Tornar a la pàgina principal

El dossier que concursa

Temàtica

Funció, estratègia i riscos

En el context de la pràctica artística professional hi ha bàsicament dues situacions en les quals haurem d’elaborar un dossier de projecte:

1) Perquè ens volem presentar a una convocatòria i necessitarem explicar el que ens proposem fer i com emprarem els recursos que la convocatòria ofereix.

2) Perquè ens han convidat a formar part d’una exposició o cicle expositiu i necessitem explicar a la institució o al curador o curadora el que ens proposem fer i com emprarem el temps i el pressupost.

La primera situació és la més freqüent en els primers moments de la nostra carrera, quan ens veurem obligats a concursar per aconseguir visibilitat i recursos, i a més per legitimar-nos com a agents en el sector.

Anem a centrar-nos en aquesta situació, ja que és la primera que ens trobarem i perquè té almenys dos condicionants específics que ens interessa conèixer bé:

  • És un concurs. Això significa que és imprescindible que el nostre dossier sigui un supervivent i que, en última instància, aconsegueixi sobresortir respecte dels altres.
  • Podem ser guanyadors. Això significa que haurem de dur a terme el projecte i que, en el nostre afany per seduir, destacar i convèncer, no hem de perdre de vista la factibilitat del que proposem i la nostra identificació amb el projecte.

Gairebé totes les convocatòries s’estructuren en diverses rondes de selecció:

  • Normalment hi ha una ronda prèvia de perfil tècnic (no la fa el jurat) en la qual es descarten els dossiers que no compleixen els requisits formals exigits.
  • En la primera ronda, cada membre del jurat descarta una gran quantitat dels dossiers presentats i en selecciona només alguns per discutir posteriorment amb els altres membres del jurat.
  • En la segona ronda, el jurat es reuneix i discuteix sobre els dossiers seleccionats. El jurat intenta arribar a un acord i cada membre intenta promocionar les seves preferències.

En la primera ronda cal sobreviure (no ha d’haver-hi cap motiu de pes per ser descartat). En la segona ronda cal seduir perquè els membres del jurat que s’han sentit interessats per la teva proposta tinguin arguments de pes per fer-te avançar cap als últims estadis de la discussió. El resultat final depèn de molts factors; l’important és que el dossier arribi a estar entre els finalistes.

Consells generals

  • Estudia amb atenció la convocatòria. Fes una lectura minuciosa de les bases. Ves destacant tots aquells elements que es demanen i els requisits formals (nombre d’imatges, tipus de curriculum vitae, pes dels arxius, etc.).
  • En la mesura del possible, utilitza la mateixa terminologia que apareix a la convocatòria per estructurar el teu dossier. No et deixis cap dels apartats que demanen, i si és necessari, afegeix informació, però amb mesura.
  • Ha d’haver-hi una negociació entre el que et demanen i la teva forma de fer les coses. És a dir, el dossier ha de transmetre rigor professional però també personalitat, carisma i generositat. El teu dossier ha de parlar per tu. En aquest sentit:
    • El dossier és literatura. Res es descarta més ràpid que un dossier amb textos grisos, convencionals i pesats.
    • El dossier és forma. No el pensis solament com una eina de comunicació. És també el teu treball. El seu aspecte general i les decisions formals que prenguis han d’anar d’acord amb la teva obra.
  • Què s’entén? Un dels problemes més bàsics dels dossiers de projecte és que no s’entengui nítidament quina és la proposta. Encara que el projecte mantingui elements i factors indeterminats, ha de ser possible entendre almenys el següent: qui?, què?, on?, quan?, per què?, com?
  • Selecciona bones imatges i la quantitat justa. No sobrecarreguis el dossier de fotografies i enllaços.
  • Tota la informació necessària per comprendre el projecte hauria de ser al dossier. En la mesura del possible evita posar informació essencial en enllaços externs.
  • No t’estenguis més del compte. Massa informació (sobretot si és redundant) o blocs de text massa llargs poden desmoralitzar i fer que es llegeixin el dossier «en diagonal» o que directament no se’l llegeixin.
  • No sobredissenyis ni usis plantilles estàndard.
  • Si vols, inclou reflexions sobre el teu treball, però mai interpretis la teva pròpia obra.