Paraules clau
art públic; site-specific; recepció; espai públic; polítiques espacials.
Descripció
La polèmica, els debats, el judici i la posterior destrucció marquen la saga de Tilted arc de Richard Serra, fent d’aquesta obra una fita en l’anàlisi de l’art públic: com es relaciona amb el seu entorn i el modifica, com es construeixen els processos de recepció, acceptació o rebuig de les obres pels seus espectadors-transeünts i quines diferències simbòliques hi ha entre monument i art públic.
El 1979, la United States General Services Administration (GSA) va encarregar a Richard Serra –un artista ja amb força renom en aquell moment– una escultura que s’instal·laria a la Federal Plaza de Manhattan, un ampli espai de Foley Square situat just davant del Jacob K. Javits Federal Building, un dels edificis estatals d’oficines més gran i emblemàtic dels Estats Units. L’encàrrec de l’obra s’inseria a Art in Architecture Program, una reglamentació federal que obliga que un 0,5% dels costos relatius a la construcció d’edificis públics s’inverteixi en l’adquisició o producció d’obres d’art.
Richard Serra, Tilted arc, 1981. Acer patinable (38 x 3,84 m). Federal Plaza, Manhattan, Nova York.
Font: https://publicdelivery.org/richard-serra-tilted-arc/
L’escultura titulada Tilted arc [‘Arc inclinat’] es va instal·lar el 1981, després de llargues negociacions entre l’artista i la comissió d’especialistes designada per la GSA. Es tractava d’un immens mur d’acer patinable, que interrompia l’espai de la plaça amb els seus 38 metres de longitud i 3,84 d’alçària. Partia literalment l’espai en dos, de manera que s’obligava els transeünts a fer nous recorreguts i relacionar-se amb el lloc de manera completament diferent de com hi estaven acostumats.
No és difícil imaginar que l’escultura no va tenir gaire bona acceptació per part de l’opinió pública. L’obra, de forta herència minimalista, representava el contrari d’allò que la ciutadania entén per monuments o escultura pública. No representava un moment o figura històrica. L’enorme estructura, al mateix temps que pesada i arrelada a la plaça, donava la sensació d’inestabilitat. No se sostenia sobre un pedestal. No era recta, sinó que tenia una lleugera inclinació cap al costat còncau, com si en qualsevol moment es pogués desplomar. A més, el tipus d’acer que Serra va utilitzar per a la forja –el seu material per excel·lència– està fet perquè s’oxidi, adquirint per tant ràpidament l’aspecte de deixalla o ferralla.
Més enllà de l’anàlisi formal i matèric, alguns crítics van fer una lectura política d’aquella proposta, entenent que Tilted arc «va pertorbar el funcionament d’una plaça federal, assenyalant les desigualtats socials i econòmiques que es produïen a través de les activitats dels empleats estatals que treballen als edificis circumdants» (Spampinato, 2015, pàg. 32). Per tant, encara que Tilted arc no posseís el simbolisme commemoratiu o monumental reconeixible en escultures públiques, no es pot dir que no tingués dimensió simbòlica. Tanmateix, l’obra de Serra requereix el compromís actiu del públic o d’un acord entre espai i obra per aconseguir complementar la seva representació.
Tot i aquesta anàlisi, el que va desencadenar la gran polèmica al voltant d’aquesta escultura pública en una sèrie d’esdeveniments que es van prolongar durant vuit anys, va ser més aviat la fricció formal que va originar a l’espai, trencant l’«ordre» que regia la relació establerta entre els treballadors dels edificis veïns i l’espai de Foley Square. Tilted arc impedia que qualsevol persona creués la plaça en línia recta, fet que –segons Serra– era l’objectiu de la intervenció:
«Pas a pas, la percepció no només de l’escultura sinó de tot l’entorn canvia» (cit. per LeBourdais, 2016).
En tot cas, els interessos estètics de Serra no van arribar a convergir amb els dels milers de treballadors que passaven cada dia per la plaça. Tot just dos mesos després que s’instal·lés l’escultura van organitzar una recollida de firmes que sol·licitava la retirada de la peça. Aquesta sol·licitud es va presentar a la GSA i els anys següents l’arquitecte que va dissenyar el Jacob K. Javits Federal Building, el qual objectava que no se l’havia consultat sobre la instal·lació que limitava la visió entre l’edifici i els equipaments urbans, hi va donar suport. Una mica més tard, la petició dels treballadors va obtenir el suport legal d’un jutge federal i d’un congressista conservador.
