Paraules clau
autenticitat; originalitat; circulació; mercat de l’art; subhasta; grafit; street art.
Descripció
El 6 d’octubre de 2018, el ja cèlebre artista britànic Banksy va aconseguir de nou un ampli espai a les notícies i les discussions en l’àmbit global. En una subhasta de la londinenca Sotheby’s –casa fonamental per entendre la configuració del mercat de l’art actual–, Girl with balloon, una obra seva àmpliament coneguda i reconeixible, va ser triturada de forma parcial just després de la seva adquisició. Segons després que el martell marqués el final de la intensa licitació, un mecanisme instal·lat dins del gruixut marc que cobria l’stencil va transformar l’obra en tires com si fos una trituradora de documents.
Captura del vídeo Sotheby’s, October 5th 2018, mostrant el moment en què els assistents s’adonen del que ha succeït amb l’obra subhastada.
Font: Banksyfilm (2018) https://www.youtube.com/watch?v=iiO_1XRnMt4
L’acció va ser presenciada amb estupefacció pels assistents a la subhasta, i es va fer viral ràpidament i en l’àmbit global quan Banksy va publicar un vídeo als seus canals de YouTube i Instagram on explicava als seus milions de seguidors el fet que acabava de protagonitzar. És interessant puntualitzar que Banksy, com molts altres artistes que es dediquen a l’street art i al grafit, manté la seva identitat en l’anonimat, en part per raons relacionades amb qüestions legals i jurídiques. En el cas de Banksy, paradoxalment, aquest anonimat no ha fet més que promocionar i impulsar la seva (no) imatge, sent un dels artistes urbans més coneguts i, en conseqüència, cotitzats del panorama actual. A més, és el protagonista per excel·lència d’accions com la que va succeir a Sotheby’s. De les moltes discussions que es van generar al voltant d’aquesta actuació, algunes es van centrar especialment a qüestionar si Banksy va assistir a la subhasta i si va ser ell mateix qui va accionar el botó responsable de la destrucció.
És possible interpretar aquesta actuació de Banksy a la casa Sotheby’s com la culminació d’un procés on l’artista, visiblement invisible, fixa una sèrie d’aspectes fonamentals per a comprendre i problematitzar la seva producció d’art i la forma amb què idea la seva circulació. La poètica de l’artista de Bristol es basa en la crítica irònica i jocosa, de vegades àcida, d’una sèrie de valors normalitzats per la societat actual: el consum, el neoliberalisme, les globalitzacions, el poder de l’Estat i les forces que s’hi relacionen, a més dels mecanismes que fan girar la roda del sistema de l’art. A la performance de la subhasta és fàcil identificar-hi la crítica del sistema de l’art contemporani i, sobretot, la seva exacerbada mercantilització, en paral·lel a les nocions d’originalitat i autenticitat que impulsen aquests mercats.
Banksy no autoritza la comercialització de les seves obres per cap galeria o representant, ni autoritza la inclusió de les seves peces a les subhastes. L’única plataforma autoritzada per a comerciar amb obres de l’artista és el web independent Pest Control. També és l’únic servei que té autoritat per certificar l’autenticitat de les peces atribuïdes a Banksy, com deixa clar a la descripció:
Responem consultes, determinem si (Banksy) va ser el responsable de la realització d’una determinada obra d’art i emetem la paperassa si aquest és el cas. Aquest procés no genera guanys i s’ha creat per evitar que persones innocents siguin víctimes de frau (Pest Control, s.d.).
Per tant, Girl with balloon arriba a la subhasta de Sotheby’s suposadament contrariant la voluntat del seu creador. Aquesta oposició queda molt explícita al vídeo Sotheby’s, October 5th 2018 que Banksy publica després de l’escena que va succeir a Londres, on es pot llegir: «Fa uns anys vaig construir secretament un triturador en una pintura, per si de cas alguna vegada se subhastava».
