2.2. La pràctica artística en espais autogestionats
2.2.4. Programes de suport entre artistes i per a artistes. Mancomunar serveis
Moltes de les iniciatives d’artistes autogestionats es plantegen des d’un inici com podrien mancomunar serveis, com per exemple, compartir gestoria, compres de material, línies d’internet, l’ús de maquinari físic i virtual i d’altres qüestions que afecten la professionalització dels artistes. Però també es pot mancomunar el coneixement i la capacitació dels membres del grup d’artistes per crear serveis entre artistes, com ara recursos gràfics o webs 2.0. Però la pregunta estrella dels artistes és: qui pot facturar per mi? La realitat dels artistes visuals és que la majoria no poden estar adscrits de manera regular al règim RETA (Règim especial de treballadors autònoms), ja que no poden fer front al pagament mínim mensual de 288,98 €, que suposa un pagament anual de 3.467,76 €.
Segons l’estudi La actividad económica de los/las artistas en España, elaborat per Marta Pérez Ibáñez i Isidro López Aparicio (2016), gairebé la meitat dels enquestats (46,9 %) declaren que els seus ingressos totals anuals, comptabilitzant totes les seves activitats professionals, siguin artístiques o no, són iguals o inferiors a 8.000 € l’any, el llindar del salari mínim interprofessional. Per tant, la manera de sobreviure és donar-se d’alta quan toca facturar, amb el perjudici que això suposa per a la cotització a la Seguretat Social. El mateix estudi alerta que les dades sobre els anys de cotització són molt baixes: més del 83 % ha cotitzat per un període de menys de cinc anys. D’aquí, la inquietud davant la dificultat dels artistes per cotitzar el mínim de trenta-cinc anys que els permetria beneficiar-se del subsidi de jubilació, cosa quasi impossible en aquestes circumstàncies. A l’apartat 4 parlarem de l’Estatut de l’Artista, peça clau per intentar canviar aquesta realitat.
Però mentre l’Estatut de l’Artista no s’apliqui i no hi hagi una reordenació clara del RETA, hi ha plataformes que poden facturar per a artistes o col·lectiu d’artistes per un tant per cent de la facturació. COOP ART, una cooperativa d’impuls empresarial, està ubicada a Sevilla i dona cobertura a artistes plàstics i visuals, fotògrafs, dissenyadors, il·lustradors, artistes escènics, actors, escenògrafs, músics, compositors, escriptors, artesans, gestors culturals, productors audiovisuals, comissaris, crítics, representants d’artistes i tota mena de professionals que desenvolupin la seva activitat en el marc creatiu. SMART IB també és una cooperativa d’impuls empresarial que es va fundar a Bèlgica l’any 1994. A efectes pràctics, aquestes cooperatives constitueixen un híbrid entre les cooperatives de treball i les cooperatives de serveis que hem vist en el subapartat 1.2.2.
Aquest no és un tema menor, i hem de celebrar que els artistes es facin les preguntes adequades en relació amb les seves condicions de treball i professionalització. En aquest sentit, el projecte d’investigació i experimentació artística Treballadors anònimes treballa per col·lectivitzar i donar respostes als reptes històrics que afronten les artistes en la seva pràctica professional. Des de la seva perspectiva, l’organització col·lectiva és l’única manera de donar una resposta transfeminista a la precarietat laboral i, alhora, fer front al món neocolonial en crisi ecològica. També és interessant el projecte de l’artista Cristina Garrido El mejor trabajo del mundo (2021), una instal·lació que aborda una qüestió que sol invisibilitzar-se quan es parla d’art i d’artistes: els testimonis que ens arriben a través de la història de l’art són aquells associats a un cert èxit, però alhora s’oculta la realitat dels qui es veuen obligats a abandonar aquest desig per cobrir necessitats més mundanes, cuidar els altres o com a fruit d’un desencantament amb el sistema de l’art.