria en oscil·lació,
aquesta primera funció elemental

00:13:04.280 --> 00:13:06.720 align:center line:-2
és l'aire
el que estem posant en vibració

00:13:06.760 --> 00:13:09.680 align:center line:-2
amb independència
del material que la contingui.

00:13:11.920 --> 00:13:13.280 align:center line:-1
Fem aquesta apreciació

00:13:13.320 --> 00:13:16.680 align:center line:-2
perquè hi ha instruments
que s'activen a través de l'aire,

00:13:16.720 --> 00:13:17.720 align:center line:-1
per bufera,

00:13:17.760 --> 00:13:21.880 align:center line:-2
però el que estem escoltant
no és realment l'aire,

00:13:21.960 --> 00:13:26.400 align:center line:-2
sinó algun sòlid que estem activant
per efecte de l'aire que hi passa.

00:13:26.440 --> 00:13:29.640 align:center line:-1
Per tant, val la pena tenir present

00:13:29.960 --> 00:13:32.760 align:center line:-2
que l'aire, en si mateix,
és un material.

00:13:33.320 --> 00:13:36.560 align:center line:-2
Sobre aquestes cavitats
ens podem trobar, per exemple,

00:13:36.600 --> 00:13:39.160 align:center line:-1
que canviant-ne el volum,

00:13:39.440 --> 00:13:41.960 align:center line:-2
columnes d'aire,
volums d'aire tancats...

00:13:42.000 --> 00:13:45.320 align:center line:-2
Les ocarines, aquesta n'és una
en forma de calavera,

00:13:45.480 --> 00:13:47.640 align:center line:-2
tenien un volum tancat, reduït,
però també...

00:13:52.720 --> 00:13:57.000 align:center line:-2
En aquest cas, el que sentim,
una vegada més, és el volum d'aire.

00:13:57.280 --> 00:14:01.360 align:center line:-1
No és la ceràmica de l'exterior.

00:14:01.840 --> 00:14:05.240 align:center line:-2
Les propietats mecàniques
d'aquesta ceràmica

00:14:05.280 --> 00:14:08.080 align:center line:-2
no ens interessen
de cara al so de l'aire.

00:14:09.080 --> 00:14:13.280 align:center line:-2
Aquest altre objecte que tenim aquí,
que també té forma de calavera,

00:14:13.640 --> 00:14:16.360 align:center line:-2
també s'activa per aire,
però és perquè vegeu

00:14:16.400 --> 00:14:19.400 align:center line:-2
la diversitat de sonoritats
que hi podem treure.

00:14:19.440 --> 00:14:21.640 align:center line:-1
Fins ara hem obtingut sons tonals.

00:14:21.920 --> 00:14:25.600 align:center line:-2
Aquest xiulet de la mort
no produeix un so tonal,

00:14:25.640 --> 00:14:29.640 align:center line:-2
més aviat és una banda
de freqüències atonals. Fixeu-vos-hi.

00:14:35.400 --> 00:14:38.440 align:center line:-2
Segons la intensitat,
pot arribar a fer un xisclet,

00:14:38.480 --> 00:14:39.880 align:center line:-1
però no és un so tonal.

00:14:45.840 --> 00:14:48.640 align:center line:-2
En els dos casos,
el que estem sentit és l'aire

00:14:48.840 --> 00:14:52.520 align:center line:-2
dins d'unes cavitats
i fent uns determinats recorreguts.

00:14:52.800 --> 00:14:55.800 align:center line:-2
Ara no parlem tant de la forma,
sinó del material.

00:14:56.000 --> 00:14:59.840 align:center line:-2
La forma de dins de les cavitats
és diferent,

00:14:59.880 --> 00:15:03.040 align:center line:-2
però el que sentim
és l'aire en si mateix.

00:15:03.080 --> 00:15:05.800 align:center line:-2
En cap cas,
els sòlids que l'envolten.

00:15:11.800 --> 00:15:15.520 align:center line:-2
Els líquids també són materials
que poden oscil·lar.

00:15:15.880 --> 00:15:17.640 align:center line:-1
Com més dens és un material,

00:15:17.680 --> 00:15:20.600 align:center line:-2
major és la velocitat de propagació
dins l'aigua.

00:15:20.640 --> 00:15:23.200 align:center line:-2
El cant de les balenes
arriba a quilòmetres

00:15:23.240 --> 00:15:25.560 align:center line:-2
perquè l'aigua
és més densa que l'aire.

00:15:25.600 --> 00:15:29.600 align:center line:-2
L'aigua és més bona transmissora
de les vibracions que l'aire.

00:15:31.240 --> 00:15:36.560 align:center line:-2
Malgrat que, de vegades,
és complicat donar-hi forma,

00:15:36.600 --> 00:15:41.200 align:center line:-2
l'aigua en si mateixa
és un material que pot oscil·lar.

00:15:41.600 --> 00:15:44.880 align:center line:-1
Podem, evidentment, escoltar

00:15:46.280 --> 00:15:51.120 align:center line:-2
tota mena de degotejos,
dutxes, onades, etc.

00:15:51.480 --> 00:15:54.960 align:center line:-2
Hem de poder analitzar
per què una gota

00:15:55.840 --> 00:15:57.600 align:center line:-1
pot ser pràcticament tonada.

00:15:58.480 --> 00:16:01.920 align:center line:-2
O també la interacció
entre l'aire i l'aigua.

00:16:03.520 --> 00:16:05.640 align:center line:-1
Encara que us sembli una obvietat,

00:16:05.680 --> 00:16:09.520 align:center line:-2
en els textos us recomanem veure
les invencions d'en Bart Hopkin

00:16:09.880 --> 00:16:15.400 align:center line:-2
on el que escoltem és la interacció
entre les bombolles i els líquids.

00:16:16.120 --> 00:16:19.480 align:center line:-2
Podem considerar
diferents densitats de l'aigua

00:16:19.840 --> 00:16:24.760 align:center line:-2
en funció de si afegim algun element
que pugui fer d'espessidor.

00:16:25.800 --> 00:16:30.000 align:center line:-2
Encara que no sigui
un dels materials més emprats,

00:16:30.480 --> 00:16:35.560 align:center line:-2
té un potencial interessant
i hem cregut convenient esmentar-lo.

00:16:44.240 --> 00:16:46.760 align:center line:-2
Continuant amb aquest recull
de materials,

00:16:46.800 --> 00:16:50.680 align:center line:-1
la fusta és un bon material sonor.

00:16:50.840 --> 00:16:53.760 align:center line:-2
Dependrà, en gran part,
de la forma que li donem.

00:16:55.440 --> 00:16:59.200 align:center line:-2
Parlem de fusta
que tingui les seves vetes, etc.

00:16:59.480 --> 00:17:02.720 align:center line:-2
Quan són aglomerats,
fustes que han sigut processades,

00:17:02.760 --> 00:17:06.280 align:center line:-1
triturades i tornades a condensar,

00:17:06.800 --> 00:17:10.360 align:center line:-1
tornades empaquetar, diguem-en,

00:17:10.560 --> 00:17:14.720 align:center line:-2
les vibracions, probablement,
no podran passar de la mateixa forma.

00:17:14.760 --> 00:17:18.040 align:center line:-2
Però, en tot cas,
us animem a provar-les totes.

00:17:18.200 --> 00:17:22.360 align:center line:-2
En aquest cas, això és una fusta
bastant humil, de palet, juraria.

00:17:23.600 --> 00:17:25.440 align:center line:-1
Evidentment, pot sonar

00:17:26.480 --> 00:17:30.480 align:center line:-2
i és un material
relativament fàcil de treballar.

00:17:30.680 --> 00:17:35.200 align:center line:-2
Cal tenir en compte
l'orientació de la veta,

00:17:35.440 --> 00:17:40.480 align:center line:-2
el grau d'humitat que tingui,
si està seca o no, etc.

00:17:41.320 --> 00:17:45.160 align:center line:-2
Però, en tot cas, com a material
trobaríem un munt d'escultures

00:17:45.200 --> 00:17:47.960 align:center line:-1
i d'instruments que sonen.

00:17:49.080 --> 00:17:54.960 align:center line:-2
La fusta té aquest to particular,
càlid, més rodó,

00:17:55.480 --> 00:18:00.400 align:center line:-2
i determinades fustes més dures
poden enganyar-nos a l'oïda.

00:18:00.840 --> 00:18:04.160 align:center line:-2
Cada espècie,
cada densitat de fusta

00:18:04.760 --> 00:18:07.000 align:center line:-1
pot tenir una coloració determinada.

00:18:15.600 --> 00:18:20.680 align:center line:-2
Una família de materials
que trobarem freqüentment

00:18:21.360 --> 00:18:22.520 align:center line:-1
són els metalls.

00:18:25.200 --> 00:18:28.280 align:center line:-1
En aquest cas, el famós triangle,

00:18:36.320 --> 00:18:40.880 align:center line:-2
que conté més sons
del que podríem esperar,

00:18:52.360 --> 00:18:58.680 align:center line:-2
i objectes quotidians,
com ara claus fixes o culleres.

00:19:01.200 --> 00:19:05.440 align:center line:-2
Una petita prova, també,
incrementant...

00:19:05.480 --> 00:19:08.440 align:center line:-1
De fet, si ens hi fixem,

00:19:08.720 --> 00:19:11.440 align:center line:-2
podríem pensar que això
amb prou feines sona,

00:19:11.480 --> 00:19:14.800 align:center line:-2
podríem pensar que aquesta cullera
amb prou feines sona;

00:19:14.840 --> 00:19:18.120 align:center line:-2
però, si incrementem
la superfície de radiació...

00:19:30.200 --> 00:19:31.720 align:center line:-1
Provarem les claus també.

00:19:32.560 --> 00:19:34.320 align:center line:-1
Fem servir una altra baqueta.

00:19:55.480 --> 00:19:56.960 align:center line:-1
A aquesta no li agrada.

00:19:58.880 --> 00:20:01.960 align:center line:-2
També podríem escoltar
el so d'aquesta cullera

00:20:02.960 --> 00:20:06.600 align:center line:-2
per via intracranial
si la lliguem amb un cordellet

00:20:06.640 --> 00:20:09.400 align:center line:-1
i la fem penjar amb les dents.

00:20:09.680 --> 00:20:13.480 align:center line:-2
Així, la vibració ens arribaria
al crani i podríem escoltar-la.

00:20:13.600 --> 00:20:16.640 align:center line:-2
La podem gravar
amb un micròfon de contacte, etc.

00:20:18.960 --> 00:20:21.960 align:center line:-2
Fins i tot l'objecte més quotidià
té sons amagats

00:20:22.000 --> 00:20:27.680 align:center line:-2
que segons com els utilitzem,
com els suspenem o com els sostenim

00:20:27.720 --> 00:20:29.640 align:center line:-1
no els podem sentir.

00:20:32.880 --> 00:20:37.520 align:center line:-2
Hi ha un munt d'instruments
i d'escultures sonores

00:20:37.560 --> 00:20:39.720 align:center line:-1
que fan servir el metall.

00:20:40.240 --> 00:20:44.440 align:center line:-2
Cada metall té unes peculiaritats:
n'hi ha de més i de menys plàstics,

00:20:44.560 --> 00:20:46.640 align:center line:-1
que es poden forjar o fondre, etc.

00:20:46.680 --> 00:20:49.240 align:center line:-2
Amb els objectes de metall
que teniu al voltant

00:20:49.280 --> 00:20:51.720 align:center line:-2
hi ha un munt de potencial
per descobrir.

00:20:58.000 --> 00:21:02.360 align:center line:-2
Un altre material que s'utilitza
en l'escultura sonora

00:21:02.400 --> 00:21:05.080 align:center line:-1
i amb instruments són les pedres.

00:21:05.520 --> 00:21:08.360 align:center line:-2
De la mateixa manera que veiem
làmines de fusta,

00:21:08.400 --> 00:21:11.040 align:center line:-2
trobem instruments
que són làmines de pedra.

00:21:11.840 --> 00:21:13.760 align:center line:-1
Una sola pedra

00:21:16.000 --> 00:21:19.680 align:center line:-2
pot oferir-nos sons
que ens poden resultar interessants.

00:21:20.160 --> 00:21:21.640 align:center line:-1
També entre dues pedres.

00:21:25.120 --> 00:21:30.120 align:center line:-2
I un conjunt de pedres pot generar
algun tipus de textura.

00:21:31.280 --> 00:21:36.600 align:center line:-2
A banda, l'escultura en pedra
ens oferiria unes potencialitats

00:21:36.960 --> 00:21:39.320 align:center line:-1
de modelar, de construcció, etc.

00:21:39.920 --> 00:21:44.440 align:center line:-1
La sonoritat de les pedres en si

00:21:44.800 --> 00:21:47.800 align:center line:-2
també pot ser quelcom
que ens resulti interessant.

00:21:50.960 --> 00:21:54.120 align:center line:-1
Quan abordem la qüestió de la forma,

00:21:54.160 --> 00:21:58.600 align:center line:-2
entendrem que hi ha formes
que irradien millor que d'altres

00:21:58.640 --> 00:22:00.840 align:center line:-1
o que oscil·len millor que d'altres.

00:22:00.960 --> 00:22:03.440 align:center line:-1
La nostra intenció és que veieu

00:22:03.480 --> 00:22:06.600 align:center line:-2
que pràcticament qualsevol material
pot produir so.

00:22:07.600 --> 00:22:10.000 align:center line:-2
I qualsevol pedreta
ens podria servir.

00:22:16.520 --> 00:22:19.560 align:center line:-1
Teules, rajoles, etc.

00:22:19.960 --> 00:22:22.720 align:center line:-2
Sempre que tinguen
formes rectangulars,

00:22:24.200 --> 00:22:29.920 align:center line:-2
si sabem on trobar els nodes,
ens poden oferir un so interessant.

00:22:30.160 --> 00:22:32.840 align:center line:-2
Ens trobaríem amb un cas
pràcticament igual amb les teules,

00:22:33.360 --> 00:22:35.560 align:center line:-1
amb testos, etc.

00:22:36.360 --> 00:22:43.320 align:center line:-2
Si teniu la possibilitat de treballar
amb fang i coure'n peces,

00:22:43.880 --> 00:22:46.240 align:center line:-2
si teniu accés
a un taller de ceràmica,

00:22:47.160 --> 00:22:51.960 align:center line:-2
el territori d'investigació
en ceràmica sonora és enorme.

00:22:54.440 --> 00:22:57.440 align:center line:-2
A més, amb la possibilitat
de trencar la ceràmica.

00:22:57.480 --> 00:23:00.040 align:center line:-2
Aquestes trencadisses
també produiran un so

00:23:00.080 --> 00:23:04.040 align:center line:-2
que podria ser un fenomen
que també ens interessi.

00:23:04.520 --> 00:23:09.480 align:center line:-2
Hem de saber considerar
les peculiaritats de cada material.

00:23:10.200 --> 00:23:12.680 align:center line:-2
Una fusta
no la trencarem fàcilment,

00:23:12.720 --> 00:23:17.320 align:center line:-2
però la ceràmica sí, i podria ser
un atribut important per a nosaltres.

00:23:17.600 --> 00:23:22.320 align:center line:-1
Així mateix, els bols de ceràmica,

00:23:22.680 --> 00:23:26.240 align:center line:-2
malgrat no estar construïts
per a tal finalitat,

00:23:26.640 --> 00:23:30.520 align:center line:-2
si els explorem en una botiga,
trobarem alguns que, en picar-los,

00:23:30.760 --> 00:23:32.040 align:center line:-1
ressonen molt poc.

00:23:32.480 --> 00:23:36.240 align:center line:-2
Podria ser un so que ens interessés,
però en trobarem d'altres

00:23:36.920 --> 00:23:40.200 align:center line:-2
que sí que ressonin.
Bàsicament, el que voldrem

00:23:44.200 --> 00:23:45.680 align:center line:-1
serà trobar-ne diversos.

00:23:47.120 --> 00:23:50.200 align:center line:-2
Es poden arribar a penjar
en forma de campana, etc.

00:23:52.200 --> 00:23:55.240 align:center line:-2
Sigui com sigui,
és interessant tenir present

00:23:55.920 --> 00:23:58.440 align:center line:-2
que independentment
de la forma que tingui

00:23:58.880 --> 00:24:03.040 align:center line:-2
una teula, una rajola,
un bol de ceràmica, etc.,

00:24:03.080 --> 00:24:06.440 align:center line:-2
el que farà que soni
són les propietats del material,

00:24:06.480 --> 00:24:08.600 align:center line:-1
el vincle entre les molècules.

00:24:08.640 --> 00:24:12.360 align:center line:-2
Hi ha fangs que per com estan fets
o per com s'han cuit,

00:24:12.400 --> 00:24:16.120 align:center line:-2
amb prou feines sonen,
i d'altres que sí.

