Paraules clau
censura; exposició; institució; museu.
Descripció
El 19 de març de 2015 s’havia d’inaugurar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) l’exposició La bèstia i el sobirà1. Aquell mateix dia, el seu llavors director Bartomeu Marí va anunciar que la mostra es cancel·lava a causa de la negativa dels seus comissaris a retirar una obra «inapropiada» del recorregut de l’exhibició (Peirano, 2015). D’acord amb la seva definició en el diccionari, apropiat és el que «s’adapta bé, que és proporcionat, al fi al qual és destinat» (DIEC2). El seu antònim ens porta a entendre que l’obra assenyalada pel director no s’adequava a determinada condició o necessitat del museu, o bé de l’aparell que el gestiona i dissenya i en programa les activitats.
A l’hora marcada per a la inauguració es va realitzar una concentració enfront de les portes del MACBA, amb crits en defensa de la llibertat d’expressió i contra les pressions polítiques i administratives que modulen el discurs cultural i de l’art. Mentrestant, els comissaris de la mostra a Espanya –Paul B. Preciado i Valentín Roma2–, emetien un comunicat alertant que:
«En aquestes circumstàncies la cancel·lació de l’exhibició és un acte de censura. (…) La decisió del director del Macba posa en perill no sols aquesta exposició en concret sinó que revela també el funcionament no democràtic d’una institució cultural pública» (Peirano, 2015).
Encara d’acord amb les definicions, censurar és exposar judici o retret en determinada situació, mentre el censor «examina (una doctrina, un llibre, etc.) per emetre’n un judici» (DIEC2, definició 1). Prenent aquestes dues declaracions com a punt de partida, reflexionem sobre la necessitat o condició a la qual no s’ajustava la citada peça –d’acord amb els criteris i amb la versió oficial transmesa pel museu–, i que va derivar en la imposició del sobtat tancament de l’exposició, un acte de censura, conforme l’expressat pels seus comissaris.
En el centre de la polèmica es trobava l’obra titulada Not Dressed for Conquering / Haute Couture 04 Transport. Es tractava d’una instal·lació produïda per l’artista Ines Doujak el 2010, en col·laboració amb l’artista anglès John Barker, i que forma part d’un ampli projecte anomenat Loomshuttles / Warpaths3. Com podem intuir pels títols triats per obra i projecte, la recerca que hi ha al darrere de la seva realització busca destapar els mecanismes d’apropiació d’elements de la mil·lenària indústria tèxtil andina, operada històricament per potències internacionals, principalment Alemanya i els Estats Units.
La peça seleccionada, i després censurada, per a la mostra del MACBA estava composta per un apartat gràfic i documental (cartells històrics de la indústria tèxtil, quadres esquemàtics, etc.) i per un grup escultòric, el gran objecte de la polèmica. L’escultura, majoritàriament elaborada amb paper maixé, representa tres personatges: un pastor alemany, Domitila Barrios de Chúngara –històrica líder sindical i activista de Bolívia–, i el ja en aquell moment rei emèrit, Joan Carles I de Borbó. Domitila de Barrios, flanquejada per les dues figures, es recolza sobre un sòl construït amb cascos militars que, al seu torn, estan dipositats sobre diversos fulls de cartó en un carro de fusta, similar als utilitzats pels recol·lectors de ferralla. L’obra escenifica un acte sexual entre els tres personatges, però no representa el rei practicant sexe amb la sindicalista indígena boliviana, acte que probablement seria bastant menys controvertit. A l’escultura la sindicalista indígena boliviana sembla sodomitzar el rei, mentre que el gos fa el mateix amb ella. En una excel·lent reflexió, Eloy Fernández Porta (2015) qüestiona el «gran consens» sobre la humiliació implícita en la posició d’aquell que és penetrat, argument que, en bona part, va alimentar la polèmica sobre l’obra. De manera que podríem dir que l’obra destorba no sols per la seva evident crítica cap a la colonialitat sinó també, o potser sobretot, per qüestionar els rols i estereotips de gènere, friccionant la masculinitat normativa, realitzada a més, en la representació d’una figura pública.
Visitants observant l’obra Not Dressed for Conquering / Haute couture 04 Transport d’Ines Doujak i John Barker.
Font: https://mgronline.com/general/detail/9580000034292
1 La producció es va realitzar en coordinació entre el MACBA i el Württemberg Kunstverein de Stuttgart, institució on va ser exhibida posteriorment, entre el 17 d’octubre de 2015 i el 17 de gener de 2016, amb un lleuger canvi en el títol: The Beast and is the Sovereign.
2 L’equip de comissaris va incloure també els alemanys Iris Dressler i Hans D. Christ.
3 A més de l’obra d’Ines Doujak i John Barker, la mostra estava integrada per obres d’Efrén Álvarez, Ángela Bonadies i Juan José Olavarría, Peggy Buth, Martin Dammann, Juan Downey, Edgar Endress, Oier Etxeberria, León Ferrari, Eiko Grimberg, Masist Gül (presentat per Banu Cennetoğlu i Philippine Hoegen), Ghasem Hajizadeh, Jan Peter Hammer, Geumhyung Jeong, Glenda León, Julia Montilla, Rabih Mroué, Ocaña, Genesis Breyer P-Orridge, Prabhakar Pachpute, Mary Reid Kelley, Jorge Ribalta, Hans Scheirl, Wu Tsang, Stefanos Tsivopoulos, Yelena Vorobyeva i Victor Vorobyev, i Sergio Zevallos.
Bibliografia
Agència EFE (22 de març de 2015). La obra de la austríaca Ines Doujak «Not dressed for conquering» puede ya contemplarse en el Macba [arxiu de vídeo]. [Data de consulta: 22 d’octubre de 2020]. <https://youtu.be/tam63ijv5dm>
Bosco, Roberta (18 de març de 2015). «El rechazo de una escultura en el Macba desata polémica y protestas». El País, s.p. [Data de consulta: 19 de juny de 2020]. <https://elpais.com/ccaa/2015/03/18/catalunya/1426673784_712875.html>
Díaz–Guardiola, Javier (20 de març de 2015). «Los comisarios de “La bestia y el soberano” acusan al director del MACBA de mentir y censurar». ABC Cultural. [Data de consulta: 22 d’octubre de 2020]. <https://www.abc.es/cultura/cultural/20150319/abci-macba-bestia-soberano-polemica-201503191201.html>
DIEC2. Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a ed.). [Data de consulta: 26 de novembre de 2020]. <https://dlc.iec.cat/>
Fernández Porta, Eloy (2015). «En torno a la obra de Inés Doujak y “el caso MACBA”». Jot Down. [Data de consulta: 22 d’octubre de 2020]. <https://www.jotdown.es/2015/04/en-torno-a-la-obra-de-ines-doujak-y-el-caso-macba/>
Marzo, Jorge Luis (2016). «La exposición “La bestia y el soberano en el MACBA”. Crónica de un cortocircuito anunciado». Anuario del Departamento de Historia del Arte, UAM 26, pàg. 11–20. [Data de consulta: 19 de juny de 2020]. <https://revistas.uam.es/anuario/article/view/5754>
Peirano, Marta (19 de març de 2015). «Las cinco claves del Escándalo del MACBA». El Diario, s.p. [Data de consulta: 26 de novembre de 2020]. <https://www.eldiario.es/cultura/politicas_culturales/claves-escandalo-macba_0_368163341.html>