1.2. Definició de tercer sector en la cultura i les arts
1.2.1. Introducció
Segons el Llibre blanc del tercer sector cívic-social:
«el tercer sector està format per les organitzacions amb personalitat jurídica i inscrites en un registre públic, que no tenen ànim de lucre (i, per tant, reinverteixen els seus beneficis en la mateixa activitat) i que són de titularitat privada».
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (2003: 42)
En conseqüència, el tercer sector s’entén com tot allò que no és sector públic (primer sector) ni sector lucratiu (segon sector).
Però definir de manera específica el tercer sector en la cultura i les arts és una tasca complexa, en part perquè la creació i la producció cultural inclou diversos enfocaments i disciplines, en què hi ha una clara diferenciació dels processos pels quals s’arriba als béns i recursos que es generen. Però també per la manera com compartim aquesta riquesa, que abraça lògiques del mercat de l’art i dinàmiques cenyides a l’espai públic, tant des de la perspectiva de les pràctiques en relació amb la institució publicoprivada com de les pràctiques col·laboratives i comunitàries.
El Hadbook on non-profit institutions in the system of national accounts elaborat per les Nacions Unides (2003) identifica quines característiques tenen en comú les diferents entitats del tercer sector:
- Organitzacions: posseeixen una presència i una estructura institucionals.
- Privades: estan separades institucionalment de l’Estat.
- No reparteixen beneficis: no generen beneficis per als seus gestors o conjunt de «titulars».
- Autònomes: controlen essencialment les seves pròpies activitats.
- Amb participació de voluntaris: la pertinença no està legalment imposada i atreuen un cert nivell d’aportacions voluntàries de temps o diners.
- Legalment compromeses amb una missió que prioritza la producció de béns públics o altres béns socials o ambientals de valor per a les comunitats en general.
- Finalitat pública o vocació de servei públic.
Al sector cultural i de les arts ens trobem amb organitzacions que no han estat registrades legalment, però es considera que és una organització si posseeix un grau suficient de permanència, una estructura organitzativa interna i límits organitzatius significatius. Pel que fa a quan es considera privada, és a dir, no controlada per l’Administració pública, és quan té la capacitat per dissoldre’s per la seva pròpia autoritat, encara que hagi estat originalment creada per l’Administració pública o n’obtingui ingressos, fins i tot quan aquests siguin substancials.
Per tant, entendrem com a tercer sector en la cultura i les arts el conjunt d’organitzacions privades, amb personalitat jurídica o sense, que no tinguin ànim de lucre (aquest fet no exclou que tinguin activitat econòmica, però si aquesta activitat dona beneficis han de reinvertir-se en els fins de l’entitat), amb la finalitat manifesta d’actuar i incidir en el camp cultural, artístic, educatiu i social.