00:24:16.440 --> 00:24:20.120 align:center line:-2
Això, probablement,
no ho puguem veure a ull nu,

00:24:20.160 --> 00:24:24.280 align:center line:-2
sinó que el que haurem de fer
és explorar-ho auditivament,

00:24:26.040 --> 00:24:30.400 align:center line:-2
entrar a les botigues sense vergonya
i picar la ceràmica delicadament,

00:24:30.440 --> 00:24:34.800 align:center line:-2
intentar tenir una actitud simpàtica
o estar disposats a que ens renyin.

00:24:35.440 --> 00:24:40.680 align:center line:-2
El fang i la ceràmica són materials
que poden ser molt interessants.

00:24:46.600 --> 00:24:49.880 align:center line:-2
El vidre comparteix
molts dels atributs de la ceràmica.

00:24:50.440 --> 00:24:55.200 align:center line:-2
Estem acostumats
a sentir campanes de vidre.

00:24:56.560 --> 00:24:58.600 align:center line:-1
Parlem d'en Harry Partch,

00:24:58.800 --> 00:25:03.400 align:center line:-2
que és una de les referències
de la música experimental.

00:25:03.440 --> 00:25:07.640 align:center line:-2
En la primera meitat del segle XX
va construir unes campanes de vidre.

00:25:07.680 --> 00:25:12.360 align:center line:-2
També hem vist
un munt de vegades

00:25:19.320 --> 00:25:24.120 align:center line:-2
la possibilitat de fer vibrar
el vidre en combinació amb l'aigua.

00:25:26.880 --> 00:25:30.040 align:center line:-2
Una vegada més,
com dèiem amb la ceràmica,

00:25:30.080 --> 00:25:35.560 align:center line:-2
que el vidre sigui fràgil
pot ser un al·licient;

00:25:35.600 --> 00:25:40.240 align:center line:-2
el so del vidre trencant-se
pot ser un so que ens interessi.

00:25:41.280 --> 00:25:45.080 align:center line:-2
Per a cada materialitat
hi ha un procés que se li pot fer.

00:25:45.120 --> 00:25:48.280 align:center line:-2
Trencar una pedra
tirant-la contra el terra,

00:25:48.520 --> 00:25:51.440 align:center line:-1
si es fa amb força, potser soni,

00:25:51.480 --> 00:25:53.920 align:center line:-2
així que igualment
farà so la ceràmica.

00:26:00.040 --> 00:26:05.280 align:center line:-2
Tenim diversos materials naturals,
com ara la fusta o les pedres,

00:26:05.760 --> 00:26:10.960 align:center line:-2
i també hi ha instruments
en cultures i tradicions populars,

00:26:11.000 --> 00:26:12.200 align:center line:-1
també a casa nostra,

00:26:12.240 --> 00:26:15.040 align:center line:-2
que utilitzen elements vegetals
per produir so.

00:26:15.160 --> 00:26:18.720 align:center line:-2
Les fulles, tot i que és possible
que calgui entrenar-s'hi,

00:26:18.880 --> 00:26:22.800 align:center line:-1
podem activar-les a través del vent.

00:26:29.120 --> 00:26:33.920 align:center line:-2
En aquest cas, la fulla té tensió
per activar-la amb la bufera

00:26:34.160 --> 00:26:36.920 align:center line:-1
i el que sentíem ara no era el vent,

00:26:36.960 --> 00:26:41.880 align:center line:-2
era la materialitat d'aquesta fulla
sent excitada per l'acció del vent.

00:26:41.920 --> 00:26:46.200 align:center line:-2
El material que estàvem sentint
era la fulla vegetal,

00:26:46.760 --> 00:26:49.360 align:center line:-2
que està fresca encara,
acabada de collir.

00:26:55.680 --> 00:27:00.160 align:center line:-2
Altres materials que també podem usar
són papers i cartrons.

00:27:01.760 --> 00:27:06.240 align:center line:-2
Tenen un potencial molt interessant
a l'hora de construir

00:27:06.280 --> 00:27:08.480 align:center line:-1
i a l'hora, també, de destruir-los,

00:27:08.520 --> 00:27:13.040 align:center line:-2
és a dir, la sonoritat
de papers sent arrugats,

00:27:13.320 --> 00:27:15.200 align:center line:-1
papers de diferents gramatges,

00:27:17.160 --> 00:27:21.240 align:center line:-2
les possibilitats d'estripar-los
de diferents formes,

00:27:21.520 --> 00:27:25.880 align:center line:-2
construir volums amb papiroflèxia,
cremar els papers...

00:27:25.920 --> 00:27:31.320 align:center line:-2
Cada material té
unes particularitats intrínseques

00:27:31.600 --> 00:27:37.520 align:center line:-2
i és susceptible de fer-lo vibrar
d'una manera o d'una altra.

00:27:38.920 --> 00:27:44.080 align:center line:-2
A més a més, podem tensar-los
d'una manera o d'una altra,

00:27:44.920 --> 00:27:48.240 align:center line:-1
cartrons amb més o menys densitat...

00:27:48.520 --> 00:27:51.200 align:center line:-1
Totes aquestes sonoritats,

00:27:51.240 --> 00:27:55.000 align:center line:-2
encara que potser no siguin
les habituals en cap instrument,

00:27:55.040 --> 00:27:59.880 align:center line:-2
podrien arribar a desencallar
el nostre pensament creatiu

00:27:59.920 --> 00:28:02.720 align:center line:-2
i fer que es connecti
amb alguna idea poètica

00:28:02.760 --> 00:28:07.480 align:center line:-2
o amb alguna de les coses que vulguem
experimentar, explorar o qüestionar.

00:28:08.920 --> 00:28:15.920 align:center line:-2
De manera que cada tipus de paper,
el gramatge, la fibra que tingui...

00:28:16.360 --> 00:28:18.920 align:center line:-2
Com ara, per exemple,
el paper de vidre,

00:28:19.720 --> 00:28:21.680 align:center line:-1
que també té les seves tensions

00:28:21.720 --> 00:28:25.680 align:center line:-2
i té possibilitats de raspar,
de crear textura.

00:28:27.680 --> 00:28:31.480 align:center line:-2
Ja ho veieu:
amb qualsevol d'aquests materials,

00:28:34.080 --> 00:28:35.800 align:center line:-1
si ens posem a explorar-los,

00:28:35.840 --> 00:28:39.960 align:center line:-2
podríem connectar
alguna qüestió argumental

00:28:40.560 --> 00:28:44.160 align:center line:-2
amb algun dels atributs sonors
que tinguem en ment.

00:28:50.560 --> 00:28:55.320 align:center line:-2
Per acabar, els plàstics i productes
més o menys sintètics,

00:28:55.360 --> 00:28:59.120 align:center line:-2
des del cautxú, d'origen natural,
a tota mena de polímers

00:28:59.600 --> 00:29:02.920 align:center line:-2
podem trobar alguns
que siguin molt sonors

00:29:02.960 --> 00:29:04.880 align:center line:-1
i d'altres que ho siguin menys.

00:29:05.880 --> 00:29:10.280 align:center line:-2
Podem explorar pots de plàstic,
tiges de plàstic, etc.

00:29:12.040 --> 00:29:16.120 align:center line:-2
Segons l'estructura molecular,
trobarem plàstics que ressonen molt

00:29:16.160 --> 00:29:19.000 align:center line:-1
i que poden resistir certes tensions

00:29:19.320 --> 00:29:22.880 align:center line:-2
i d'altres que absorbeixen
ràpidament les vibracions

00:29:22.920 --> 00:29:25.480 align:center line:-1
i tenen molt poca resposta acústica.

00:29:25.520 --> 00:29:29.200 align:center line:-2
Una vegada més, com ens passa
amb els materials que hem vist,

00:29:29.240 --> 00:29:32.320 align:center line:-2
quedarà explorar-los
amb les mans i amb les orelles.

00:29:32.360 --> 00:29:35.960 align:center line:-2
En aquest cas, per exemple,
les gomes de cautxú

00:29:37.280 --> 00:29:38.400 align:center line:-1
ens permeten

00:29:43.040 --> 00:29:45.920 align:center line:-2
tensar-les i tractar-les
com si fossin cordes.

00:29:46.520 --> 00:29:50.640 align:center line:-2
I així amb altres
productes semblants.

00:29:53.800 --> 00:29:56.840 align:center line:-2
Fins aquí
aquest petit recull de materials.

00:29:56.880 --> 00:29:59.080 align:center line:-2
N'hi ha més,
però hem fet un repàs

00:29:59.120 --> 00:30:01.680 align:center line:-1
de tota una sèrie de coloracions

00:30:01.720 --> 00:30:05.600 align:center line:-2
i aquesta reflexió
de les possibilitats que tenim

00:30:05.640 --> 00:30:09.680 align:center line:-2
de fer, desfer, trencar, construir,
modelar amb cada un.

00:30:10.480 --> 00:30:14.400 align:center line:-2
No en subestimem cap
per si mateix

00:30:14.440 --> 00:30:17.720 align:center line:-2
i els podem connectar amb l'obra
que tinguem entre mans

00:30:17.800 --> 00:30:20.240 align:center line:-2
o amb les nostres
inquietuds artístiques.

00:30:26.360 --> 00:30:29.040 align:center line:-2
Comencem a veure ara
tot un seguit de formes.

00:30:31.120 --> 00:30:34.440 align:center line:-2
Una de les primeres formes
és la de les columnes d'aire.

00:30:35.880 --> 00:30:39.720 align:center line:-2
Dins d'una columna d'aire,
les ones es difonen longitudinalment,

00:30:39.880 --> 00:30:42.960 align:center line:-2
com hem vist anteriorment
amb les molles.

00:30:43.120 --> 00:30:47.920 align:center line:-2
La pressió s'acumula
longitudinalment en aquest eix.

00:30:49.320 --> 00:30:51.640 align:center line:-1
Els tubs i les columnes d'aire,

00:30:51.680 --> 00:30:53.640 align:center line:-1
quan parlem d'una columna d'aire

00:30:53.680 --> 00:30:57.320 align:center line:-2
és perquè hi ha algun volum
que conté aquesta columna d'aire,

00:30:57.680 --> 00:31:03.400 align:center line:-2
poden ser oberts en els dos extrems
o només en un dels dos extrems,

00:31:03.760 --> 00:31:05.760 align:center line:-1
és a dir, tancat en un dels dos.

00:31:05.800 --> 00:31:08.440 align:center line:-2
Quan el tub és tancat
en un dels dos extrems

00:31:12.800 --> 00:31:17.280 align:center line:-1
es genera aquí una màxima pressió.

00:31:17.320 --> 00:31:21.680 align:center line:-2
Llavors, aquí tenim un antinode
i aquí tenim un node.

00:31:21.920 --> 00:31:25.480 align:center line:-2
Quan la columna d'aire
és oberta en els dos extrems,

00:31:26.640 --> 00:31:30.240 align:center line:-1
el rang d'octaves canvia.

00:31:30.440 --> 00:31:35.880 align:center line:-2
Un tub obert és el doble d'agut
que un tub tancat.

00:31:47.480 --> 00:31:48.760 align:center line:-1
Sentim aquest soroll.

00:31:49.840 --> 00:31:53.760 align:center line:-2
Quan sentim el to habitual
de quan obrim una ampolla

00:31:53.800 --> 00:31:57.920 align:center line:-2
és perquè estem passant
del tancament al tub obert.

00:32:00.120 --> 00:32:03.320 align:center line:-2
Passem de tenir dos extrems tancats
a un extrem tancat

00:32:03.360 --> 00:32:05.600 align:center line:-1
i podem tenir els dos extrems oberts.

00:32:05.640 --> 00:32:09.520 align:center line:-2
Cal tenir en compte quins són
els límits de les columnes d'aire.

00:32:09.840 --> 00:32:12.480 align:center line:-2
Abans que veiem
alguns materials naturals,

00:32:12.840 --> 00:32:15.800 align:center line:-2
i que com en els textos
us mostrem

00:32:16.000 --> 00:32:19.120 align:center line:-2
aquest referent
de l'orquestra vegetal de Viena,

00:32:19.160 --> 00:32:22.760 align:center line:-2
també hem fet unes columnes d'aire
dins d'unes pastanagues.

00:32:25.080 --> 00:32:26.640 align:center line:-1
Hem de trobar-hi l'angle.

00:32:44.640 --> 00:32:49.800 align:center line:-2
Com vèiem anteriorment, el material
que conté la columna d'aire

00:32:49.840 --> 00:32:54.280 align:center line:-2
és bastant indiferent,
tant si és plàstic com PVC,

00:32:55.000 --> 00:32:58.080 align:center line:-2
canya de bambú, canya de riu,
pastanaga, etc.

00:32:58.120 --> 00:33:02.280 align:center line:-2
El que és important
és la longitud de la columna d'aire.

00:33:03.200 --> 00:33:06.480 align:center line:-2
Com més llarga és la columna d'aire,
més greu és el to.

00:33:06.760 --> 00:33:10.120 align:center line:-2
Altrament, quan tenim
volums d'aire tancats

00:33:10.160 --> 00:33:12.720 align:center line:-2
que tenen forma globular,
com les ocarines,

00:33:13.840 --> 00:33:17.040 align:center line:-2
ja no podem fer aquest càlcul
de la longitud d'ona.

00:33:17.080 --> 00:33:21.040 align:center line:-2
En aquest sentit, veurem que això,
sent bastant més petit,

00:33:21.360 --> 00:33:23.120 align:center line:-1
diguem-ne que aquests tubs...

00:33:25.120 --> 00:33:26.520 align:center line:-1
Té un to prou greu.

00:33:26.560 --> 00:33:29.840 align:center line:-2
Seria més agut si tinguéssim
un tub d'aquesta longitud.

00:33:30.400 --> 00:33:31.400 align:center line:-1
En aquest cas,

00:33:34.480 --> 00:33:37.520 align:center line:-2
les obertures produeixen
uns canvis de pressió

00:33:37.560 --> 00:33:41.080 align:center line:-2
i una modificació dels patrons
de vibració a l'interior.

00:33:42.040 --> 00:33:47.800 align:center line:-2
Per acabar de saber el que passa
amb les columnes d'aire i la forma,

00:33:47.840 --> 00:33:50.360 align:center line:-1
els límits són molt importants.

00:33:51.400 --> 00:33:55.720 align:center line:-2
En Bren Rogers va treballar
amb aquesta idea de les membranes.

00:33:56.240 --> 00:34:00.400 align:center line:-2
Quan els límits
d'aquesta columna d'aire són tous,

00:34:00.480 --> 00:34:03.200 align:center line:-2
perquè tenim aquí
aquesta mescla de materials,

00:34:03.240 --> 00:34:07.040 align:center line:-2
tot i que no sentirem el globus,
l'unflable com a tal,

00:34:07.080 --> 00:34:10.280 align:center line:-2
fan que sigui diferent
la pressió interna de l'aire.

00:34:10.400 --> 00:34:14.360 align:center line:-2
No és el mateix
contenir l'aire dins d'un sòlid,

00:34:14.720 --> 00:34:16.280 align:center line:-1
la pastanaga és un sòlid,

00:34:16.480 --> 00:34:20.800 align:center line:-2
que un sòlid molt més tou
com ho és això.

00:34:21.360 --> 00:34:25.680 align:center line:-1
Ho farem també contra aquest bisell.

00:34:28.720 --> 00:34:32.600 align:center line:-2
Tenim un to més greu
que el que tindríem si fos més sòlid.

00:34:34.840 --> 00:34:38.720 align:center line:-2
És a dir,
l'elasticitat d'aquest extrems

00:34:38.760 --> 00:34:42.040 align:center line:-2
fa que aquesta columna d'aire
tingui una pressió menor

00:34:42.080 --> 00:34:44.360 align:center line:-1
i, per tant, el to va així.

00:34:44.400 --> 00:34:48.520 align:center line:-2
A més a més, ens permet generar
tota mena d'articulacions de la gamma

00:34:48.640 --> 00:34:51.200 align:center line:-2
a causa de l'elasticitat
d'aquest material.

00:34:51.240 --> 00:34:52.640 align:center line:-1
Ens permet...

00:34:58.160 --> 00:35:03.360 align:center line:-2
Podem alterar la pressió
i la longitud d'ona aquí dins.

00:35:03.680 --> 00:35:06.800 align:center line:-2
Sempre estem en aquest paradigma
de columna d'aire

00:35:06.840 --> 00:35:10.560 align:center line:-2
o de cavitat
que tendeix a ser globular, etc.

00:35:11.440 --> 00:35:13.560 align:center line:-1
Fins ara, amb tots aquests tubs,

00:35:13.600 --> 00:35:17.680 align:center line:-2
hem de trobar la inclinació adequada;
veieu que no sempre és evident

00:35:20.320 --> 00:35:21.520 align:center line:-1
trobar l'angle just

00:35:23.760 --> 00:35:26.040 align:center line:-1
per estimular aquesta columna d'aire.

