1. El comú. Què implica un món comú?

Al voltant d’un esperit comú de cura de les relacions interpersonals –que s’atresoren com l’àmbit des del qual es construeix el poder d’allò col·lectiu–, us pregunteu com podeu restablir maneres de generar sentiments de pertinença a un territori que no estiguin marcades per l’origen de les persones que l’habiten, sinó pel fet de viure, compartir i intervenir-hi.

L’objectiu és poder recuperar la confiança en el fer junts davant el repte de construir ciutat i comunitat entre persones que pertanyen a «mons» a priori distants i aliens, prestant especial atenció, en aquest cas, als coneixements i les pràctiques del continent africà, tant de les persones que han emigrat d’aquest territori, com de les que l’habiten i que desenvolupen una tasca de reencantament mitjançant accions artístiques i socials. Per reivindicar una identitat rizomàtica, una poètica de la relació –com afirma Eduard Glissant– que també significa reivindicar el dret a altres imaginaris d’allò urbà i social.