1.2. Definició de tercer sector en la cultura i les arts
1.2.2. Formes jurídiques en l’ordenament jurídic espanyol per a les organitzacions del tercer sector sense ànim de lucre
Les associacions, siguin declarades o no d’utilitat pública, les fundacions i les cooperatives sense ànim de lucre i de caràcter privat són, a priori, les formes jurídiques que existeixen en l’ordenament jurídic espanyol.
1) Associacions. Són agrupacions de persones, mínim tres, que es constitueixen per executar activitats d’interès mutu de manera col·lectiva, amb una certa estabilitat i periodicitat i sense ànim de lucre. S’organitzen democràticament mitjançant dos òrgans de govern:
- L’assemblea general: és l’òrgan suprem en què es prenen i s’adopten els acords i es fixen les línies d’actuació. Està formada per tots els membres de l’associació i a cada soci li correspon un vot.
- La junta directiva: s’encarrega de la representació i la gestió diària de l’associació i vetlla pel compliment dels acords presos a l’assemblea general. Ha d’estar configurada per un mínim de tres persones que han de ser sòcies de l’associació.
Poden ser sòcies de l’associació totes les persones físiques o jurídiques, públiques o privades que manifesten interès a formar-ne part de manera voluntària, i que accepten i es comprometen amb els fins i la missió que descriuen els estatuts de l’entitat. Els estatuts de l’associació regulen els requisits que s’han de complir per esdevenir soci, fixen el procediment d’admissió, recullen les diferents tipologies de socis i els seus drets i obligacions.
Per fer el tràmit de constituir una associació, en el nostre cas, una associació cultural sense ànim de lucre, cal tenir l’acta fundacional redactada i signada pels socis fundadors (és a dir, les persones que han creat l’associació) i aportar els estatuts de l’entitat. Aquesta documentació, més la sol·licitud d’inscripció de l’associació i el justificant de pagament de les taxes associades a aquest tràmit, pot presentar-se al Servei de registre d’assessorament d’entitats, al Servei Territorial de Justícia o a les Oficines d’atenció al ciutadà.
2) Cooperatives culturals. És una associació autònoma de persones que s’uneixen de manera voluntària segons el principi d’ajuda mútua per atendre les necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes, a través d’una empresa de propietat conjunta gestionada de manera democràtica. Per això té una doble naturalesa associativa i empresarial. Les cooperatives es poden classificar segons la seva base social; segons el tipus d’activitat que constitueix el seu objecte social (associativa); o segons la seva estructura socioeconòmica (empresarial). Per tant, hi ha molts tipus de cooperatives, però en l’àmbit cultural majoritàriament trobem:
- Cooperatives de serveis culturals: agrupen persones professionals o artistes que exerceixen la seva activitat per compte propi, i persones físiques o jurídiques titulars de serveis o explotacions industrials. Tenen per objecte la prestació de serveis i l’aplicació d’actuacions destinades a la millora econòmica i tècnica de les activitats professionals o de les explotacions dels socis membres.
- Cooperatives de treball cultural: agrupen persones professionals o artistes que duen a terme la seva activitat de manera mancomunada. A les cooperatives de treball, les persones sòcies hi aporten capital social sota el principi d’una persona, un vot. Combinen la doble condició de persona sòcia (propietària de l’empresa) i treballadora (adscrites al règim general de la Seguretat Social o al RETA).
- Cooperatives de consum: agrupen persones que mancomunen la compra i l’ús de serveis, béns o productes de tipus cultural. Per tant, la persona sòcia consumidora és qui té la propietat i el poder de decisió, ja que l’activitat cooperativitzada és el consum.
En el cas de les cooperatives de serveis o consum es poden integrar les persones treballadores com a sòcies de treball i, per tant, poden participar en la presa de decisions, com passa en les cooperatives de treball cultural.
Els passos per tramitar la constitució d’una cooperativa són més complexos en comparació amb la constitució d’una associació i passen per: la sol·licitud al registre de cooperatives, la redacció d’estatuts socials, l’acta d’assemblea constituent, el certificat d’aportacions de capital social (mínim 3.000 €), l’elevació a públic dels acords funcionals via escriptures notarials, i tot un seguit de models de documents que s’han de tramitar per mitjà d’Hisenda i l’Agència Tributària Espanyola.
3) Fundacions. Són entitats sense ànim de lucre constituïdes mitjançant l’afectació de béns o drets de contingut econòmic i la destinació dels seus rendiments o dels recursos obtinguts per altres mitjans al compliment de finalitats d’interès general. Poden constituir-les les persones físiques i les persones jurídiques públiques o privades. La legislació espanyola no permet que les fundacions tinguin ànim de lucre, però sí que es permet que obtinguin beneficis, generin rendes o desenvolupin activitats empresarials per incrementar el seu patrimoni i continuar complint amb la seva finalitat.
Les fundacions són l’eina idònia per aconseguir fins a través de la gestió d’un patrimoni, estan sotmeses a més control que no pas les associacions per part de les administracions, i són declarades d’utilitat pública per se, amb els beneficis i avantatges fiscals que aquest fet implica.
Els tràmits per constituir una fundació passen per redactar una escriptura pública davant de notari, que recull la voluntat dels socis per a la creació d’aquesta. En aquest escrit hi han de constar les persones fundadores, la dotació patrimonial, és a dir, els béns que s’atorguen a la fundació (mínim 30.000 €), els estatuts de la fundació que regula quina és la seva finalitat i com operarà i el nom dels primers patrons que formen el Patronat, l’òrgan de govern de la Fundació. Les fundacions no poden considerar-se democràtiques, més enllà del seu patronat.
4) Plataformes. Són agrupacions de persones o associacions que no tenen una personalitat jurídica pròpia i, per tant, no està regulat el seu funcionament, tot i que és una fórmula habitual per unir forces al voltant de problemàtiques que són comunes a un grup de persones o entitats. De vegades, les plataformes adopten la fórmula jurídica d’una associació per facilitar la interlocució amb les administracions públiques.