00:35:26.160 --> 00:35:29.200 align:center line:-2
Això s'ha resolt,
per fer-ho més fàcil,

00:35:29.240 --> 00:35:31.840 align:center line:-1
amb la invenció del bisell.

00:35:31.880 --> 00:35:36.120 align:center line:-2
És a dir, una canalització
a través de la qual simplement bufem

00:35:36.720 --> 00:35:41.800 align:center line:-2
i la qual dirigeix el doll d'aigua
de forma directa

00:35:41.840 --> 00:35:46.240 align:center line:-2
i amb l'angle adequat
perquè piqui contra el cantell,

00:35:46.280 --> 00:35:47.480 align:center line:-1
com ho farem aquí.

00:35:48.920 --> 00:35:52.640 align:center line:-2
No haver de fer aquesta ensilera,
i en aquest com bufa.

00:35:53.560 --> 00:35:58.320 align:center line:-2
I l'aire ja va
amb la inclinació adequada.

00:35:58.760 --> 00:36:00.240 align:center line:-1
Veiem aquí un xiulet.

00:36:00.320 --> 00:36:04.480 align:center line:-2
Una vegada més, seria el mateix
que el que hem estat veient fins ara:

00:36:04.520 --> 00:36:06.760 align:center line:-2
una cavitat globular,
aquest és petit,

00:36:06.800 --> 00:36:10.440 align:center line:-2
i veiem aquí aquest bisell,
que també trobaríem en un xiulet,

00:36:10.480 --> 00:36:11.760 align:center line:-1
flautes de bec, etc.

00:36:11.800 --> 00:36:17.240 align:center line:-2
El bisell és una forma
de facilitar aquest accionament.

00:36:18.680 --> 00:36:20.920 align:center line:-2
Estem veient el material,
que és aire,

00:36:20.960 --> 00:36:24.080 align:center line:-2
les formes són columnes d'aire
o cavitats tancades,

00:36:24.120 --> 00:36:28.560 align:center line:-2
l'acció és la bufera
des dels pulmons i el diafragma

00:36:28.920 --> 00:36:31.840 align:center line:-2
i el bisell seria
un facilitador d'aquesta acció.

00:36:33.480 --> 00:36:39.480 align:center line:-2
En aquest cas, em limito a bufar
i no cal precisar més la inclinació.

00:36:41.440 --> 00:36:46.200 align:center line:-2
En aquest cas tenim dos tons
corresponents a dues columnes d'aire.

00:36:46.240 --> 00:36:50.920 align:center line:-2
Amb el sistema Baschet, quan tenim
una forma d'activar un material,

00:36:51.560 --> 00:36:57.560 align:center line:-2
si en lloc d'un to en volem dos,
tindrem dues petites columnes d'aire.

00:37:00.680 --> 00:37:03.480 align:center line:-2
Cadascuna amb el seu bisell
i el seu tub,

00:37:03.520 --> 00:37:06.400 align:center line:-2
i puc decidir bufar-ne una
o bufar-ne les dues.

00:37:07.640 --> 00:37:10.120 align:center line:-2
Dins d'aquesta família
de columnes d'aire,

00:37:10.160 --> 00:37:11.640 align:center line:-1
penso que cal destacar,

00:37:11.840 --> 00:37:17.840 align:center line:-2
perquè és quelcom diferent
de la majoria de columnes d'aire,

00:37:18.360 --> 00:37:21.280 align:center line:-2
els tubs corrugats.
Aquí no cal cap bisell.

00:37:21.760 --> 00:37:27.520 align:center line:-2
A causa de les indentacions que té
i del relleu a l'interior

00:37:28.000 --> 00:37:33.080 align:center line:-2
produeix unes pertorbacions diferents
que quan tenim una columna d'aire.

00:37:33.320 --> 00:37:37.120 align:center line:-2
Amb una columna d'aire,
necessitem un bisell o fer ensilera.

00:37:39.520 --> 00:37:42.600 align:center line:-2
Val la pena entrenar-hi
amb ampolles, amb tubs, etc.

00:37:43.360 --> 00:37:48.920 align:center line:-2
En canvi, amb un tub corrugat,
bufant sense haver de fer ensilera,

00:37:48.960 --> 00:37:50.920 align:center line:-1
bufant tapant-ho tot,

00:37:52.360 --> 00:37:56.760 align:center line:-2
igual que aquí generàvem
una turbulència contra el bisell,

00:37:57.200 --> 00:38:01.080 align:center line:-2
podríem entendre que el tub corrugat
és tota una sèrie de bisells

00:38:01.120 --> 00:38:03.600 align:center line:-2
i, simplement,
n'hi ha prou amb bufar.

00:38:05.880 --> 00:38:10.960 align:center line:-2
Ja sona. No requereix cap tècnica
ni cap accionament diferent.

00:38:15.880 --> 00:38:19.200 align:center line:-2
És molt senzill d'utilitzar,
té moltíssimes aplicacions.

00:38:19.240 --> 00:38:23.720 align:center line:-2
També podríem activar
aquesta columna d'aire fent-la girar.

00:38:24.760 --> 00:38:25.760 align:center line:-1
Intentem-ho.

00:38:34.760 --> 00:38:38.520 align:center line:-2
En funció del gruix,
del diàmetre i de la longitud

00:38:38.560 --> 00:38:42.200 align:center line:-2
serà més o menys fàcil,
necessitarem més o menys velocitat...

00:38:42.240 --> 00:38:46.520 align:center line:-2
Els tubs corrugats segueixen sent
de la família de les cavitats d'aire,

00:38:46.560 --> 00:38:49.920 align:center line:-2
però per aquesta relació
amb aquesta forma més intricada

00:38:49.960 --> 00:38:52.240 align:center line:-2
acaba tenint
un comportament diferent.

00:38:54.040 --> 00:38:56.840 align:center line:-2
Fins ara, el que hem vist
de columnes d'aire,

00:38:56.880 --> 00:39:01.360 align:center line:-2
si en veiéssim l'espectre
i atenent a la naturalesa dels sons,

00:39:01.800 --> 00:39:04.280 align:center line:-2
són sons que generen
un espectre harmònic.

00:39:04.320 --> 00:39:07.080 align:center line:-2
En tenim una fonamental
i uns harmònics que es sumen

00:39:07.120 --> 00:39:09.360 align:center line:-2
i podem percebre
el seu to clarament.

00:39:09.640 --> 00:39:12.360 align:center line:-2
Aquest comportament
també el tenen les cordes.

00:39:18.600 --> 00:39:22.760 align:center line:-2
La majoria de civilitzacions
han utilitzat

00:39:23.880 --> 00:39:26.240 align:center line:-1
cordes tensades per produir so.

00:39:28.280 --> 00:39:32.120 align:center line:-2
La naturalesa del material
determinarà la coloració tímbrica:

00:39:32.520 --> 00:39:36.520 align:center line:-2
cordes metàl·liques, de niló,
de seda, de fibres vegetals, etc.

00:39:37.080 --> 00:39:41.480 align:center line:-2
És imprescindible que la corda
tingui una tensió determinada

00:39:42.160 --> 00:39:43.640 align:center line:-1
per poder oscil·lar.

00:39:44.440 --> 00:39:50.360 align:center line:-2
En aquest cas, hem utilitzat
aquest bastidor per a pintura

00:39:50.400 --> 00:39:53.960 align:center line:-2
perquè és capaç
de mantenir aquesta tensió.

00:39:54.280 --> 00:39:59.040 align:center line:-2
Hem utilitzat aquest sistema
de rosques i volanderes

00:39:59.400 --> 00:40:03.880 align:center line:-2
per posar les cordes
i poder tensar-les com ens convingui.

00:40:04.080 --> 00:40:08.600 align:center line:-2
També tenim un pont
per tal d'aprofitar

00:40:09.000 --> 00:40:11.480 align:center line:-2
aquest moviment transversal
de les cordes.

00:40:11.520 --> 00:40:14.720 align:center line:-2
Recordem que podíem tenir
oscil·lacions longitudinals,

00:40:14.840 --> 00:40:16.960 align:center line:-2
les que tenen lloc
dins dels tubs,

00:40:17.480 --> 00:40:19.680 align:center line:-2
inicialment també ho vèiem
a la molla,

00:40:19.720 --> 00:40:24.040 align:center line:-2
o oscil·lacions transversals,
on farem un impacte transversalment

00:40:24.520 --> 00:40:28.360 align:center line:-2
i malgrat que la corda té
aquesta dimensió,

00:40:28.400 --> 00:40:30.560 align:center line:-1
l'estem activant en transversal.

00:40:31.000 --> 00:40:34.000 align:center line:-2
En aquest cas, utilitzarem
un difusor en afegit.

00:40:34.280 --> 00:40:37.120 align:center line:-2
La majoria de cordes
són molt bons oscil·ladors,

00:40:37.640 --> 00:40:43.440 align:center line:-2
però, tal com podem intuir,
les cordes tenen molt poca superfície

00:40:43.760 --> 00:40:46.200 align:center line:-2
per tal de radiar
la vibració de l'aire.

00:40:46.440 --> 00:40:49.520 align:center line:-2
En el cas dels aeròfons,
quan és l'aire el que sona,

00:40:49.560 --> 00:40:52.040 align:center line:-2
una cavitat globular
o una columna d'aire,

00:40:52.080 --> 00:40:56.360 align:center line:-2
estem movent l'aire directament,
és l'aire el que s'ocupa

00:40:56.400 --> 00:40:59.800 align:center line:-2
de propagar la vibració
a la resta de l'aire de l'entorn.

00:40:59.920 --> 00:41:03.280 align:center line:-2
Les cordes, ara que treballarem
amb oscil·ladors sòlids,

00:41:03.320 --> 00:41:05.880 align:center line:-2
són bons oscil·ladors,
però mals radiadors,

00:41:05.920 --> 00:41:07.240 align:center line:-1
tenen poca superfície.

00:41:07.280 --> 00:41:11.480 align:center line:-2
La majoria d'instruments de corda
tenen algun tipus de difusor afegit.

00:41:11.520 --> 00:41:14.120 align:center line:-2
Pensem en les guitarres,
ukuleles, banjos...

00:41:14.160 --> 00:41:17.400 align:center line:-2
Ja sigui una caixa de ressonància,
una tapa harmònica

00:41:17.440 --> 00:41:20.960 align:center line:-2
o una membrana com als banjos
o als <i>shamisens </i>al Japó,

00:41:21.160 --> 00:41:24.720 align:center line:-2
necessitem incrementar
la superfície radiadora

00:41:25.240 --> 00:41:27.600 align:center line:-2
perquè aquesta vibració
passi a l'aire.

00:41:27.760 --> 00:41:33.120 align:center line:-2
Escoltem aquestes cordes
sense una superfície radiadora.

00:41:38.800 --> 00:41:40.880 align:center line:-2
Poden oscil·lar,
perquè tenen suficient tensió,

00:41:40.920 --> 00:41:42.560 align:center line:-1
però tenen poca superfície.

00:41:42.960 --> 00:41:46.600 align:center line:-2
Si per contacte
passem la vibració

00:41:47.520 --> 00:41:49.400 align:center line:-1
a una superfície major,

00:41:49.440 --> 00:41:54.000 align:center line:-2
en aquest cas el poliestirè expandit
és un material lleuger, però rígid,

00:41:54.400 --> 00:41:59.600 align:center line:-2
veurem com el so
es propaga amb més plenitud.

00:42:08.360 --> 00:42:11.120 align:center line:-2
Quan diem que requereixen
d'una certa tensió,

00:42:11.160 --> 00:42:13.760 align:center line:-2
és perquè si estan
completament destensades

00:42:13.800 --> 00:42:16.800 align:center line:-1
no pot haver-hi aquesta oscil·lació.

00:42:16.840 --> 00:42:21.920 align:center line:-2
Altrament hi ha un límit,
una regió de transició,

00:42:21.960 --> 00:42:24.920 align:center line:-2
en què les cordes
estan prou tensades per sonar,

00:42:24.960 --> 00:42:27.400 align:center line:-2
però més destensades
del que és habitual.

00:42:27.440 --> 00:42:31.320 align:center line:-2
Tot i això, aquestes sonoritats
també podrien interessar-nos.

00:42:31.360 --> 00:42:35.080 align:center line:-2
És el cas d'aquesta última,
que l'hem deixada en aquesta regió

00:42:35.400 --> 00:42:38.560 align:center line:-1
entre la vida i la mort del so.

00:42:40.400 --> 00:42:41.400 align:center line:-1
La sentim?

00:42:42.720 --> 00:42:48.320 align:center line:-2
És un so que podem identificar
com el d'una corda.

00:42:50.480 --> 00:42:54.440 align:center line:-2
Podríem destensar-la més
i trobar el punt en què la corda

00:42:54.480 --> 00:42:57.400 align:center line:-2
ja comença a tenir
prou de tensió com per vibrar

00:42:57.440 --> 00:42:59.040 align:center line:-2
i comparar-lo
amb una corda ben tensada.

00:43:05.560 --> 00:43:10.680 align:center line:-2
La tímbrica que té és diferent,
podria resultar-nos interessant.

00:43:11.120 --> 00:43:16.680 align:center line:-2
Aquest és el fenomen que podria
generar-nos alguna idea creativa.

00:43:18.320 --> 00:43:22.320 align:center line:-2
Generalment, les cordes
les utilitzem totes les cultures

00:43:22.560 --> 00:43:23.960 align:center line:-1
de forma transversal,

00:43:25.040 --> 00:43:29.320 align:center line:-2
i podem canviar-ne la tessitura
i el to d'un munt de maneres,

00:43:29.360 --> 00:43:31.960 align:center line:-2
regulant la tensió, etc.
Ho veurem endavant.

00:43:32.240 --> 00:43:36.000 align:center line:-2
Però estem fent-les oscil·lar
en aquest pla.

00:43:36.400 --> 00:43:41.600 align:center line:-2
Tanmateix, també les podríem
fer oscil·lar en sentit longitudinal.

00:43:44.640 --> 00:43:48.640 align:center line:-2
Si veiem la tensió que té
aquesta corda en aquest eix,

00:43:50.240 --> 00:43:53.800 align:center line:-2
comprovarem que la freqüència natural
serà molt diferent

00:43:54.200 --> 00:43:57.680 align:center line:-2
a la tensió present
en aquest sentit entre les molècules.

00:43:57.920 --> 00:44:02.320 align:center line:-2
És fàcil deformar la corda
en aquest eix.

00:44:02.920 --> 00:44:07.720 align:center line:-2
Però si volem enviar un pols
en aquesta direcció,

00:44:08.200 --> 00:44:12.200 align:center line:-2
el vincle que tenen les molècules
entre elles és molt més rígid,

00:44:12.480 --> 00:44:15.120 align:center line:-2
de manera que el so
seria molt més agut.

00:44:15.560 --> 00:44:19.000 align:center line:-2
Aquestes cordes no les podem
fer vibrar longitudinalment,

00:44:19.040 --> 00:44:22.360 align:center line:-2
però sí que es pot fer amb una corda
que tenim tensada

00:44:22.400 --> 00:44:25.040 align:center line:-2
entre aquí
i aquella taula d'allà darrere.

00:44:25.080 --> 00:44:29.560 align:center line:-2
És el fenomen que l'Ellen Fullman
utilitza en<i> Long String Instrument</i>,

00:44:29.960 --> 00:44:35.920 align:center line:-2
i que pot, no només fer-nos entendre
les oscil·lacions longitudinals,

00:44:36.920 --> 00:44:40.840 align:center line:-2
sinó que també
podria donar-nos alguna idea.

00:44:48.600 --> 00:44:52.000 align:center line:-2
Necessitem que la corda sigui
més llarga, pel que dèiem.

00:44:52.120 --> 00:44:58.200 align:center line:-2
Transversalment està destensada
i és massa llarga per escoltar-la bé.

00:44:58.640 --> 00:45:01.280 align:center line:-2
Però si la freguem;
faré servir una resina

00:45:01.320 --> 00:45:04.320 align:center line:-2
com la que s'usa
per als violoncels i els violins.

00:45:04.640 --> 00:45:08.440 align:center line:-2
La fregarem amb una mica de resina
i escoltem.

00:45:33.360 --> 00:45:35.960 align:center line:-2
Hem arribat al capdavall
dels harmònics.

00:45:38.360 --> 00:45:40.520 align:center line:-1
Una vegada tenim resina als dits...

00:45:51.960 --> 00:45:55.760 align:center line:-2
Segons com faria de mal dir
si aquest so l'ha produït una corda

00:45:55.800 --> 00:45:57.480 align:center line:-1
o quin material ho ha fet.

00:45:57.520 --> 00:46:01.320 align:center line:-2
Estem acostumats a l'oscil·lació
transversal de les cordes,

00:46:01.600 --> 00:46:05.560 align:center line:-2
però no ho estem tant a l'oscil·lació
longitudinal de les cordes.

00:46:05.960 --> 00:46:11.320 align:center line:-2
Aquest és el tipus d'exploració
que ens interessa convidar-vos

00:46:11.600 --> 00:46:13.240 align:center line:-1
a que porteu a la pràctica.

