3. Professionalització

3.1. L’enhorabona! Ja tens el títol, i ara què?

3.1.2. Circuits autogestionats

Incideixen els projectes i espais autogestionats en la professionalització? Hi ha un circuit autogestionat consolidat que tingui prou força per generar noves possibilitats de treball per als artistes del seu entorn? Inclouen un territori on no tenen efecte les polítiques culturals de les institucions públiques?

Els espais autogestionats generen circuits que donen visibilitat i suport a projectes que a priori no tindrien oportunitats en el mercat privat o en el marc establert per les institucions públiques culturals. Molts d’aquests espais creen xarxes formals i informals amb una forta complicitat sorgida dels obstacles comuns que han hagut de superar per tirar-los endavant. A banda de la visibilització, s’hi creen relacions i oportunitats que ens poden fer créixer com a persones i com a professionals. Tot i que acompanyen en la incertesa del treball creatiu, però són inestables en el temps, ja que la continuïtat depèn de moltes variables.

Una de les primeres variables és com ens situem en aquests espais, què n’esperem, quines opcions triem, com a artistes involucrats en el seu funcionament, o com a artistes participants en els programes que porten a terme. Si la decisió s’emmarca en el primer supòsit i neix de la voluntat de formalitzar una carrera artística i viure del treball realitzat en aquest espai, com s’ha d’abordar la comercialització dels productes o projectes artístics? Aquí hi ha una petita contradicció, ja que generar aquestes oportunitats implica temps, dedicació i compromís amb la comunitat que ha promogut l’espai. Si és una acció centrada en el voluntarisme, el temps dedicat vindrà condicionat per les aportacions de temps i la inversió de les capacitats de cadascun dels membres i les seves circumstàncies personals. Si s’alliberen persones remunerades amb la capacitat per crear estructures que mantinguin amb fluïdesa els projectes, pot consolidar-se. Però potser una fórmula més efectiva consistiria a facilitar un relleu en els equips d’aquests espais autogestionats que garantís un equilibri en el temps dedicat a l’espai en qüestió i al mateix treball artístic, per tal d’evitar friccions.

Com ja hem vist, desenvolupar produccions artístiques que prevegin la possibilitat de rebre una remuneració econòmica no és un problema específic dels espais autogestionats, sinó que és una problemàtica habitual dins del camp de l’art.

Malgrat la inestabilitat, produir en aquests espais és una manera de prendre consciència que no estem sols. Són bancs de proves que condueixen a crear altres iniciatives i a repensar el rol dels i les artistes dins de les comunitats amb què conviuen.