El 1984, William Diamond, administrador regional de la GSA designat directament pel president Ronald Reagan, va reunir de nou més de 4.000 firmes sol·licitant la retirada de la peça. Argumentava que «l’art no ha d’ofendre el públic que paga per ell i que retenir una obra en contra del seu desig interferiria en la llibertat d’expressió» (Miller, 2007). Afegia també que la GSA era la propietària de l’obra i que, per tant, tenia dret a reubicar-la.
Richard Serra es mostrava completament contrari al desmuntatge i al trasllat de l’escultura a qualsevol altre lloc, ja que es tractava d’una obra específica per al lloc en què s’ubicava. L’atzucac va portar la GSA a convocar una consulta pública el 1985. Les postures entusiastes –tant a favor com en contra– de la retirada de Tilted arc i tota la bibliografia existent relativa al cas, van contribuir que aquelles sessions es convertissin en un esdeveniment clau en els debats relacionats amb les polítiques de l’espai públic i l’art.
Davant un panel format per cinc persones i presidit per un jutge federal, 180 testimonis van declarar durant els tres dies que va durar l’audiència. Al llarg de les tres sessions es va originar una mena de disputa «nosaltres contra ells»: personatges del món de l’art oposats a funcionaris relacionats amb la GSA o el Govern, i treballadors i veïns de Federal Plaza.
Per a entendre la magnitud del discurs de la defensa, a més de la declaració de Serra, van parlar personalitats com els artistes Donald Judd i Frank Stella; William Rubin, director del Departament de Pintura del MOMA; o la destacada galerista i col·leccionista Holly Solomon. En total, més de 120 testimonis van argumentar a favor del manteniment de l’obra al seu emplaçament. Els detractors de l’obra, a més d’al·legar la poca empatia amb l’espai públic i els seus usuaris com s’ha citat anteriorment, en qüestionaven el valor estètic, però també deien que atreia grafits, rates i traficants de drogues i que era com una cicatriu a la plaça (Cembalest, 1989). Per a entendre la completa falta de connexió entre obra/artista i ciutadania, resulta d’especial interès la declaració de Danny Katz, porter de l’edifici governamental:
La culpa cau sobre tot aquell involucrat en aquest projecte des del començament per oblidar l’element humà. No crec que aquest assumpte s’elevi a una disputa entre les forces de la ignorància i l’art, o l’art versus el Govern. Jo realment culpo menys el Govern perquè ja fa temps que va perdre la seva dimensió humana. Però dels artistes n’esperava molt més (cit. per Romero i Giménez, 2005, pàg. 8).
Entre les declaracions favorables no hi va haver un discurs unificat que defensés els valors estètics o artístics de l’obra. Més aviat es van relacionar les argumentacions amb altres qüestionaments: a qui pertanyia l’obra i qui tenia el dret a decidir què se n’havia de fer? Aquest tipus d’enjudiciament respectava la llibertat d’expressió prevista constitucionalment als Estats Units? Sobretot es va insistir en l’argumentació principal de la defensa utilitzada per Serra: l’especificitat de la seva obra. Serra va proclamar la ja cèlebre frase «To remove the work is to destroy the work» [‘retirar l’obra és destruir-la’] (Crimp, 1986, pàg. 42), utilitzada posteriorment gairebé com una definició del site-specific.
D’aquesta manera es va reforçar la idea que Tilted arc només podia existir en aquella ubicació. Com a obra site-specific es va crear tenint en compte totes les dimensions específiques d’aquell espai, ja fossin històriques, socials, relacionals, etc. En una de les elaboracions més complexes del tema, Douglas Crimp (1986) argumenta que la veritable especificitat de l’escultura va ser la d’entrar a l’espai públic, sortir de les parets del museu i relacionar-se amb un públic fortuït, molt diferent de l’espectador «preparat» que sol visitar una exposició d’art.
Finalment, el panel que va coordinar l’audiència va votar pel desmantellament de Tilted arc, en un previsible resultat de 4 a 1. Serra va lluitar contra la decisió als tribunals fins que l’any 1989 es van esgotar totes les vies d’apel·lació. L’obra va ser llavors desmuntada i les peces –que segueixen sent propietat de la GSA– guardades. William Diamond, el funcionari que havia promogut tota l’acció, afirmava victoriós:
«Aquest és un dia d’alegria per a la ciutadania perquè ara la plaça torna a ser seva de ple dret» (Miller, 2007).