00:46:19.160 --> 00:46:20.880 align:center line:-1
Seguirem amb altres formes.

00:46:22.160 --> 00:46:24.840 align:center line:-2
Tot el que no siguin cordes
i columnes d'aire

00:46:24.880 --> 00:46:29.160 align:center line:-2
ens endinsa dins del reialme
dels sons inharmònics.

00:46:31.040 --> 00:46:35.000 align:center line:-2
La relació que hi haurà
entre la fonamental i els sobretons,

00:46:35.120 --> 00:46:37.320 align:center line:-2
com que no segueix
la sèrie harmònica,

00:46:37.360 --> 00:46:39.640 align:center line:-2
podria ser que ens donés
sons tonals

00:46:40.040 --> 00:46:43.240 align:center line:-2
més o menys polifònics,
amb diverses veus simultànies,

00:46:43.640 --> 00:46:45.720 align:center line:-1
desafinades entre elles,

00:46:47.680 --> 00:46:52.520 align:center line:-2
o fins a arribar a l'extrem
de tenir sons gens tònics.

00:46:53.440 --> 00:46:59.040 align:center line:-2
Comencem per sòlids,
com ara barres i tubs.

00:46:59.080 --> 00:47:01.760 align:center line:-2
En aquest cas,
no la columna d'aire interior,

00:47:02.960 --> 00:47:05.240 align:center line:-1
sinó l'estructura externa.

00:47:05.760 --> 00:47:10.840 align:center line:-2
Tal com hem vist, podem trobar
on són les regions nodals

00:47:10.880 --> 00:47:14.920 align:center line:-2
i sostenir aquests tubs,
ja siguin quadrats o rodons,

00:47:14.960 --> 00:47:18.000 align:center line:-2
les campanes tubulars, etc.,
i fer-los vibrar.

00:47:22.960 --> 00:47:25.560 align:center line:-2
Si en lloc de sostenir-lo
pels punts nodals

00:47:25.600 --> 00:47:28.640 align:center line:-2
ho faig per un altre lloc,
el so és molt més curt.

00:47:29.240 --> 00:47:32.440 align:center line:-2
No vol dir que aquest so
no pugui ser interessant,

00:47:32.480 --> 00:47:36.040 align:center line:-2
però és important que puguem decidir
si volem el so vibrant,

00:47:36.080 --> 00:47:38.440 align:center line:-1
sostenint-lo pels nodes,

00:47:40.120 --> 00:47:43.080 align:center line:-2
o impedir que el so
es propagui tranquil·lament.

00:47:44.440 --> 00:47:50.440 align:center line:-2
Tubs de qualsevol metall
poden produir un so interessant.

00:47:51.560 --> 00:47:57.440 align:center line:-2
Podem provar-ho amb tubs de cartró,
de bambú, de plàstics PVC

00:47:57.840 --> 00:48:00.000 align:center line:-1
o d'altres materials.

00:48:00.600 --> 00:48:03.320 align:center line:-2
La materialitat
de cadascun d'aquests tubs

00:48:03.360 --> 00:48:07.280 align:center line:-2
farà que pugui sonar
més llarg o més curt.

00:48:09.400 --> 00:48:14.880 align:center line:-2
Una família semblant i propera
és la de les barres.

00:48:14.920 --> 00:48:17.760 align:center line:-2
Les barres són sòlides,
a diferència dels tubs,

00:48:20.320 --> 00:48:23.280 align:center line:-2
i tenen un comportament
semblant al de les cordes.

00:48:23.720 --> 00:48:25.400 align:center line:-1
Així com els tubs són buits

00:48:25.440 --> 00:48:28.520 align:center line:-2
i tenen prou de superfície
de contacte amb l'aire...

00:48:29.320 --> 00:48:33.840 align:center line:-1
Un tub pot fer vibrar l'aire,

00:48:34.920 --> 00:48:37.160 align:center line:-2
té moltes regions lliures
per moure's

00:48:37.200 --> 00:48:41.120 align:center line:-2
i per transmetre la vibració a l'aire
tant per fora com per dins.

00:48:41.240 --> 00:48:45.120 align:center line:-2
Tot i tenir un comportament semblant,
segons com es mourà

00:48:45.160 --> 00:48:47.320 align:center line:-2
i on tindrà els nodes
i els antinodes...

00:48:47.600 --> 00:48:48.920 align:center line:-1
Les barres sòlides

00:48:50.400 --> 00:48:53.680 align:center line:-2
comparteixen amb les cordes
que tenen poca superfície

00:48:53.720 --> 00:48:59.000 align:center line:-2
i tampoc les sentirem
per més que la sostenim pel node.

00:48:59.040 --> 00:49:02.760 align:center line:-2
Jo l'estic sentint, té un to greu,
però no les sentim.

00:49:03.440 --> 00:49:08.120 align:center line:-2
Si utilitzem
una superfície radiadora,

00:49:09.000 --> 00:49:12.480 align:center line:-2
tal com ens indica
en François Baschet...

00:49:15.120 --> 00:49:18.800 align:center line:-2
Això és un bon oscil·lador,
l'alumini és un bon material.

00:49:18.960 --> 00:49:21.760 align:center line:-2
La forma barra
és una bona forma per sonar,

00:49:22.040 --> 00:49:24.600 align:center line:-2
però no compleix
amb la funció de radiació.

00:49:25.240 --> 00:49:29.280 align:center line:-2
Hi afegim un difusor,
en aquest cas, un globus.

00:49:29.800 --> 00:49:31.480 align:center line:-1
És un material prou tou,

00:49:31.880 --> 00:49:34.600 align:center line:-2
capaç de rebre la vibració
sense matar-la.

00:49:35.080 --> 00:49:39.920 align:center line:-2
En aquest cas, veiem que la barra
té en l'interior

00:49:42.240 --> 00:49:43.800 align:center line:-1
freqüències més greus

00:49:46.080 --> 00:49:50.400 align:center line:-2
i més agudes, múltiples sons
que no estaven passant a l'aire.

00:49:52.320 --> 00:49:55.640 align:center line:-2
Val la pena sostenir-lo al centre
o posar-hi dos globus.

00:50:01.840 --> 00:50:05.080 align:center line:-2
Passaria el mateix
amb una barra cilíndrica.

00:50:06.120 --> 00:50:07.720 align:center line:-1
Sostindrem el globus.

00:50:13.600 --> 00:50:17.640 align:center line:-2
Si pensem a explorar-ho,
si podem donar-hi algun tipus d'ús,

00:50:17.680 --> 00:50:20.000 align:center line:-1
cal trobar un sistema de subjecció.

00:50:33.320 --> 00:50:37.440 align:center line:-2
Veiem que hi ha sons greus presents
a dins, però que no radien.

00:50:40.800 --> 00:50:45.080 align:center line:-2
En aquest cas, els nodes principals
estarien al vint-i-tants per cent

00:50:45.240 --> 00:50:47.560 align:center line:-1
que totes les cultures han trobat.

00:50:47.600 --> 00:50:52.320 align:center line:-2
Això ho veurem més clarament
amb les làmines.

00:50:59.120 --> 00:51:03.120 align:center line:-2
Les làmines comparteixen,
amb les barres i amb els tubs,

00:51:03.480 --> 00:51:06.400 align:center line:-2
mentre tinguin una forma
més o menys allargada,

00:51:07.400 --> 00:51:13.280 align:center line:-2
que els nodes es produeixen
més o menys a un 22 % de la longitud.

00:51:14.080 --> 00:51:18.240 align:center line:-2
Si la làmina fos de fusta
i el material per dins no fos igual,

00:51:18.760 --> 00:51:21.200 align:center line:-2
hi haguessin vetes
o densitats diferents,

00:51:21.240 --> 00:51:24.280 align:center line:-2
ho hauríem de trobar empíricament.
Poses la mà aquí

00:51:25.400 --> 00:51:26.400 align:center line:-1
I després allà.

00:51:26.560 --> 00:51:27.560 align:center line:-1
Aquí s'han mort.

00:51:27.760 --> 00:51:28.800 align:center line:-1
Trobar aquests nodes.

00:51:31.920 --> 00:51:35.120 align:center line:-2
De manera que és interessant veure
aquestes similituds

00:51:35.280 --> 00:51:38.200 align:center line:-2
i, al mateix temps,
què és el que les diferencia.

00:51:38.240 --> 00:51:41.040 align:center line:-2
Les barres sòlides
no tenen prou de superfície,

00:51:41.840 --> 00:51:43.480 align:center line:-1
com les cordes, per radiar.

00:51:43.520 --> 00:51:48.200 align:center line:-2
Les làmines, igual que els tubs,
sí que en tenen.

00:51:54.880 --> 00:51:59.680 align:center line:-2
Fixem-nos, tanmateix,
com una sola làmina

00:52:00.000 --> 00:52:03.640 align:center line:-2
pot produir diferents tons.
Això ho veurem amb altres formes.

00:52:04.120 --> 00:52:07.800 align:center line:-2
Els nodes principals,
per la seva freqüència fonamental,

00:52:11.240 --> 00:52:13.640 align:center line:-2
quasi totes les cultures
ho han trobat

00:52:13.680 --> 00:52:15.800 align:center line:-2
tant per fustes,
com per pedres, metalls, etc.

00:52:15.840 --> 00:52:18.920 align:center line:-2
Tenim aquests nodes aquí,
a un 22 % aproximadament,

00:52:19.160 --> 00:52:21.920 align:center line:-2
però després hi ha
un segon mode d'oscil·lació

00:52:24.760 --> 00:52:25.960 align:center line:-1
que és molt més agut.

00:52:26.480 --> 00:52:31.840 align:center line:-2
Per tant, en funció de per on
sostinguem aquests objectes,

00:52:31.880 --> 00:52:34.840 align:center line:-2
n'obtindrem una sonoritat
o una altra.

00:52:41.080 --> 00:52:43.320 align:center line:-1
Altrament, quan ens allunyem

00:52:43.360 --> 00:52:47.000 align:center line:-2
de les formes rectangulars
i quadrades més estudiades,

00:52:47.360 --> 00:52:50.560 align:center line:-2
convindrà saber trobar
on són aquests punts nodals.

00:52:53.160 --> 00:52:54.840 align:center line:-1
Segons per on el sostenim,

00:52:56.120 --> 00:52:58.440 align:center line:-2
podria ser que el so
morís massa ràpid,

00:53:02.680 --> 00:53:06.200 align:center line:-2
o també pot ser
que el so no pugui vibrar.

00:53:10.400 --> 00:53:12.400 align:center line:-1
Podem trobar diferents sonoritats,

00:53:14.520 --> 00:53:17.720 align:center line:-2
perquè el que estem fent
és imposar uns límits.

00:53:18.000 --> 00:53:20.960 align:center line:-2
Com més ens allunyem
de les formes convencionals,

00:53:21.800 --> 00:53:24.160 align:center line:-2
des del punt de vista
dels instruments,

00:53:25.200 --> 00:53:30.440 align:center line:-2
més complexa serà
l'estructura dels sobretons.

00:53:31.040 --> 00:53:32.280 align:center line:-1
I més incontrolable.

00:53:32.920 --> 00:53:38.200 align:center line:-2
Els cercles, per exemple,
podem comprar-los o tallar-los,

00:53:38.480 --> 00:53:42.920 align:center line:-2
també poden presentar uns nodes
en alguns punts que haurem de trobar.

00:53:43.200 --> 00:53:45.920 align:center line:-2
En aquest cas,
hem generat una protuberància.

00:53:45.960 --> 00:53:47.560 align:center line:-1
Això és alumini fins aquí.

00:53:47.600 --> 00:53:50.400 align:center line:-2
L'alumini és un prou bon material
per sonar.

00:53:50.440 --> 00:53:52.440 align:center line:-1
Tenim aquesta petita cúpula.

00:53:52.760 --> 00:53:55.080 align:center line:-2
Veurem que segons
per on el sostinguem,

00:53:56.360 --> 00:53:59.080 align:center line:-1
la vibració no pot avançar.

00:54:00.400 --> 00:54:03.560 align:center line:-2
Segons com el sostinguem,
sí que aconseguim

00:54:06.240 --> 00:54:07.560 align:center line:-1
un so prolongat.

00:54:09.280 --> 00:54:13.760 align:center line:-2
Si el sostenim pel mig,
que és on abans teníem un antinode,

00:54:14.200 --> 00:54:18.440 align:center line:-2
estem bloquejant aquest antinode
i creant-en un nou artificialment.

00:54:20.680 --> 00:54:22.000 align:center line:-1
El so és un altre.

00:54:22.040 --> 00:54:23.360 align:center line:-1
Aquí, una vegada més,

00:54:25.560 --> 00:54:28.880 align:center line:-2
sentim un to greu,
que potser no és prou fort per sonar,

00:54:28.920 --> 00:54:30.000 align:center line:-1
i un to més agut.

00:54:32.680 --> 00:54:35.280 align:center line:-1
Tenim aquesta divergència de tons

00:54:35.320 --> 00:54:40.240 align:center line:-2
perquè això no es regeix
per les sèries harmòniques

00:54:40.280 --> 00:54:43.120 align:center line:-2
que trobem amb les cordes
i les columnes d'aire.

00:54:50.760 --> 00:54:52.800 align:center line:-1
Relacionat amb el que hem vist,

00:54:52.840 --> 00:54:56.160 align:center line:-2
particularment
amb les campanes tubulars

00:54:56.200 --> 00:54:57.880 align:center line:-1
i també amb les superfícies,

00:54:58.160 --> 00:55:02.480 align:center line:-2
podríem tenir la família
dels plats i les campanes.

00:55:04.560 --> 00:55:08.520 align:center line:-1
Comparteixen modes de vibració,

00:55:09.080 --> 00:55:12.160 align:center line:-1
però tenen respostes diferents.

00:55:13.120 --> 00:55:17.640 align:center line:-2
Una campana és
una d'aquestes plaques que hem vist

00:55:17.680 --> 00:55:22.320 align:center line:-1
amb una simetria axial molt forta,

00:55:22.720 --> 00:55:26.440 align:center line:-2
de manera que tenim
una regió capaç de vibrar

00:55:26.480 --> 00:55:29.240 align:center line:-2
i un node central
per on podem sostenir-la.

00:55:29.280 --> 00:55:34.920 align:center line:-2
Les campanes foses,
així com els bols ceràmics,

00:55:34.960 --> 00:55:39.600 align:center line:-2
serien aquestes formes,
les quals poden oscil·lar

00:55:39.640 --> 00:55:43.600 align:center line:-2
i es poden deixar també
com els bols orientals, japonesos,

00:55:43.920 --> 00:55:48.560 align:center line:-2
poden reposar sobre la base,
i tot i això, poden vibrar.

00:55:49.680 --> 00:55:53.440 align:center line:-1
Això no són campanes originàriament,

00:55:53.720 --> 00:55:56.280 align:center line:-1
són tapes de tanques de jardí.

00:55:56.320 --> 00:56:00.080 align:center line:-2
Tenim un tub metàl·lic
i això és un protector,

00:56:00.600 --> 00:56:05.920 align:center line:-2
però si podem fer un forat
i sostenir aquestes tapes,

00:56:07.160 --> 00:56:09.000 align:center line:-1
obtenim el so d'una campana.

00:56:10.080 --> 00:56:14.720 align:center line:-2
Cal tenir present
on es produeixen els nodes

00:56:14.760 --> 00:56:19.400 align:center line:-2
i quina és la regió antinodal
que necessita no tenir cap contacte

00:56:19.440 --> 00:56:20.720 align:center line:-1
perquè pugui vibrar.

00:56:21.320 --> 00:56:24.360 align:center line:-2
Així mateix, de la mateixa família
de les campanes

00:56:24.400 --> 00:56:27.800 align:center line:-2
podem considerar que les paelles
són aquestes campanes

00:56:27.840 --> 00:56:29.880 align:center line:-1
o aquests bols orientals.

00:56:29.920 --> 00:56:32.840 align:center line:-2
Una vegada més, la podem sostenir
pel mig sense perill

00:56:32.880 --> 00:56:35.880 align:center line:-2
perquè al centre hi ha
una regió nodal

00:56:35.920 --> 00:56:40.440 align:center line:-2
i la vora ha d'estar lliure
per poder oscil·lar.

00:56:43.200 --> 00:56:45.520 align:center line:-2
La majoria de les paelles
no les sentim

00:56:45.560 --> 00:56:48.760 align:center line:-2
perquè el mànec trenca
la transmissió de la vibració.

00:56:50.560 --> 00:56:54.400 align:center line:-1
Però, quan traiem el mànec,

00:56:59.120 --> 00:57:00.320 align:center line:-1
obtenim un so tonal.

00:57:00.360 --> 00:57:03.480 align:center line:-2
Tanmateix, podem sentir
un parell de veus.