El vídeo que documenta l’acció premeditada mostra pas a pas com es va instal·lar el mecanisme destructor dins del marc, imaginant que alguna vegada aquella peça es podria subhastar i organitzant prèviament com es realitzaria la «venjança». La planificació d’aquesta acció també mostra el comportament previsible del mercat de l’art i el seu extens control de les cotitzacions, les alces i l’elecció interessada de determinats artistes, tendències o escoles d’art.
En un intent de no dependre de les formes de circulació i promoció de l’art que s’utilitzen en l’actualitat (com les exposicions a museus i galeries, les fires d’art, les subhastes, etc.), Banksy utilitza les seves xarxes socials (YouTube i Instagram) i la seva pàgina web (Banksy) per donar a conèixer de primera mà la seva obra, una estratègia que també serveix per legitimar i autenticar la seva producció. De la mateixa manera que va fer amb el vídeo que va publicar després de la subhasta, normalment puja a la xarxa imatges i vídeos d’intervencions que realitza per tot el món, i que passarien completament desapercebudes si no fos pel seu toc d’atenció. Un exemple d’aquesta comunicació és el vídeo que documenta la seva recent «aparició» durant la 58a. edició de la Biennal de Venècia, on en una fira d’artistes de carrer va exposar un políptic anomenat Venice in oil, en què criticava l’aclaparador moviment de gentrificació de la ciutat, al mateix temps que qüestionava el comerç de l’art.
Seguint aquest tipus d’actuacions, l’artista també va realitzar una acció similar a la ciutat de Nova York el 2013 quan va muntar una parada d’art en ple carrer, oferint una sèrie de Banksys que no tenien un especial aspecte d’autenticitat. La parada del carrer, oberta de les 11.30 h a les 18.00 h, va tenir un volum de vendes al final del dia de 420 dòlars, com van poder comprovar els afortunats compradors a través del vídeo Art Sale publicat pel grafiter. En proposicions com aquesta, posa en fricció la noció del valor artístic de l’obra d’art amb la d’un valor comercial o monetari que, en la contemporaneïtat, és definit en bona part pel mercat de l’art sense criteris clars.
Captura del vídeo Street artist in Venice, acció realitzada per Banksy durant la 58a. edició de la Biennal de Venècia.
Font: Banksyfilm (2019) https://www.youtube.com/watch?v=C2YRRS5aBRw
Captura del vídeo Art Sale on apareix la parada del carrer amb la venda de les obres de Banksy.
Font: Banksy NY (2013) https://www.youtube.com/watch?v=zX54DIpacNE
Encara que Banksy intenti moure’s contínuament sobre aquest terreny subversiu, successos com el de la subhasta de Sotheby’s i la posterior reverberació als mitjans de comunicació deixen entreveure com les eines i els agents responsables de mantenir el funcionament de la complexa maquinària de la comercialització de l’art contemporani són capaços de reformular i resignificar aquestes proposicions i aquests actes, reubicant-los de nou en terrenys on el seu comerç és factible. Per exemple, en el cas concret de l’escenificació a Sotheby’s, la també anònima compradora ja es veia emocionada amb la seva adquisició i creia que tenia a les seves mans «el meu propi tros de la història de l’art» (El País, 2018). L’obra, meitat triturada, meitat intacta, va canviar el nom a Love in the bin i la seva cotització gairebé es va duplicar instantàniament.
Tal va ser l’èxit d’aquella acció a la subhasta que es va arribar a suposar que Sotheby’s havia participat o almenys tenia coneixement de la trama del grafiter. En molts dels textos publicats arran del que va succeir es plantejava que tot podria tractar-se d’un gran simulacre pactat entre Sotheby’s i Banksy. Entre les diverses sospites, es qüestionava la procedència de l’obra o com la bateria del mecanisme de trituració es va mantenir carregada durant l’emmagatzematge anterior a la venda de l’obra, o per què ningú va desconfiar del desproporcionat gruix del marc, gens habitual per a obres d’aquest tipus. Més sospitós encara: com és que no es va detectar el sistema implantat en el marc durant els detallats estudis d’obra que es duen a terme abans de qualsevol subhasta? (Reyburn, 2018).
