Com es fa un gir en la construcció oficial del relat d’allò que som i, per tant, sobre «el fet cultural» a la recerca d’una identitat col·lectiva i transfronterera, que es pugui fer càrrec del nosaltres treballant des del fer concret, ara i aquí. També ens preguntem com podem «desapropiar la cultura (com) arrancar-la dels seus “llocs propis”, que l’aïllen, la cosifiquen i la neutralitzen, per implicar-la de ple en la realitat en la qual s’inscriu» (Garcés, 2013, pàg. 81).
Materialitzar i concretar altres narratives des del fer col·lectiu i situat pot convertir-se, d’aquesta manera, en una pràctica política que faci que us impregneu i us taqueu, que desestabilitzeu i contradieu les vostres hipòtesis inicials, que obriu la possibilitat d’un aprenentatge des del reconeixement i la humilitat, per crear vincles fora del que s’espera, del que està normalitzat i el que hi ha pautat, per afectar-vos, transformar-vos i multiplicar la mirada i la percepció del vostre entorn.
Vegeu també
Referència 3. Altres narratives.pdf (material disponible només en castellà)