Mira Schendel

Autor: Pau Farell

Referents artístics

Descripció

Mira Schendel (Zuric, 1919 – São Paulo, 1988), Myrrha Dagmar Dub de naixement, va ser una artista visual brasilera. D’origen jueu, va haver d’exiliar-se a Itàlia i va acabar vivint a Brasil, on va desenvolupar la seva carrera, juntament amb altres intel·lectuals emigrats. Va fer milers de dibuixos en paper d’arròs japonès i va desenvolupar una obra abstracta molt personal en un context de modernitat i pop art que es debatia entre la figuració i l’abstracció.

L’obra de Schendel treballa l’abstracció amb un sentit especial de la composició. En certa manera, aquests dos aspectes de la seva obra són inseparables. És tot allò abstracte el que construeix la composició: l’estampació, les veladures, les transparències o les línies rectes en espais mínims. Algunes de les seves obres se centren en línies amb inclinacions subtils que dinamitzen la composició de forma molt delicada, donant una sensació de vertigen i de subtil desordre. Treballa amb el buit i el blanc, respectant-los en certs moments i en d’altres traçant línies que estimulen l’espai, creen tensions i el fan vibrar. Combina gruixos diversos que dialoguen compositivament amb el buit. La seva obra fa ús de formes geomètriques i de formes orgàniques, de línies rectes i corbes. En algunes obres domina la composició una figura geomètrica (creus, rombes, triangles, cercles) que mai és absolutament simètrica o regular. En d’altres, caracteritzades per la línia i el traç, el gest allibera una energia visual que es transmet a l’entorn gràfic. La seva obra sembla abordar les idees en la forma més simple possible, amb recursos gràfics molt bàsics i subtils.

Sovint, l’obra de Schendel fa ús de paraula i text com a elements gràfics de les seves composicions. Tècnicament hi ha una variació interessant entre escriure o construir les lletres. Schendel treballa amb transferències industrials en alguns casos, o amb traços espontanis i orgànics en d’altres, per a crear paraules o quasiparaules com a símbols abstractes. Construeix una espècie de constel·lacions de lletres i alfabets que li permeten crear i omplir espais visuals on les escampa de forma dinàmica. La seva obra, en aquest sentit, conté lletres però no té necessitat de paraules.