Del desenvolupament i desenllaç d’aquest episodi en surten una sèrie d’interrogants de necessària problematització: va ser un cas de censura? Per què va aixecar tanta polèmica l’obra? Quina part del valor simbòlic de Tilted arc va influir en la seva (no) acceptació? L’Estat ha de subvencionar l’art, en aquest cas, l’art públic? De quina manera l’Estat escull què compra i per què? Quines són les intencions de l’Estat en optar per una determinada política espacial? Si l’Estat adquireix una obra d’art, té tot el dret sobre l’ús i la modificació? Si és així, la ciutadania, com a propietària indirecta de l’obra pel pagament dels impostos, també té dret a decidir què es compra, i d’intervenir i modificar les adquisicions? Qui ha de decidir com ha de ser l’espai públic? L’obra de Serra va aportar valor estètic i artístic a Federal Plaza? Tilted arc tenia el «dret» a canviar la relació dels freqüentadors habituals amb l’espai? L’art públic hauria de satisfer o donar plaer al públic? O, al contrari, hauria de ser una possibilitat d’interpel·lar estèticament els espectadors?
Vista de Jacob Javits Plaza després de la remodelació encarregada a Martha Schwartz, 1997.
Font: http://www.marthaschwartz.com/jacob-javits-plaza-new-york-ny-usa/#
Vista de Jacob Javits Plaza, Federal Plaza, 2014. Projecte realitzat per Michael van Valkenburgh.
Font: https://archpaper.com/2013/09/plaza-to-the-people/
Després de la retirada de l’ombrívola i freda escultura de Serra el 1992, la GSA va contractar l’arquitecta Martha Schwartz per a planejar una remodelació completa de la Federal Plaza, rebatejada com a Jacob Javits Plaza. Es va plantejar un disseny alegre i acolorit:
«Nous paviments de color porpra, remolins de bancs de color verd brillant, fonts d’aigua amb esmalt blau, baranes de cortines, fanals que dupliquen la seva alçada normal i munts gegantins de gespa que emeten raigs de vapor d’aigua» (Miller, 2007).
Però l’espai per seure i dinar creat per Schwartz tampoc va resistir a les crítiques. Entre el 2009 i el 2013, la plaça va ser novament remodelada, ara d’acord amb els plànols de Michael van Valkenburgh. L’actual plaça compta amb formes sinuoses enmig d’un paviment que s’integra a l’edifici governamental, i s’hi van instal·lar alguns elements de mobiliari urbà de senzilla estructura circular i rectangular, amb la intenció d’equilibrar l’espai entre la plaça pública i el porxo residencial.
No es va conservar cap petjada que recordés el Tilted arc i rememorés que la seva saga va desencadenar una profunda discussió sobre l’ús, accés i control de l’espai públic.
Bibliografia
Brenson, Michael (1989, 2 abril). «ART VIEW; The Messy Saga of ‘Tilted Arc’ Is Far From Over». The New York Times. [Data de consulta: 16 de juliol de 2018]. <https://www.nytimes.com/1989/04/02/arts/art-view-the-messy-saga-of-tilted-arc-is-far-from-over.html>
Cembalest, Robin (1989, 10 abril). «Quitan una escultura de Richard Serra en Nueva York tras años de polémicas». El País. [Data de consulta: 15 de juliol de 2019]. <https://elpais.com/diario/1989/04/10/cultura/608162411_850215.html>
Crimp, Douglas (1986). «Serra Public’s Sculpture: Redefining Site Specificity». A: Rosalind Krauss (ed.). Serra / sculpture (pàg. 41-56). [Catàleg de l’exposició celebrada al Museum of Modern Art entre el 26 de febrer i el 13 de maig de 1986]. Nova York, NY: MOMA.
LeBourdais, George Philip (2016). «How Richard Serra Shaped the Discourse about Public Art in the 20th Century». Artsy. [Data de consulta: 29 de juliol de 2019]. <https://www.artsy.net/article/artsy-editorial-how-richard-serra-changed-the-course-of-public-art>
Miller, Kristine F. (2007). Designs on the Public. The Private Lives of New York’s Public Spaces. Minneapolis, MN: University of Minnesota Press.
Romero, Alicia; Giménez, Marcelo (sel., trad., notes) (2005). «Richard Serra». De Artes y Pasiones. [Data de consulta: 29 de juliol de 2019]. <https://crucesydesplazamientos.files.wordpress.com/2008/05/richard-serra-sobre-tilted-arc.pdf>
Spampinato, Francesco (2015). «Richard Serra: Sculpture, television, and the status quo». NECSUS. European Journal of Media Studies (vol. 4, núm. 2, pàg. 31-49). <https://doi.org/10.5117/NECSUS2015.2.SPAM>
The Whashington Post (1989, 31 agost). «Judge Rules Against Sculptor». The Whashington Post. [Data de consulta: 16 de juliol de 2019]. <https://www.washingtonpost.com/archive/lifestyle/1987/09/01/judge-rules-against-sculptor/912b9b21-cb1e-4399-a8bb-9674b5d2fe91/?noredirect=on&utm_term=.90d2a504603d>