00:57:05.680 --> 00:57:06.960 align:center line:-1
Hi ha aquest soroll.

00:57:07.440 --> 00:57:09.600 align:center line:-1
I a dalt, aquest altre.

00:57:16.720 --> 00:57:20.120 align:center line:-2
El fet que la majoria de campanes
produeixin dos tons

00:57:20.480 --> 00:57:24.600 align:center line:-2
provoca que no siguin usades
com a instruments musicals.

00:57:24.680 --> 00:57:28.280 align:center line:-2
Cada vegada que toques una campana
toca dues veus, dos tons,

00:57:28.320 --> 00:57:33.040 align:center line:-2
i això genera unes complicacions
a l'hora d'harmonitzar.

00:57:33.680 --> 00:57:37.760 align:center line:-2
Però els objectes
estan per explorar-los

00:57:37.800 --> 00:57:40.000 align:center line:-2
i aquestes veus
es podrien reafinar.

00:57:40.160 --> 00:57:42.720 align:center line:-2
No entrarem en com fer-ho,
però es pot fer.

00:57:48.640 --> 00:57:54.640 align:center line:-2
Si aquesta forma, en lloc de tenir
un contorn tan pronunciat,

00:57:54.680 --> 00:57:58.720 align:center line:-2
un sòcol tan pronunciat,
tingués una forma més plana,

00:57:58.760 --> 00:58:01.600 align:center line:-1
tendeix a comportar-se més atonalment

00:58:03.200 --> 00:58:09.560 align:center line:-2
i tenim aquest so amb un espectre
de freqüències complex.

00:58:09.760 --> 00:58:12.480 align:center line:-2
Una vegada més,
tenim un node en el centre

00:58:12.520 --> 00:58:15.720 align:center line:-2
i una regió nodal a l'exterior
que ha de poder vibrar.

00:58:15.920 --> 00:58:21.400 align:center line:-2
Si tenim un obstacle,
estem retenint aquesta vibració.

00:58:21.600 --> 00:58:24.360 align:center line:-2
No vol dir que no pugui ser
un so interessant.

00:58:26.240 --> 00:58:29.920 align:center line:-2
A l'hora de sostenir-ho,
suspendre-ho, etc.,

00:58:29.960 --> 00:58:33.080 align:center line:-2
hem de tenir presents
aquests factors.

00:58:35.080 --> 00:58:37.360 align:center line:-1
En el territori de la membrana,

00:58:39.040 --> 00:58:43.360 align:center line:-2
ens podem qüestionar:
És el fons de la paella una membrana?

00:58:44.560 --> 00:58:46.440 align:center line:-1
Fixem-nos que aquest fenomen

00:58:49.720 --> 00:58:55.720 align:center line:-2
amb un node i una regió antinodal
per la qual la vibració pot circular

00:58:56.040 --> 00:58:59.320 align:center line:-2
és una sonoritat,
té unes característiques determinades

00:58:59.360 --> 00:59:04.120 align:center line:-1
diferents al so d'aquesta regió.

00:59:04.240 --> 00:59:07.480 align:center line:-2
En aquest cas,
estem generant uns límits aquí,

00:59:07.680 --> 00:59:11.360 align:center line:-2
tenim uns nodes aquí,
i estem fent-ho vibrar antinodalment.

00:59:12.360 --> 00:59:15.280 align:center line:-1
El so no té res a veure, és més curt.

00:59:17.040 --> 00:59:19.280 align:center line:-1
Tenim una altra naturalesa de so.

00:59:19.320 --> 00:59:23.240 align:center line:-2
Aquesta superfície
ens du a les membranes.

00:59:29.680 --> 00:59:34.600 align:center line:-2
Qualsevol tela o material
que puguem tensar suficientment

00:59:35.480 --> 00:59:41.880 align:center line:-2
serà eficaç a l'hora de moure aire
en contrast amb les cordes.

00:59:42.680 --> 00:59:45.480 align:center line:-2
De fet, fins i tot,
no sé si ho podrem sentir,

00:59:45.520 --> 00:59:51.480 align:center line:-2
si tens una camisa prou tensada
comença a oscil·lar d'alguna manera.

00:59:51.520 --> 00:59:54.480 align:center line:-1
Si està destensada, no la sentiríem,

00:59:54.520 --> 00:59:57.720 align:center line:-2
però qualsevol tela
de qualsevol material,

00:59:57.760 --> 00:59:59.240 align:center line:-1
sintètic, natural, etc.,

00:59:59.280 --> 01:00:03.880 align:center line:-2
que estigui prou tensada podrà rebre
aquestes vibracions i oscil·larà.

01:00:04.200 --> 01:00:07.600 align:center line:-2
En aquest cas, la membrana
del tonoscopi que havíem fet

01:00:07.640 --> 01:00:11.720 align:center line:-1
també la podem sentir.

01:00:11.840 --> 01:00:15.760 align:center line:-2
La podríem fregar
i la podríem tensar més o menys.

01:00:16.600 --> 01:00:22.560 align:center line:-2
Per acabar, una paella
d'un metall molt fi

01:00:25.320 --> 01:00:31.120 align:center line:-2
s'està comportant
d'una forma membranofònica.

01:00:33.200 --> 01:00:38.480 align:center line:-2
Hem fet aquest recorregut de formes,
ara seguirem amb unes altres,

01:00:38.520 --> 01:00:43.760 align:center line:-2
i veiem com amb la mateixa
materialitat, alumini o metall,

01:00:44.040 --> 01:00:47.520 align:center line:-2
podem aconseguir sons tonals,
clarament tònics;

01:00:48.120 --> 01:00:52.600 align:center line:-2
sons més o menys polifònics,
com amb això o amb les campanes,

01:00:52.640 --> 01:00:54.240 align:center line:-1
on tenim un parell de tons;

01:00:56.520 --> 01:01:00.440 align:center line:-2
i, en aquest cas,
com que és molt fina,

01:01:00.600 --> 01:01:02.960 align:center line:-1
molt feble i molt poc rígida,

01:01:03.480 --> 01:01:06.680 align:center line:-2
pràcticament
no ens dona un únic to.

01:01:08.760 --> 01:01:11.040 align:center line:-1
És un so molt més proper al del plat.

01:01:11.280 --> 01:01:16.880 align:center line:-2
Amb aquestes formes
cal considerar totes les dimensions:

01:01:17.240 --> 01:01:22.680 align:center line:-2
gruixos, amplàries,
tensions inherents o manuals, etc.

01:01:28.800 --> 01:01:34.080 align:center line:-2
Comencem ara amb una família
de formes oscil·ladores

01:01:34.360 --> 01:01:37.760 align:center line:-2
que són poc reconegudes
com a tal família.

01:01:37.960 --> 01:01:42.080 align:center line:-2
És la mateixa de la qual formen part
les <i>kalimbes</i> o <i>mbires</i>

01:01:42.360 --> 01:01:45.320 align:center line:-1
i sanses de tot el continent africà,

01:01:45.680 --> 01:01:50.040 align:center line:-2
que són aquests elements
que estan encastats en un extrem

01:01:50.760 --> 01:01:52.720 align:center line:-1
i lliures de vibrar a l'altre.

01:01:54.360 --> 01:02:00.280 align:center line:-2
Com posar un regle de mesurar
a la taula i generar aquests tons.

01:02:05.080 --> 01:02:09.200 align:center line:-2
Això no ho hauríem de confondre
amb les barres que hem vist fins ara,

01:02:09.240 --> 01:02:11.840 align:center line:-2
que estaven suspeses
en els seus nodes.

01:02:11.880 --> 01:02:16.640 align:center line:-2
En aquest cas, tenim un punt
amb un element que està fixat

01:02:16.680 --> 01:02:19.000 align:center line:-2
i té una gran pressió,
no es pot moure,

01:02:19.040 --> 01:02:22.200 align:center line:-2
i un altre punt que pot
oscil·lar lliurement.

01:02:22.480 --> 01:02:26.400 align:center line:-2
Això fa que segons la posició
dels nodes i antinodes

01:02:26.760 --> 01:02:29.800 align:center line:-2
i quina relació hi ha
sobre tots aquests sobretons,

01:02:29.840 --> 01:02:33.800 align:center line:-2
el comportament sigui diferent
que amb les barres o les làmines

01:02:33.840 --> 01:02:35.040 align:center line:-1
quan estan suspeses.

01:02:35.080 --> 01:02:36.960 align:center line:-1
Quan tenim un element encastat,

01:02:37.000 --> 01:02:40.720 align:center line:-2
hi ha un diferencial de tensió
i de pressió molt concret.

01:02:40.760 --> 01:02:44.880 align:center line:-2
Normalment,
com passava amb les cordes,

01:02:44.920 --> 01:02:48.880 align:center line:-2
estan oscil·lant,
però no radien la vibració a l'aire.

01:02:48.920 --> 01:02:52.240 align:center line:-1
Això és corda de piano.

01:02:52.280 --> 01:02:56.120 align:center line:-2
És un filferro molt trempat,
molt elàstic.

01:02:56.320 --> 01:02:59.720 align:center line:-1
Si ho posem en contacte amb la taula,

01:03:00.120 --> 01:03:02.880 align:center line:-2
estem incrementant
la superfície de radiació

01:03:09.720 --> 01:03:11.600 align:center line:-1
i ara sí que la podem escoltar.

01:03:13.240 --> 01:03:17.200 align:center line:-2
Recordem que sempre,
amb qualsevol objecte,

01:03:17.240 --> 01:03:21.400 align:center line:-2
hem de poder analitzar
la naturalesa de l'oscil·lador,

01:03:21.560 --> 01:03:24.240 align:center line:-2
la forma d'accionar-lo
i com radiem el so.

01:03:24.280 --> 01:03:29.680 align:center line:-2
Aquí, en lloc de tenir una única peça
que ens podria fer mal als dits,

01:03:30.000 --> 01:03:34.040 align:center line:-2
el fet que tingui aquesta forma d'U
ho fa més agradable al tacte.

01:03:34.480 --> 01:03:36.960 align:center line:-2
De manera que no cansa,
no fa mal, etc.

01:03:38.400 --> 01:03:40.880 align:center line:-2
Per això es comporta
com si fos una làmina

01:03:40.920 --> 01:03:44.200 align:center line:-2
que està encastada a un extrem,
com la de les <i>kalimbes</i>.

01:03:44.720 --> 01:03:48.360 align:center line:-2
Aquest seria
el mateix tipus de material.

01:03:48.720 --> 01:03:50.120 align:center line:-1
Aquesta corda de piano,

01:03:50.160 --> 01:03:53.800 align:center line:-2
diem corda de piano perquè
és del mateix tipus d'acer trempat

01:03:53.840 --> 01:03:57.920 align:center line:-2
que s'usa per fer cordes de piano,
es pot trobar a les ferreteries.

01:03:59.760 --> 01:04:03.800 align:center line:-2
Veiem que és un material
amb molta memòria.

01:04:03.840 --> 01:04:06.680 align:center line:-2
Si el volem deformar,
li hem de fer molta força.

01:04:06.720 --> 01:04:10.360 align:center line:-2
No és un filferro qualsevol,
és un filferro molt trempat.

01:04:16.280 --> 01:04:20.480 align:center line:-2
Aquesta família
es pot manifestar de moltes maneres.

01:04:20.520 --> 01:04:23.680 align:center line:-1
Això que podríem usar com a baqueta,

01:04:24.120 --> 01:04:29.560 align:center line:-2
en funció de la longitud
pot generar una sonoritat diferent.

01:04:35.760 --> 01:04:38.720 align:center line:-2
Això pot semblar ridícul
com a instrument musical,

01:04:38.760 --> 01:04:42.360 align:center line:-2
però ens interessa veure
que tenim un extrem fix

01:04:42.400 --> 01:04:45.280 align:center line:-2
i un altre lliure,
i amb aquesta acció

01:04:45.640 --> 01:04:49.160 align:center line:-2
en què estem limitant
contra el cantell de la taula

01:04:49.200 --> 01:04:51.480 align:center line:-2
estem determinant
una longitud d'ona.

01:04:51.520 --> 01:04:53.280 align:center line:-1
Amb aquesta petita fricció...

01:04:58.960 --> 01:05:01.480 align:center line:-2
Això no té res a veure
amb el que passava

01:05:01.720 --> 01:05:03.120 align:center line:-1
amb les altres làmines.

01:05:03.160 --> 01:05:05.880 align:center line:-2
Hi ha una fricció,
un element encastat en un extrem

01:05:05.920 --> 01:05:08.640 align:center line:-2
i l'altre extrem
que pot oscil·lar lliurement.

01:05:08.680 --> 01:05:10.160 align:center line:-1
Dins d'aquesta família,

01:05:10.360 --> 01:05:16.360 align:center line:-2
els germans Baschet van construir
instruments i escultures sonores.

01:05:16.960 --> 01:05:21.320 align:center line:-2
Aquí tenim un minusculòfon,
derivat de l'obra dels Baschet.

01:05:21.360 --> 01:05:23.800 align:center line:-2
Tenim aquest element col·lector
de fusta,

01:05:23.920 --> 01:05:26.760 align:center line:-2
que amoroseix el so
de les barres metàl·liques.

01:05:26.800 --> 01:05:30.280 align:center line:-1
Estem sempre amb el mateix paradigma:

01:05:30.320 --> 01:05:35.200 align:center line:-2
les barres encastades oscil·len
però no tenen superfície radiadora.

01:05:35.520 --> 01:05:40.680 align:center line:-2
Per això hem construït un altaveu
que és un con de cartró

01:05:41.360 --> 01:05:46.840 align:center line:-2
amb un nucli de fibra de vidre
per tenir rigidesa i flexibilitat.

01:05:49.400 --> 01:05:52.200 align:center line:-2
Això farà d'altaveu,
com ens havia passat aquí.

01:05:52.240 --> 01:05:55.640 align:center line:-2
Si no tinguéssim altaveu,
amb prou feines sentiríem res.

01:06:00.600 --> 01:06:03.440 align:center line:-1
En canvi, sentim un so ben càlid.

01:06:03.720 --> 01:06:09.560 align:center line:-2
Si no ho veiéssim,
podríem no saber quin és el material.

01:06:16.120 --> 01:06:21.160 align:center line:-2
Barra roscada amb rosques,
femelles, volanderes, etc.

01:06:21.200 --> 01:06:24.200 align:center line:-2
És un material industrial
molt fàcil d'aconseguir

01:06:24.240 --> 01:06:27.880 align:center line:-2
i molt pràctic a l'hora de jugar
amb les diverses longituds.

01:06:28.000 --> 01:06:30.760 align:center line:-2
Podem provar
amb barres més llargues o curtes,

01:06:30.800 --> 01:06:34.480 align:center line:-2
afegir-hi pesos per tal d'alterar
els modes de vibració, etc.

01:06:34.640 --> 01:06:39.560 align:center line:-2
Aquesta família
no té un nom com a tal.

01:06:40.240 --> 01:06:43.520 align:center line:-2
Sabem que hi ha la família
dels cordòfons, dels membranòfons...

01:06:44.160 --> 01:06:47.520 align:center line:-2
Això seria una família
d'elements encastats,

01:06:47.560 --> 01:06:51.960 align:center line:-2
que poden ser barres, tiges,
làmines, etc.

01:06:52.680 --> 01:06:56.960 align:center line:-2
En tot cas, encastats d'un costat
i lliures de vibrar a l'altre extrem.

01:07:03.080 --> 01:07:09.080 align:center line:-2
D'aquesta família també ho són
un munt d'instruments aeròfons

01:07:10.080 --> 01:07:14.600 align:center line:-1
com ara l'acordió, l'harmònica, etc.

01:07:15.240 --> 01:07:19.840 align:center line:-2
El que defineix les qualitats del so
d'un acordió o d'una harmònica

01:07:20.760 --> 01:07:26.600 align:center line:-2
són les propietats elàstiques
d'unes llengüetes metàl·liques

01:07:27.360 --> 01:07:31.040 align:center line:-2
que estan fixes en un extrem
i lliures de vibrar en un altre.

01:07:31.400 --> 01:07:35.520 align:center line:-2
És també el cas dels saxos,
dels clarinets

01:07:35.560 --> 01:07:41.440 align:center line:-2
i dels instruments de dues llengüetes
com els oboès o les dolçaines.

01:07:42.120 --> 01:07:48.120 align:center line:-2
El que determina la qualitat del so
d'aquests instruments no és l'aire.

01:07:48.960 --> 01:07:52.680 align:center line:-2
El que fa que tingui una tímbrica
i una coloració determinada

01:07:52.720 --> 01:07:58.160 align:center line:-2
és que escoltem una llengüeta
de canya o metàl·lica

01:07:58.960 --> 01:08:01.280 align:center line:-1
sent excitada per l'acció de l'aire.

01:08:01.320 --> 01:08:06.560 align:center line:-2
Bufar-la no implica que el material
en oscil·lació sigui l'aire.

01:08:06.920 --> 01:08:09.880 align:center line:-2
L'aire és la via d'activar
aquestes llengüetes.