Sense que cap d’aquests dubtes hagi estat aclarit –ni per Banksy, ni per Sotheby’s–, el que sí que és cert és que la reacció de la casa de subhastes no va fer més que legitimar tot el procés. Com afirmava el seu director a Europa: «No s’ha destruït una obra d’art, se n’ha creat una de nova, que val el doble que l’original. Es tracta del primer treball artístic de la història desenvolupat en viu i en directe en una subhasta» (Ramos, 2018).
El mateix sistema que Banksy critica és el que el fagocita, el que despulla la seva obra (i la seva acció) de la seva dimensió analítica, metafòrica i reivindicativa, transformant-la en un anhelat bé col·leccionable. En pràctiques que no són noves, el mercat de l’art fa un gir i utilitza l’obra que intentava deixar-lo en evidència per imposar-se exactament en aquells aspectes cap als quals es dirigia la crítica.
No obstant això, el vídeo que Banksy publica al cap de poc més de deu dies de la subhasta trasllueix que les seves intencions subversives i la seva denúncia de les normes establertes pel mercat de l’art no decauran. Torna a mostrar tot el procés de construcció del mecanisme al quadre i de la subhasta, amb menys talls i més extensió, evidenciant el caràcter frívol i buit d’aquests esdeveniments. Amplia el vídeo en referència a l’«error» de la màquina que només va tallar la imatge fins a la meitat. Acaba amb la seqüència on es pot llegir «en els assaigs sempre havia funcionat» i, per demostrar-ho, ensenya una altra Girl with balloon, emmarcada de manera similar a la subhastada a Sotheby’s, que –aquesta vegada sí– està completament destruïda. L’artista deixa clar que només és una còpia més en un nou intent de mantenir el control i posicionar el valor artístic de l’obra.
Bibliografia
Banksyfilm (2018, 6 octubre). Sotheby’s, October 5th 2018 [vídeo en línia]. [Data de consulta: 11 de juliol de 2019]. <https://www.youtube.com/watch?v=iiO_1XRnMt4>
Banksyfilm (2018, 17 octubre). Shredding the Girl and Balloon – The Director’s half cut [vídeo en línia]. [Data de consulta: 11 de juliol de 2019]. <https://www.youtube.com/watch?time_continue=170&v=vxkwRNIZgdY>
Banksyfilm (2019, 22 mayo). Street artist in Venice [vídeo en línea]. [Data de consulta: 15 de juliol de 2019]. <https://www.youtube.com/watch?v=C2YRRS5aBRw>
Banksy NY (2013, 13 octubre). Art Sale [vídeo en línia]. [Data de consulta: 15 de juliol de 2019]. <https://www.youtube.com/watch?v=zX54DIpacNE>
El País (2018, 11 octubre). «La compradora del ‘banksy’ triturado confirma su adquisición por 1,18 millones de euros». El País. [Data de consulta: 11 de juliol de 2019]. <https://elpais.com/cultura/2018/10/11/actualidad/1539282851_350679.html>
Moriente, David (2016). «De vándalo a artista: Banksy». Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte (núm. 27, pàg. 31-52). [Data de consulta: 11 de juliol de 2019]. <http://dx.doi.org/10.15366/anuario2015.002>
Pest Control (s.f.). «What is Pest Control?». Pest Control. [Data de consulta: 11 de juliol de 2019]. <http://pestcontroloffice.com/whatispco.html>
Ramos, Rafael (2018, 13 octubre). «Banksy, en la destrucción está el arte». La Vanguardia. [Data de consulta: 11 de juliol de 2019]. <https://www.lavanguardia.com/cultura/20181013/452313027023/banksy-obra-destruccion-subasta-sothebys.html>
Reyburn, Scott (2018, 9 octubre). «Las preguntas después de la autodestrucción del Banksy». The New York Times. [Data de consulta: 26 de juliol de 2019]. <https://www.nytimes.com/es/2018/10/09/banksy-obra-trituradora-subasta/>