La micro:bit és una targeta electrònica programable amb un cost molt assequible (uns 20 €). Fou dissenyada gràcies a la campanya «Make it digital» de la BBC amb l’objectiu de promoure les vocacions informàtiques i d’enginyeria entre els infants i els joves i al mateix temps estimular el pensament creatiu i l’aprenentatge maker. Per aquest motiu, és una targeta que s’ha fet molt popular amb poc temps en el món de la tecnologia educativa, la robòtica educativa i el moviment maker.
Targeta micro:bit
Té una mida reduïda, incorpora sensors i actuadors, és molt senzilla de programar i fa servir un programari Open Source. Tot això ha fet que a part del seu vessant més educatiu, també sigui feta servir per makers de tota mena, i creadors i artistes de diferents disciplines.
Hi ha dues maneres principals de programar la micro:bit:
- MakeCode: un llenguatge de programació visual (similar a l’Snap! que hem fet servir fins ara). Hi ha la possibilitat de programar amb MakeCode en línia (https://makecode.microbit.org/) i/o descarregar la versió fora de línia (https://makecode.microbit.org/offline).
- Javascript: un llenguatge de programació molt popular que s’utilitza per a crear pàgines web dinàmiques. Dins del mateix MakeCode hi ha una pestanya que ens permet programar la micro:bit amb Javascript (o transformar en codi Javascript allò que hem programat en blocs).
La micro:bit també es pot programar des d’altres plataformes com Python, Scratch, Tickle, MicroBlocks, etc. En aquesta guia aprendrem a fer servir el MakeCode, que es la manera més habitual de començar a fer projectes amb micro:bit.
Els components que la micro:bit porta incorporats són els següents:
- 25 LED. Són LED programables de manera independent, i els podem fer servir per a mostrar números, lletres o imatges senzilles.
- Sensor de llum. Els mateixos LED es poden fer servir com a sensor de llum ambient.
- Dos polsadors. Són dos botons (etiquetats A i B). Podem detectar quan premem cadascun i també quan es premen tots dos simultàniament.
- Connectors. Són localitzats a la part inferior de la placa. Hi ha vint-i-cinc connexions que podem fer servir per a sensors i actuadors. Cinc d’aquestes connexions (0, 1, 2, 3v i GND) tenen una mida més gran per a facilitar la connexió ràpida amb pinces de «cocodril» (vegeu la foto).
- Sensor de temperatura. Permet detectar la temperatura ambient en graus Celsius.
- Acceleròmetre. Permet detectar les acceleracions i els girs que fa la targeta.
- Brúixola. Permet conèixer cap a on és orientada la targeta (la desviació respecte al nord magnètic).
- Ràdio. Permet connectar sense fil diverses micro:bits i, per tant, fer sistemes en què aquestes es comuniquin.
- Bluetooth. Aquesta connexió fa molt fàcil que puguem intercanviar dades amb ordinadors o altres ginys.
- USB. La connexió USB es fa servir per a descarregar els programes que fem a la targeta i per a alimentar elèctricament la micro:bit quan no és connectada a cap bateria.
- Connector de bateria. Ens serveix per a subministrar electricitat amb dues piles AAA o una bateria.
Una bona manera d’aproximar-se a la targeta micro:bit és la seva guia oficial, que està molt ben dissenyada i permet fer exemples pràctics des del primer minut.