01:08:09.920 --> 01:08:15.360 align:center line:-2
Seria com si poguéssim bufar fort
per tal de moure això.

01:08:15.880 --> 01:08:19.280 align:center line:-2
Les qualitats del so dependran
de la rigidesa d'això.

01:08:19.320 --> 01:08:23.600 align:center line:-2
Que el so sigui més agut o més greu
dependrà de la longitud

01:08:23.640 --> 01:08:25.880 align:center line:-1
i de la flexibilitat de la llengüeta.

01:08:26.920 --> 01:08:30.480 align:center line:-2
No he portat cap embocadura
de saxo ni de clarinet

01:08:30.720 --> 01:08:35.000 align:center line:-2
perquè de segur que hi teniu accés
i els heu sentit un munt de vegades,

01:08:35.240 --> 01:08:39.360 align:center line:-2
però perquè veiem
que aquesta família és àmplia,

01:08:39.560 --> 01:08:42.520 align:center line:-2
hem portat el que hi ha dins
dels espanta-sogres,

01:08:42.560 --> 01:08:45.120 align:center line:-1
que és una llengüeta de plàstic.

01:08:45.160 --> 01:08:49.160 align:center line:-2
Activem aquesta petita llengüeta
amb el vent, bufant-la.

01:08:50.240 --> 01:08:56.040 align:center line:-2
Però les característiques tímbriques
d'aquest so còmic

01:08:56.680 --> 01:08:59.720 align:center line:-2
tenen una textura específica,
concreta.

01:09:01.680 --> 01:09:06.760 align:center line:-2
Depèn específicament
d'aquest tipus de plàstic.

01:09:07.160 --> 01:09:09.040 align:center line:-1
Si la llengüeta fos metàl·lica,

01:09:09.080 --> 01:09:12.120 align:center line:-2
tindríem un so
com el d'una harmònica o un acordió.

01:09:12.560 --> 01:09:17.720 align:center line:-2
Altrament, amb les canyes de beure,
tant de plàstic com de paper,

01:09:17.760 --> 01:09:21.600 align:center line:-2
tot i que les de plàstic
ja no es poden fer servir,

01:09:22.080 --> 01:09:26.080 align:center line:-1
si esclafem el tub

01:09:26.120 --> 01:09:29.240 align:center line:-2
i creem dues llengüetes,
una contra l'altra,

01:09:29.280 --> 01:09:31.720 align:center line:-2
ni tan sols l'hem tallada,
l'hem estreta,

01:09:31.880 --> 01:09:37.120 align:center line:-2
aquestes dues meitats fan igual
que amb els oboès o les gralles.

01:09:42.480 --> 01:09:46.920 align:center line:-2
La textura del so no és
com la d'una columna d'aire.

01:09:49.240 --> 01:09:53.520 align:center line:-2
Depèn de les propietats intrínseques
d'aquest material.

01:09:53.560 --> 01:09:55.440 align:center line:-1
Si és de plàstic, de cartró,

01:09:57.200 --> 01:10:00.200 align:center line:-2
si és de metall,
com en un acordió,

01:10:00.240 --> 01:10:01.280 align:center line:-1
si és de plàstic...

01:10:03.240 --> 01:10:05.120 align:center line:-1
Cobra una tímbrica o una altra.

01:10:05.280 --> 01:10:08.040 align:center line:-2
De manera que,
encara que ho activem per vent,

01:10:08.400 --> 01:10:11.800 align:center line:-2
això es comporta d'una manera
més propera a les <i>kalimbes</i>

01:10:11.840 --> 01:10:14.920 align:center line:-1
que no a la família de les flautes.

01:10:19.000 --> 01:10:23.040 align:center line:-2
Formes oscil·ladores n'hi ha un munt
i tenim molts referents.

01:10:23.880 --> 01:10:29.880 align:center line:-2
En l'àmbit de l'escultura sonora
i dels instruments experimentals,

01:10:30.320 --> 01:10:34.480 align:center line:-2
i esperem que els continguts
que hi ha en els textos escrits,

01:10:34.720 --> 01:10:37.160 align:center line:-2
us mostrin
aquesta enorme diversitat.

01:10:37.280 --> 01:10:42.960 align:center line:-2
Per ara ens hem centrat
en unes formes usades amb profusió,

01:10:43.360 --> 01:10:46.480 align:center line:-2
però com més ens allunyem
d'aquestes formes,

01:10:47.080 --> 01:10:51.400 align:center line:-2
més possibilitats tenim
de trobar sonoritats diferents,

01:10:51.760 --> 01:10:56.040 align:center line:-2
i de trobar altres interaccions,
o que la forma de les quals

01:10:57.880 --> 01:11:01.680 align:center line:-2
apel·li a altres idees narratives,
artístiques, poètiques, etc.

01:11:07.800 --> 01:11:12.720 align:center line:-1
Centrem-nos ara en l'activació,

01:11:13.080 --> 01:11:17.160 align:center line:-2
en la forma d'accionar la vibració
en un oscil·lador.

01:11:17.760 --> 01:11:23.720 align:center line:-2
Hem de tenir present que determina
el modes d'oscil·lació dels objectes.

01:11:24.160 --> 01:11:29.920 align:center line:-2
No és el mateix
activar un tub per percussió

01:11:31.240 --> 01:11:32.240 align:center line:-1
que bufar-lo.

01:11:33.200 --> 01:11:36.520 align:center line:-2
Així mateix, no és el mateix
pinçar una corda

01:11:38.920 --> 01:11:40.000 align:center line:-1
que percudir-la

01:11:43.760 --> 01:11:45.120 align:center line:-1
o que fregar-la.

01:11:52.560 --> 01:11:56.200 align:center line:-2
La capacitat de conformar
una morfologia

01:11:56.600 --> 01:12:01.760 align:center line:-2
depèn, en bona part,
de la forma d'activació.

01:12:02.440 --> 01:12:05.640 align:center line:-2
En aquest sentit,
convé adonar-se

01:12:06.120 --> 01:12:10.040 align:center line:-2
de com estan disposats
els elements oscil·ladors

01:12:10.080 --> 01:12:13.400 align:center line:-2
en funció de l'accionador
que necessitem.

01:12:13.440 --> 01:12:16.120 align:center line:-2
Si tenim una campana enorme
que pesa tones,

01:12:16.160 --> 01:12:21.840 align:center line:-2
amb un martell així no faríem res,
necessitem un ariet enorme.

01:12:21.880 --> 01:12:25.560 align:center line:-2
Ha d'haver-hi una adequació
entre les vies d'accionament

01:12:25.600 --> 01:12:27.600 align:center line:-1
i la naturalesa de l'oscil·lador.

01:12:27.640 --> 01:12:32.120 align:center line:-2
Per això podem veure
diferents tipus de baquetes,

01:12:33.320 --> 01:12:35.720 align:center line:-2
per exemple,
per activar unes làmines.

01:12:37.360 --> 01:12:40.120 align:center line:-2
Això és d'un pinzell antic,
un tros de brotxa.

01:12:40.480 --> 01:12:43.600 align:center line:-2
Això és una baqueta de Bali,
un <i>panggul.</i>

01:12:43.640 --> 01:12:48.680 align:center line:-2
Està dissenyada per tenir
una acció concreta i un pes concret,

01:12:48.920 --> 01:12:52.720 align:center line:-2
és ergonòmica i té
un so més agressiu, més potent.

01:12:58.080 --> 01:13:01.360 align:center line:-2
Cada material,
cada element intermediari,

01:13:01.520 --> 01:13:05.160 align:center line:-2
igual que quan toquem una corda
amb les ungles, amb els dits,

01:13:05.200 --> 01:13:09.000 align:center line:-1
amb pues, amb plectres,

01:13:09.040 --> 01:13:13.840 align:center line:-2
aquests elements condicionen
la naturalesa del so,

01:13:13.880 --> 01:13:16.320 align:center line:-1
fins a arribar a provar accions

01:13:19.480 --> 01:13:24.280 align:center line:-2
que són poc habituals,
però la sonoritat ens pot interessar.

01:13:30.240 --> 01:13:34.520 align:center line:-2
Aquí és on comencem a veure
i ens convé entendre

01:13:35.760 --> 01:13:39.000 align:center line:-1
que aquesta funció de l'activació

01:13:39.040 --> 01:13:45.040 align:center line:-2
ens aporta uns horitzons
extremadament oberts

01:13:45.640 --> 01:13:50.200 align:center line:-2
pel que fa a la creació
de situacions i d'objectes sonors.

01:13:50.440 --> 01:13:54.360 align:center line:-2
A través de la interacció
amb l'objecte,

01:13:54.400 --> 01:13:57.560 align:center line:-2
què en fem, com el manipulem,
com el posem en marxa,

01:13:59.160 --> 01:14:03.040 align:center line:-2
podem obrir-nos
a tota mena de situacions poètiques,

01:14:03.080 --> 01:14:05.280 align:center line:-1
narratives, temàtiques, etc.

01:14:05.800 --> 01:14:09.680 align:center line:-2
En els textos fem referència
a autors com Christian Marclay

01:14:09.760 --> 01:14:12.000 align:center line:-2
arrossegant una guitarra
amb un cotxe,

01:14:12.040 --> 01:14:14.480 align:center line:-2
o les peces
de Céleste Boursier-Mougenot,

01:14:14.520 --> 01:14:16.080 align:center line:-1
les quals xoquen entre elles,

01:14:16.120 --> 01:14:18.640 align:center line:-2
o uns ocells que estan
per sobre d'unes guitarres.

01:14:18.680 --> 01:14:20.480 align:center line:-1
Coneixem el so de la guitarra.

01:14:20.520 --> 01:14:24.160 align:center line:-2
El fet que sigui un ocell
qui passeja per sobre de les cordes

01:14:24.200 --> 01:14:27.640 align:center line:-2
farà que escoltem els sons
de manera diferent.

01:14:27.680 --> 01:14:32.200 align:center line:-2
Al marge del que estàvem veient
respecte de la morfologia del so,

01:14:32.560 --> 01:14:38.480 align:center line:-2
l'acció en si mateixa,
aquest àmbit d'activitat,

01:14:39.080 --> 01:14:45.080 align:center line:-2
des d'una perspectiva
de les arts escèniques,

01:14:45.120 --> 01:14:48.640 align:center line:-2
de les arts visuals, performatives,
de les arts de l'espai,

01:14:48.680 --> 01:14:52.040 align:center line:-2
també pot ser un motor
per a idees creatives.

01:14:52.080 --> 01:14:55.440 align:center line:-2
Una idea pot sorgir
des de la necessitat de trencar,

01:14:55.800 --> 01:14:58.760 align:center line:-1
estripar, arrossegar, etc.,

01:14:58.800 --> 01:15:01.640 align:center line:-2
accions que no són habituals
en els instruments.

01:15:01.680 --> 01:15:05.560 align:center line:-2
Tinguem present que aquest capítol
que podia semblar molt obvi

01:15:05.960 --> 01:15:09.400 align:center line:-2
és una font d'inspiració
per a l'art sonor.

01:15:09.760 --> 01:15:12.720 align:center line:-2
De la mateixa manera,
també hem de tenir present

01:15:14.240 --> 01:15:20.120 align:center line:-2
que hi ha objectes sonors pensats
per ser usats per especialistes,

01:15:20.480 --> 01:15:22.800 align:center line:-1
d'altres pensats per ser interactius,

01:15:22.840 --> 01:15:26.040 align:center line:-2
perquè puguin ser manipulats
per tota mena de públic,

01:15:26.080 --> 01:15:29.640 align:center line:-2
i d'altres que estan pensats
per funcionar per si mateixos,

01:15:29.880 --> 01:15:33.680 align:center line:-2
que puguin tenir
seqüències programades,

01:15:34.000 --> 01:15:37.800 align:center line:-2
amb mecanismes per generar
aleatorietat, imprevisibilitat, etc.

01:15:38.200 --> 01:15:41.320 align:center line:-1
Totes aquestes formes de fer

01:15:42.240 --> 01:15:48.200 align:center line:-2
determinen la forma dels elements
que tenim: oscil·ladors, materials...

01:15:48.760 --> 01:15:50.320 align:center line:-1
Ho hem de tenir en compte.

01:15:50.360 --> 01:15:53.640 align:center line:-2
No és igual construir un objecte
per tocar-lo un mateix

01:15:53.680 --> 01:15:57.920 align:center line:-2
que perquè el toqui un altre
o molta gent o perquè funcioni sol.

01:15:57.960 --> 01:16:01.000 align:center line:-1
Són idees que han d'anar conjugades

01:16:01.160 --> 01:16:04.000 align:center line:-2
i és un capítol important
per a tots nosaltres.

01:16:09.960 --> 01:16:13.680 align:center line:-2
Pensem en la naturalesa
dels difusors afegits

01:16:13.720 --> 01:16:18.200 align:center line:-2
o que fa que determinades formes
necessitin un difusor afegit.

01:16:18.960 --> 01:16:23.760 align:center line:-2
Fins ara hem vist
que membranes, barres, tubs,

01:16:23.800 --> 01:16:26.560 align:center line:-1
plats, campanes, etc.,

01:16:26.600 --> 01:16:29.720 align:center line:-2
per si mateixos
poden emetre la vibració a l'aire.

01:16:29.760 --> 01:16:34.560 align:center line:-2
D'altres com cordes, barres fines,
estretes o encastades

01:16:34.720 --> 01:16:40.640 align:center line:-2
solen necessitar un element afegit
que pugui sacsejar l'aire

01:16:40.680 --> 01:16:43.000 align:center line:-1
i transmetre la vibració al medi.

01:16:43.400 --> 01:16:46.880 align:center line:-2
Aquests difusors afegits
els haurem de considerar

01:16:46.920 --> 01:16:49.920 align:center line:-2
de la mateixa manera
que ho fèiem amb els oscil·ladors.

01:16:49.960 --> 01:16:53.840 align:center line:-2
Podríem pensar que un difusor afegit
és un oscil·lador secundari.

01:16:53.880 --> 01:16:57.880 align:center line:-2
De la mateixa manera que consideràvem
les propietats dels materials

01:16:57.920 --> 01:17:00.280 align:center line:-2
dels quals es componen
els oscil·ladors,

01:17:00.640 --> 01:17:03.840 align:center line:-2
si són metàl·lics, de fusta,
de fibres vegetals, etc.,

01:17:03.960 --> 01:17:08.480 align:center line:-2
també quan transmetem la vibració
a un altre material

01:17:08.640 --> 01:17:11.800 align:center line:-2
hem de considerar
les propietats intrínseques que té.

01:17:11.840 --> 01:17:14.600 align:center line:-2
Si és una tapa de fusta,
quina mena de fusta,

01:17:14.640 --> 01:17:18.920 align:center line:-2
si és un tros de poliestirè expandit,
si és una planxa metàl·lica, etc.

01:17:20.600 --> 01:17:24.760 align:center line:-2
Per exemple, els diapasons
són molts bons oscil·ladors.

01:17:24.800 --> 01:17:28.320 align:center line:-2
Hem vist que el metall,
l'alumini, és un bon material,

01:17:28.680 --> 01:17:33.240 align:center line:-2
però, tot i que jo l'he activat,
no l'estem sentint.

01:17:34.560 --> 01:17:39.000 align:center line:-2
A un rang molt a prop de l'orella
el podríem sentir,

01:17:39.320 --> 01:17:43.040 align:center line:-2
però només un parell de centímetres
és el radi d'acció que té.

01:17:43.080 --> 01:17:48.560 align:center line:-2
Altrament, si el posem en contacte
amb un material prou tou

01:17:49.440 --> 01:17:56.280 align:center line:-2
per no matar-li la vibració,
podríem fer audible aquest so.

01:17:58.360 --> 01:18:00.160 align:center line:-1
Com que el globus és elàstic,

01:18:00.200 --> 01:18:03.680 align:center line:-2
una de les propietats intrínseques
d'aquesta elasticitat

01:18:03.720 --> 01:18:08.800 align:center line:-2
que podríem voler modificar
genera uns efectes en l'amplitud.

01:18:14.360 --> 01:18:15.920 align:center line:-1
Sentim aquest <i>vibrato</i>.

01:18:19.840 --> 01:18:23.480 align:center line:-2
Això ho podem fer amb un globus,
no amb una planxa metàl·lica

01:18:23.520 --> 01:18:25.840 align:center line:-2
la qual tindria
unes altres propietats.

01:18:26.880 --> 01:18:29.560 align:center line:-2
Alguns objectes,
si tenen prou de superfície,

01:18:29.600 --> 01:18:32.040 align:center line:-2
emetran la vibració
directament a l'aire.

01:18:32.080 --> 01:18:35.680 align:center line:-2
Altres objectes, si no tenen
prou de superfície o de tensió

01:18:35.720 --> 01:18:37.680 align:center line:-1
no aconseguiran moure l'aire.

