William Kentridge

Autor: Pau Farell

Referents artístics

Descripció

«Per a mi tot parteix del dibuix. Jo definiria el dibuix com un esbós visual del pensament.»

William Kentridge

William Kentridge (Johannesburg, 1955) és un artista visual sud-africà que treballa amb múltiples disciplines com el dibuix, el gravat, l’animació o el teatre. La seva obra, molt expressiva, té un vessant compromès i polític, a més d’una vocació metafòrica i poètica.

Un dels punts de connexió entre tots i suports de la seva obra és la contundent forma d’expressió que tenen els seus dibuixos en tots els formats. Parteix generalment del blanc i negre per a construir les escenes i els personatges. En alguns casos, els seus dibuixos són siluetes negres insinuades com a ombres xineses, però amb traços gestuals i gruixuts. En d’altres, la línia blanca insinua la figura en el negre irregular del paper. La seva versatilitat tècnica denota una qualitat artística formidable, però les seves obres mai estan gaire acabades ni detallades, sempre parcialment incompletes, insinuants i subtils. Els formats de la seva obra van des del paper fins a la projecció lumínica passant per l’audiovisual. La seva tècnica inclou la tinta, el collage i el carbonet, la llum o l’animació sobre pàgines de llibres. Kentridge posa tota aquesta obra multidisciplinar al servei de l’expressió de les emocions i del patiment, per a insinuar sensacions i vivències en temes que van d’allò històric i concret al més suggerent i universalitzable.

Entre els elements polítics, onírics i poètics que podem trobar com a temàtica de la seva obra, el temps n’és un tema clau en diversos sentits. De forma evident, les seves obres teatrals i animacions utilitzen el temps com a suport en el qual es desenvolupen. Més enllà d’això, utilitza el temps narratiu per a parlar de diversos moments històrics, com el món colonial i políticament convuls de l’apartheid. En altres casos, el concepte de temps en si és el tema principal de l’obra, com en el cas de La negativa del temps (The Refusal of Time) on, per mitjà de la fragmentació, el ritme, la velocitat i el silenci de projeccions i maquinàries intemporals, ens parla de l’entropia constant. En certa manera, aquests elements són presents també en la seva obra gràfica i visual: els moviments constants com les agulles d’un rellotge, incansables i impossibles d’aturar, l’expansió i la contracció i el moviment pendular. De fet, Kentridge diu que la funció d’un artista és recollir, reorganitzar i enviar al món els fragments que en rebem. I en certa manera això és el que fa amb els seus dibuixos. Sempre hi ha una certa dinàmica, un cert moviment, que es transmet amb una sèrie, una repetició o una sensació de superposició d’imatges o postures, marcant un recorregut previ. Sembla que la seva obra estigui explicant alguna cosa que passa abans o després de l’escena, més enllà del dibuix que se’ns mostra.