01:18:38.040 --> 01:18:41.880 align:center line:-2
Veiem aquests altres diapasons
que hem desenvolupat

01:18:41.920 --> 01:18:44.400 align:center line:-2
i hem anat descobrint
aquest darrers anys.

01:18:44.680 --> 01:18:48.600 align:center line:-2
Les proporcions són diferents
a les d'un diapasó convencional

01:18:48.640 --> 01:18:51.960 align:center line:-1
els quals tenen una altra secció.

01:18:52.400 --> 01:18:55.880 align:center line:-2
Pel simple fet
d'haver acumulat més massa

01:18:56.840 --> 01:18:59.480 align:center line:-2
tenim la possibilitat
d'acumular més energia

01:18:59.520 --> 01:19:04.120 align:center line:-2
i, per tant,
han esdevingut idiofònics,

01:19:04.400 --> 01:19:08.920 align:center line:-2
és a dir, que sonen per si mateixos
com les campanes i altres objectes

01:19:09.720 --> 01:19:14.400 align:center line:-2
en què un mateix objecte compleix
la funció de difusió i l'oscil·lador.

01:19:22.320 --> 01:19:28.240 align:center line:-2
En aquest cas es fa evident
la direccionalitat de l'oscil·lador.

01:19:29.720 --> 01:19:35.640 align:center line:-2
Com que oscil·la en aquest sentit,
emet i radia en una direcció precisa.

01:19:35.680 --> 01:19:39.800 align:center line:-2
No podem esperar-ho d'una campana,
perquè irradia cap a tot arreu.

01:19:40.160 --> 01:19:41.840 align:center line:-1
Escoltem aquest diapasó.

01:19:46.960 --> 01:19:51.240 align:center line:-2
Formes aparentment semblants
poden tenir comportaments diferents.

01:19:51.280 --> 01:19:53.080 align:center line:-2
Aquest és oscil·lador,
però no irradia,

01:19:53.400 --> 01:19:55.800 align:center line:-2
per tant, necessitarà
un difusor afegit,

01:19:56.080 --> 01:19:58.200 align:center line:-1
i aquests han esdevingut idiofònics.

01:19:59.960 --> 01:20:03.520 align:center line:-2
Així mateix, amb les caixes
de ressonància dels instruments,

01:20:03.560 --> 01:20:06.680 align:center line:-2
hem de tenir en compte
el material i les dimensions.

01:20:06.720 --> 01:20:11.680 align:center line:-2
Per a les freqüències més greus
necessitem superfícies més grans.

01:20:12.040 --> 01:20:14.880 align:center line:-1
Pensem en la caixa d'un contrabaix.

01:20:15.080 --> 01:20:17.760 align:center line:-2
Un exemple perquè veiem
aquest fet dels greus

01:20:17.800 --> 01:20:20.400 align:center line:-2
i que podeu comprovar
amb qualsevol targeta.

01:20:20.440 --> 01:20:24.040 align:center line:-2
Si la sostenim pels extrems
i la sacsegem així,

01:20:24.160 --> 01:20:26.160 align:center line:-1
produeix un so gairebé inaudible.

01:20:26.200 --> 01:20:29.720 align:center line:-2
Però si l'escoltem
a prop de l'orella, té un so greu.

01:20:32.680 --> 01:20:36.400 align:center line:-2
Aquest so tan greu
té un radi d'acció molt petit.

01:20:39.280 --> 01:20:45.240 align:center line:-2
Si volem que els sons greus
irradiïn a l'aire amb amplitud,

01:20:45.280 --> 01:20:48.480 align:center line:-2
necessitarem unes dimensions
molt més grosses.

01:20:49.560 --> 01:20:52.920 align:center line:-2
També hi ha la possibilitat
de fer instruments.

01:20:52.960 --> 01:20:55.800 align:center line:-2
Hi ha diversos referents
a la història de l'art,

01:20:55.840 --> 01:20:59.880 align:center line:-2
des d'en Baschet fins a la peça
de la Lauri Anderson,

01:21:00.440 --> 01:21:05.080 align:center line:-2
on hi ha una transmissió
de les vibracions per contacte

01:21:05.120 --> 01:21:07.720 align:center line:-1
a través dels ossos o del crani.

01:21:07.960 --> 01:21:11.720 align:center line:-2
Podem provar de fer una <i>kalimba</i>
amb elements encastats,

01:21:12.080 --> 01:21:17.360 align:center line:-2
amb aquests objectes
per remenar el sucre de les infusions

01:21:17.960 --> 01:21:22.560 align:center line:-2
o amb una fusteta o un pal de gelat
sostenint-lo entre les dents.

01:21:23.320 --> 01:21:25.760 align:center line:-1
Podem arribar a tenir uns sons

01:21:27.360 --> 01:21:31.400 align:center line:-2
que nosaltres sentirem molt més
que qualsevol persona del voltant.

01:21:34.840 --> 01:21:40.080 align:center line:-2
Estem mantenint un punt de contacte
i serem nosaltres mateixos,

01:21:40.120 --> 01:21:44.880 align:center line:-2
però també podríem connectar apèndixs
que poguéssim mossegar

01:21:44.920 --> 01:21:49.960 align:center line:-2
i transmetre directament la vibració
al cap o a algun apèndix

01:21:50.000 --> 01:21:53.320 align:center line:-2
que ens posem directament
per contacte amb les orelles,

01:21:53.360 --> 01:21:55.160 align:center line:-1
com els estetoscopis de metge.

01:21:55.200 --> 01:21:58.200 align:center line:-2
De manera que aquesta funció
de la radiació

01:21:58.240 --> 01:22:03.320 align:center line:-2
no només ens ha de fer pensar
en les formes i els materials,

01:22:03.360 --> 01:22:06.320 align:center line:-2
sinó que també ens podria donar
algun argument

01:22:06.640 --> 01:22:08.920 align:center line:-1
pel que fa a la situació d'escolta.

01:22:08.960 --> 01:22:10.800 align:center line:-1
Quan un so sigui fort o fluix,

01:22:10.840 --> 01:22:14.760 align:center line:-2
que ens genere una situació
d'escolta íntima, etc.

01:22:15.080 --> 01:22:17.360 align:center line:-1
És un altre capítol important.

01:22:17.680 --> 01:22:22.040 align:center line:-2
Si volem que sonin les coses,
els oscil·ladors han de radiar.

01:22:28.480 --> 01:22:32.880 align:center line:-2
Fins aquí oscil·lació, activació
i radiació o difusió.

01:22:32.920 --> 01:22:36.960 align:center line:-2
Són les tres funcions que observem
en qualsevol objecte

01:22:37.920 --> 01:22:40.720 align:center line:-2
que sigui sonor,
qualsevol instrument existent.

01:22:41.240 --> 01:22:45.240 align:center line:-2
En Baschet ens diu que quan tenim
tots aquests objectes sonant,

01:22:45.280 --> 01:22:48.560 align:center line:-2
normalment ens interessa
generar algun tipus de gamma,

01:22:48.840 --> 01:22:54.440 align:center line:-2
articular alguns dels valors.
Sol ser el to, però no sempre.

01:22:55.040 --> 01:22:58.640 align:center line:-2
Quins són els paràmetres
que influeixen en això?

01:22:59.840 --> 01:23:05.440 align:center line:-2
Les longituds impliquen també
unes longituds d'ona.

01:23:05.480 --> 01:23:08.440 align:center line:-2
Normalment,
més llarg implica més greu

01:23:08.680 --> 01:23:10.800 align:center line:-2
i més curt
implica més agut.

01:23:17.880 --> 01:23:19.560 align:center line:-1
Això pel que fa als sòlids.

01:23:19.880 --> 01:23:23.760 align:center line:-2
Pel que fa a les cordes,
les membranes que podem tensar,

01:23:24.360 --> 01:23:28.200 align:center line:-2
no només és el gruix
i la longitud de la corda,

01:23:28.240 --> 01:23:32.280 align:center line:-2
sinó la tensió que li puguem aplicar
a la corda o a la membrana.

01:23:33.360 --> 01:23:39.360 align:center line:-2
A més a més, a alguns materials
els podem alterar la longitud.

01:23:40.600 --> 01:23:46.520 align:center line:-2
No podrem agafar una campana
i articular-hi diferents tons.

01:23:46.560 --> 01:23:52.240 align:center line:-2
És una qüestió de proporcions.
Necessitaríem unes mans gegants.

01:23:52.560 --> 01:23:55.160 align:center line:-2
En canvi, sí que podem fer-ho
amb una corda.

01:23:59.560 --> 01:24:04.480 align:center line:-2
Podem establir un límit diferent
del límit inicial o natural.

01:24:05.120 --> 01:24:08.720 align:center line:-2
Podem veure que aquí
hi ha cordes de grossàries diferents

01:24:09.800 --> 01:24:15.040 align:center line:-1
que ens donen tonalitats diferents,

01:24:15.080 --> 01:24:19.880 align:center line:-2
però és sobretot la tensió
el que ens acaba permetent

01:24:19.920 --> 01:24:22.640 align:center line:-2
que puguem obtenir
una freqüència o una altra.

01:24:27.480 --> 01:24:32.080 align:center line:-2
Per tant, longituds, gruixos,
dimensions i tensions.

01:24:32.400 --> 01:24:35.960 align:center line:-2
Això ho hem de tenir present
per a altres materials

01:24:36.920 --> 01:24:41.480 align:center line:-2
que podem tensar o destensar
per altres procediments.

01:24:48.120 --> 01:24:51.480 align:center line:-1
Estem veient com traiem rendiment

01:24:51.520 --> 01:24:55.600 align:center line:-2
de les freqüències naturals pròpies
dels mateixos objectes,

01:24:55.640 --> 01:25:00.880 align:center line:-2
ja sigui la fonamental
o alguns dels seus harmònics.

01:25:00.920 --> 01:25:05.240 align:center line:-2
Però són les freqüències naturals
de ressonància d'aquests objectes.

01:25:05.280 --> 01:25:09.160 align:center line:-2
En alguns casos, també podem imposar
una freqüència externa

01:25:09.200 --> 01:25:12.520 align:center line:-1
al material en oscil·lació.

01:25:13.120 --> 01:25:15.080 align:center line:-1
Un cas seria el de les sirenes.

01:25:17.360 --> 01:25:21.680 align:center line:-2
Aquest objecte de festa
és un tub a través del qual bufarem.

01:25:21.760 --> 01:25:25.840 align:center line:-2
Hi ha un sistema d'hèlix
amb uns forats

01:25:26.280 --> 01:25:30.560 align:center line:-2
que amb el pas de vent
ens fa girar aquest disc amb forats.

01:25:30.880 --> 01:25:35.480 align:center line:-1
Un dels discs està quiet

01:25:35.720 --> 01:25:39.760 align:center line:-2
i l'altre es mou per efecte de l'aire
i es genera una obturació.

01:25:39.800 --> 01:25:41.920 align:center line:-1
S'obren i es tanquen els forats.

01:25:44.560 --> 01:25:46.800 align:center line:-1
L'aire, en passar per aquests forats,

01:25:50.560 --> 01:25:54.480 align:center line:-2
rep una pulsació,
és a dir, ara passa i ara no passa.

01:25:54.760 --> 01:25:57.480 align:center line:-2
Hi estem imposant
una freqüència específica

01:25:57.760 --> 01:26:00.800 align:center line:-2
a causa de la velocitat
a la qual gira aquest disc.

01:26:05.120 --> 01:26:08.640 align:center line:-2
Com més fort bufo,
més ràpid gira i més agut és el to.

01:26:09.120 --> 01:26:12.200 align:center line:-2
En funció de la intensitat
puc mirar de mantenir-ho.

01:26:16.400 --> 01:26:19.600 align:center line:-2
En aquest cas, estem imposant
una freqüència externa

01:26:19.640 --> 01:26:22.800 align:center line:-2
a la naturalesa de l'aire
que està passant per aquí.

01:26:22.840 --> 01:26:26.120 align:center line:-2
Estem obligant
a una freqüència específica.

01:26:26.560 --> 01:26:31.360 align:center line:-2
Això ho va descobrir
el físic Fèlix Savart,

01:26:31.920 --> 01:26:37.080 align:center line:-2
espero que els exemples que teniu
en els textos us ajudin a veure-ho,

01:26:37.480 --> 01:26:39.040 align:center line:-1
a entendre aquesta noció,

01:26:42.000 --> 01:26:46.480 align:center line:-2
però també podem veure-ho
amb aquest experiment.

01:26:46.520 --> 01:26:51.040 align:center line:-1
Un globus que com a membrana

01:26:52.800 --> 01:26:59.040 align:center line:-2
té la seva capacitat de vibrar i dins
hi hem posat una rosca hexagonal.

01:26:59.400 --> 01:27:01.360 align:center line:-1
Quan fem girar aquesta rosca,

01:27:02.160 --> 01:27:08.320 align:center line:-2
les quatre cares de la rosca
realitzen una percussió

01:27:09.040 --> 01:27:11.240 align:center line:-1
contra les cares de la membrana.

01:27:11.280 --> 01:27:14.240 align:center line:-2
Quan això és prou ràpid,
com vèiem inicialment,

01:27:14.280 --> 01:27:19.880 align:center line:-2
si entra dins del registre auditiu,
si són més de vint tocs per segon,

01:27:20.160 --> 01:27:22.600 align:center line:-1
això ja esdevé un so tonal.

01:27:22.640 --> 01:27:24.200 align:center line:-1
En funció de la velocitat,

01:27:27.560 --> 01:27:31.000 align:center line:-1
estem obligant la membrana

01:27:33.040 --> 01:27:36.240 align:center line:-2
a oscil·lar a unes freqüències
o a unes altres.

01:27:38.040 --> 01:27:41.040 align:center line:-2
Podem mantenir una tonalitat
més o menys constant.

01:27:42.920 --> 01:27:46.480 align:center line:-2
Aquí estàvem fent
el mateix que hem fet amb la sirena.

01:27:47.160 --> 01:27:51.040 align:center line:-2
En aquell cas, obligant-la
amb una obturació concreta de l'aire.

01:27:51.080 --> 01:27:56.360 align:center line:-2
En aquest cas, per la micropercussió
amb el gir d'aquesta rosca.

01:27:59.880 --> 01:28:02.080 align:center line:-2
Per acabar,
i perquè ens n'adonem,

01:28:02.120 --> 01:28:05.080 align:center line:-2
amb objectes inharmònics
que no són cordes,

01:28:05.120 --> 01:28:08.120 align:center line:-2
també en funció
dels límits que establim,

01:28:08.160 --> 01:28:10.080 align:center line:-2
igual que amb una corda
hi establim uns límits,

01:28:10.120 --> 01:28:13.000 align:center line:-2
podem tenir longituds
i tensions diferents,

01:28:13.280 --> 01:28:19.400 align:center line:-2
podem canviar el límit sobre la marxa
perquè és suficientment dúctil.

01:28:19.720 --> 01:28:22.240 align:center line:-1
Amb sòlids com una planxa

01:28:22.280 --> 01:28:25.800 align:center line:-2
és important adonar-nos
que en funció del punt de contacte,

01:28:25.840 --> 01:28:28.520 align:center line:-2
podem trobar un munt
de sonoritats diferents.

01:28:28.560 --> 01:28:30.200 align:center line:-1
Aquí n'he marcades unes.

01:28:35.640 --> 01:28:36.880 align:center line:-1
El mateix objecte

01:28:40.680 --> 01:28:42.960 align:center line:-1
ens dona dos tons diferents i més.

01:28:49.720 --> 01:28:51.880 align:center line:-1
Alguns més polifònics que d'altres.

01:28:56.040 --> 01:29:02.120 align:center line:-2
Estem imposant uns límits interns
més enllà dels límits externs

01:29:02.160 --> 01:29:05.080 align:center line:-2
com veiem amb les cordes,
amb una cavitat d'aire

01:29:05.120 --> 01:29:08.720 align:center line:-2
podem interferir
en aquests modes de vibració

01:29:08.760 --> 01:29:12.560 align:center line:-2
i, per tant, generar
un tipus de tonalitat o una altra

01:29:12.600 --> 01:29:18.360 align:center line:-2
o fenòmens polifònics segons per on
ho deixem vibrar

01:29:18.400 --> 01:29:20.800 align:center line:-1
i per on limitem aquestes vibracions.

01:29:27.240 --> 01:29:30.560 align:center line:-2
Dins d'aquest capítol
de l'articulació de les gammes,

01:29:30.600 --> 01:29:34.600 align:center line:-2
hem de tenir també en compte
el que té a veure amb la disposició

01:29:34.640 --> 01:29:37.680 align:center line:-1
i quins valors utilitzem.

01:29:37.880 --> 01:29:40.720 align:center line:-2
D'una banda,
trobem tota una mena de tradicions.

01:29:40.760 --> 01:29:44.080 align:center line:-2
Cada cultura té una sèrie
d'escales musicals,

01:29:44.480 --> 01:29:47.280 align:center line:-1
relacions de notes i intervals

01:29:47.320 --> 01:29:51.360 align:center line:-2
que ens produeixen unes sensacions
o emocions determinades:

01:29:51.400 --> 01:29:56.520 align:center line:-2
Menor és més trist, més fosc;
major és més alegre, etc.

01:29:56.880 --> 01:30:03.200 align:center line:-2
Però hi ha un munt enorme
de possibilitats d'afinacions.

01:30:04.560 --> 01:30:07.960 align:center line:-1
Una és la de les afinacions trobades,

01:30:08.000 --> 01:30:13.040 align:center line:-2
és a dir, l'afinació que ens trobem
en uns objectes determinats.

01:30:13.080 --> 01:30:17.720 align:center line:-2
En aquest cas, hem acumulat
bols comprats en diferents basars

01:30:18.280 --> 01:30:22.200 align:center line:-2
perquè sonaven bé,
però sense pensar-hi en conjunt.

01:30:22.640 --> 01:30:24.280 align:center line:-1
Hem acabat triant aquests.

01:30:31.480 --> 01:30:34.280 align:center line:-2
Podem considerar que això
està desafinat,

01:30:34.320 --> 01:30:37.360 align:center line:-2
però podríem decidir
que precisament ens interessa.

01:30:38.760 --> 01:30:39.760 align:center line:-1
Per què no?

01:30:40.640 --> 01:30:43.560 align:center line:-2
D'altra banda,
també és interessant adonar-nos,

01:30:47.200 --> 01:30:49.960 align:center line:-2
insistint en el que dèiem abans
dels límits,

01:30:50.320 --> 01:30:52.920 align:center line:-1
en aquest cas,

01:30:56.360 --> 01:30:59.160 align:center line:-2
podríem canviar
la tonalitat dels bols.

01:31:02.760 --> 01:31:06.680 align:center line:-2
Que tinguem una certa noció
de per què volíem aquest to o no,

01:31:06.720 --> 01:31:11.480 align:center line:-2
podem no saber res de teoria musical
i, simplement, provar-ho.

01:31:11.520 --> 01:31:17.800 align:center line:-1
Si ens interessa això o això altre...

01:31:22.480 --> 01:31:27.160 align:center line:-2
Convé que puguem començar
a experimentar en aquest sentint

01:31:27.560 --> 01:31:30.480 align:center line:-2
perquè de les decisions
que prenem a nivell tonal

01:31:30.520 --> 01:31:32.680 align:center line:-1
pot emergir un discurs

01:31:32.720 --> 01:31:37.120 align:center line:-2
i veure la sensació que produeixen
aquests petits ajustaments.

01:31:43.080 --> 01:31:46.840 align:center line:-2
Una altra qüestió interessant
és veure com disposem les gammes,

01:31:46.880 --> 01:31:50.440 align:center line:-2
quines són les ordenacions
que en fem.

01:31:54.560 --> 01:31:56.240 align:center line:-1
Si fem una seqüència

01:31:59.680 --> 01:32:00.680 align:center line:-1
de greu a agut,

01:32:07.640 --> 01:32:13.640 align:center line:-2
o si les posem de forma aleatòria
per fugir dels vicis o dels hàbits,

01:32:13.680 --> 01:32:17.680 align:center line:-2
com la temptació d'acabar tocant
la cançó d'aniversari feliç.

01:32:18.120 --> 01:32:22.040 align:center line:-2
Canviant l'ordre dels valors,
potser, hi trobarem altres coses.

01:32:22.080 --> 01:32:24.320 align:center line:-1
Altrament, segons com estiguin posats

01:32:27.120 --> 01:32:29.560 align:center line:-1
podem trobar determinades tonalitats.

01:32:29.920 --> 01:32:34.840 align:center line:-2
No podem destriar les decisions
quant a l'articulació de les gammes

01:32:35.160 --> 01:32:37.920 align:center line:-1
de la disposició dels oscil·ladors,

01:32:37.960 --> 01:32:44.560 align:center line:-2
si són diverses cordes o campanes,
trossos de bambú o ceràmica, etc.

01:32:45.240 --> 01:32:49.600 align:center line:-2
Les disposicions també afectaran
a l'acció que hi realitzarem

01:32:49.640 --> 01:32:53.440 align:center line:-2
i propiciaran
un tipus d'activitat o d'una altra.

01:32:55.120 --> 01:32:59.840 align:center line:-2
D'altra banda, si pensem
en els tipus de gammes que tenim,

01:33:00.440 --> 01:33:05.200 align:center line:-2
no totes les gammes tenen
una ordenació quant a la tonalitat.

01:33:05.480 --> 01:33:11.720 align:center line:-2
Podem trobar gammes multitímbriques,
com el so d'una bateria.

01:33:11.840 --> 01:33:16.280 align:center line:-2
Entenem la bateria
com un únic instrument,

01:33:16.320 --> 01:33:19.800 align:center line:-2
però el nom ja ho indica:
són objectes posats en bateria.

01:33:19.840 --> 01:33:25.600 align:center line:-2
Tenim una sèrie de timbals,
que són membranes,

01:33:25.640 --> 01:33:29.440 align:center line:-2
i tenim una sèrie de plats.
Tenim una sèrie de timbres diversos

01:33:29.880 --> 01:33:36.840 align:center line:-2
que es relacionen d'una forma
que hem considerat idònia.

01:33:37.600 --> 01:33:39.280 align:center line:-1
És una decisió arbitrària.

01:33:39.720 --> 01:33:44.280 align:center line:-2
Hi ha tantes configuracions
de bateries com instrumentistes,

01:33:44.320 --> 01:33:47.280 align:center line:-2
des de tenir un sol plat,
un sol bombo i una caixa

01:33:47.600 --> 01:33:50.400 align:center line:-1
a tenir 300 plats i 300 timbals.

01:33:52.280 --> 01:33:54.400 align:center line:-1
Quan parlem d'organitzar una gamma,

01:33:54.440 --> 01:33:58.840 align:center line:-2
no hem de pensar únicament
en una escala musical,

01:33:58.880 --> 01:34:03.680 align:center line:-2
sinó veure des d'aquesta perspectiva
de nínxol de freqüència

01:34:03.960 --> 01:34:06.480 align:center line:-2
com es relacionen uns sons
amb uns altres.

01:34:06.520 --> 01:34:09.960 align:center line:-2
Estaríem parlant
de la idea d'un arranjament.

01:34:10.440 --> 01:34:14.200 align:center line:-2
Si tinc una pluralitat de sons,
com es relacionen entre ells

01:34:14.920 --> 01:34:19.040 align:center line:-2
i quines relacions produeixen,
per contrast, per afinitat, etc.

01:34:19.080 --> 01:34:24.880 align:center line:-2
Totes aquestes consideracions
podrien ser precisament el motor,

01:34:25.080 --> 01:34:28.800 align:center line:-2
aquesta curiositat
ens podria fer decidir

01:34:29.040 --> 01:34:32.040 align:center line:-2
si utilitzem uns materials
o uns altres.

01:34:32.080 --> 01:34:36.560 align:center line:-2
No parlem de factors afegits
al que estàvem veient,

01:34:36.600 --> 01:34:40.240 align:center line:-2
sinó que és un paràmetre més
de l'objecte sonor

01:34:40.800 --> 01:34:43.360 align:center line:-1
com gestionem aquestes gammes.

01:34:43.720 --> 01:34:47.120 align:center line:-2
Aquesta idea
de la gestió de les gammes

01:34:47.160 --> 01:34:53.520 align:center line:-2
ens pot dur a pensar
fora de l'òrbita de l'objecte únic,

01:34:53.880 --> 01:34:56.120 align:center line:-1
en una dispersió de valors.

01:34:56.160 --> 01:35:00.880 align:center line:-2
Això ho tinc junt per tocar jo sol,
però els podríem repartir

01:35:00.920 --> 01:35:04.520 align:center line:-2
perquè sonin per si mateixos
o els toquin més persones.

01:35:04.800 --> 01:35:06.920 align:center line:-1
Si tenim un munt de sons repartits,

01:35:07.240 --> 01:35:10.600 align:center line:-2
crearà un efecte diferent
si són iguals o si no ho són

01:35:10.640 --> 01:35:13.080 align:center line:-2
i, per tant, podrem sentir
d'on provenen.

01:35:13.120 --> 01:35:16.760 align:center line:-2
L'obra de José Maceda,
la teniu referenciada en els textos,

01:35:17.200 --> 01:35:23.200 align:center line:-2
sovint es basa en la idea
de repartir objectes a molta gent,

01:35:23.880 --> 01:35:27.360 align:center line:-2
objectes fàcils d'utilitzar
que puguin venir de tot arreu.

01:35:28.760 --> 01:35:33.400 align:center line:-2
Potser em pot interessar
un instrument amb tres valors junts,

01:35:33.440 --> 01:35:36.600 align:center line:-2
però també em pot convenir
repartir-los en l'espai

01:35:36.640 --> 01:35:39.760 align:center line:-2
i que aquests sons ens vinguin
de moltes bandes.

01:35:40.120 --> 01:35:43.240 align:center line:-2
Al final, la situació,
el context artístic,

01:35:43.280 --> 01:35:49.600 align:center line:-2
tota la circumstància poètica
que genera

01:35:49.640 --> 01:35:51.200 align:center line:-1
és absolutament diferent.

01:35:51.640 --> 01:35:57.120 align:center line:-2
Tenim la possibilitat de repartir,
explotar la gamma vers l'espai.

01:36:03.240 --> 01:36:05.960 align:center line:-2
Per acabar,
el sistema dels germans Baschet

01:36:06.000 --> 01:36:09.480 align:center line:-2
ens fa notar que, de vegades,
hi ha ressonadors afegits.

01:36:09.520 --> 01:36:12.000 align:center line:-2
Quan tenim tot això
que hem estat veient,

01:36:12.120 --> 01:36:15.440 align:center line:-2
un material oscil·lador
amb una forma capaç d'oscil·lar

01:36:15.480 --> 01:36:19.560 align:center line:-2
que podem activar convenientment,
la vibració es pot radiar a l'aire

01:36:19.600 --> 01:36:24.320 align:center line:-2
i hem pres decisions quant a què fem
amb aquesta pluralitat de sons,

01:36:24.360 --> 01:36:25.920 align:center line:-1
com articulem una gamma...

01:36:25.960 --> 01:36:31.840 align:center line:-2
De vegades tenim elements
que incorporen més ressonància.

01:36:32.400 --> 01:36:35.080 align:center line:-2
El ressonador prototípic
seria un tub.

01:36:35.240 --> 01:36:39.480 align:center line:-1
Si un ressonador està afinat,

01:36:40.760 --> 01:36:44.120 align:center line:-2
no només incrementa el volum,
sinó que podria ajudar-nos

01:36:46.840 --> 01:36:48.720 align:center line:-1
a generar determinats efectes.

01:36:54.480 --> 01:36:57.520 align:center line:-2
La ressonància es pot produir
de forma aèria

01:36:57.560 --> 01:36:59.840 align:center line:-1
o per contacte entre sòlids.

01:37:00.360 --> 01:37:03.280 align:center line:-2
Les diverses cordes d'un piano
o d'una guitarra

01:37:03.320 --> 01:37:07.120 align:center line:-2
poden entrar en ressonància
les unes amb les altres.

01:37:08.160 --> 01:37:13.440 align:center line:-2
També podem pensar en elements
que modifiquin, que compliquin,

01:37:13.480 --> 01:37:19.160 align:center line:-2
que li afegeixin
alguna característica més al so.

01:37:19.520 --> 01:37:22.640 align:center line:-2
De manera que si aquest diapasó,
contra el globus,

01:37:23.360 --> 01:37:30.160 align:center line:-2
ja sabíem que el globus
afegeix superfície de radiació,

01:37:30.400 --> 01:37:32.520 align:center line:-2
si en lloc d'això
utilitzem un paper

01:37:33.440 --> 01:37:37.200 align:center line:-2
que no tindrà el mateix tipus
de contacte perquè no és elàstic,

01:37:37.240 --> 01:37:40.800 align:center line:-2
el paper generarà una distorsió,
no rebrà tots els impulsos

01:37:41.000 --> 01:37:44.400 align:center line:-2
i veurem com no només
transmet la vibració,

01:37:44.440 --> 01:37:48.040 align:center line:-2
sinó que generarà un cert soroll,
una certa distorsió.

01:37:56.040 --> 01:37:58.760 align:center line:-2
Aquestes distorsions,
les quals podríem provar

01:37:58.800 --> 01:38:01.080 align:center line:-1
posant objectes a sobre de làmines

01:38:01.120 --> 01:38:04.400 align:center line:-2
o penjant cadenes
dels plats de les bateries,

01:38:04.440 --> 01:38:08.480 align:center line:-2
o posant coses a l'interior dels bols
perquè tal que afegeixin

01:38:08.520 --> 01:38:13.680 align:center line:-2
un nivell més de textura,
les podem trobar en alguns xiulets.

01:38:13.720 --> 01:38:17.440 align:center line:-2
El xiulet està sonant per si mateix
perquè té un bisell,

01:38:17.480 --> 01:38:23.080 align:center line:-2
però quan hi ha quelcom a l'interior,
en lloc de fer el simple to continu,

01:38:24.200 --> 01:38:26.280 align:center line:-1
com que hi ha un objecte dins,

01:38:28.760 --> 01:38:33.800 align:center line:-2
està afegint-hi
un nivell més de ritme.

01:38:36.400 --> 01:38:40.320 align:center line:-2
Notem una textura
perquè hi ha un objecte al mig

01:38:40.760 --> 01:38:46.520 align:center line:-2
que no està deixant funcionar
la cavitat lliurement,

01:38:46.560 --> 01:38:48.280 align:center line:-1
és un cert obstacle.

01:38:48.760 --> 01:38:53.720 align:center line:-2
Podríem pensar o argumentar
que un element d'aquest estil

01:38:53.760 --> 01:38:56.560 align:center line:-1
no és un element ressonador afegit.

01:38:56.800 --> 01:39:01.560 align:center line:-2
Ens interessa veure que no és
un element imprescindible

01:39:01.600 --> 01:39:03.200 align:center line:-1
perquè el so es produeixi,

01:39:03.400 --> 01:39:09.800 align:center line:-2
però que acaba d'acolorar,
de portar una textura determinada.

01:39:09.840 --> 01:39:12.640 align:center line:-2
No és imprescindible pel so,
però sí que ho és

01:39:13.160 --> 01:39:15.920 align:center line:-2
perquè aquest so en concret
sigui com és.

01:39:16.280 --> 01:39:20.800 align:center line:-2
Això es podria dir dels afegits
que fan sorollets, distorsions, etc.

01:39:22.800 --> 01:39:28.080 align:center line:-2
El sistema Baschet
i la quantitat de permutacions

01:39:28.120 --> 01:39:35.000 align:center line:-2
de materials, formes, accions,
decisions per articular gammes, etc.,

01:39:35.440 --> 01:39:39.320 align:center line:-1
o de potenciar ressonàncies

01:39:39.840 --> 01:39:44.120 align:center line:-1
o de mitigar-les és infinit.

01:39:44.520 --> 01:39:49.240 align:center line:-2
Des d'aquest sistema, podem prendre
objectes que ja coneixem

01:39:49.280 --> 01:39:52.200 align:center line:-1
i canviant-en un dels factors,

01:39:52.440 --> 01:39:56.920 align:center line:-2
podem trobar-nos amb una situació,
una sonoritat, un esdeveniment nou.

01:39:57.640 --> 01:40:00.040 align:center line:-2
D'altra banda,
no cal que sigui tan nou.

01:40:00.080 --> 01:40:03.040 align:center line:-2
Cal que sigui allò que volem,
que ens interessa,

01:40:03.080 --> 01:40:04.960 align:center line:-1
i que perdem la por de fer-ho.

01:40:05.120 --> 01:40:08.920 align:center line:-2
Esperem que tots aquests exemples
us hagin fet veure

01:40:08.960 --> 01:40:13.200 align:center line:-2
que tenim al nostre abast
quasi tot el que us hem mostrat.

01:40:13.840 --> 01:40:15.480 align:center line:-1
No cal una gran maquinària.

01:40:16.000 --> 01:40:19.560 align:center line:-2
És a través de la manipulació
de tots aquests fenòmens

01:40:20.000 --> 01:40:24.720 align:center line:-2
com els podem entendre
i anar introduint-nos

01:40:25.160 --> 01:40:28.800 align:center line:-2
en tot aquest univers que,
mentre sigui una qüestió teòrica,

01:40:29.120 --> 01:40:33.120 align:center line:-2
realment no ens en podrem aprofitar
per fer la nostra pròpia obra.

01:40:33.480 --> 01:40:37.680 align:center line:-2
Esperem que us hagi sigut d'interès
i estimulant

01:40:37.720 --> 01:40:41.000 align:center line:-2
i restem a la vostra disposició.
Gràcies per l'atenció.