2.1. De què parlem quan ens referim a formes col·lectives autogestionades, independents, cooperatives i comunitàries en les arts visuals a l’Estat espanyol
2.1.1. Introducció
En el catàleg d’una exposició sobre l’autogestió organitzada a la Fundació Joan Miró, Antonio Ortega reflexionava:
«Tengo muy buenos amigos que se ponen nerviosos cuando oyen la palabra autogestión, pues la confunden con autofinanciación y con precarización. Estarían en lo cierto si considerásemos la autogestión como un síntoma, eso es –otra vez–, como un signo sujeto a la interpretación […]. Porque la autogestión es una decisión política y no la representación de una decisión política. Porque es, al fin y al cabo, una forma de empoderamiento».
Ortega (2016)
Així doncs, no obviarem en aquest escrit que moltes de les iniciatives sorgeixen amb la necessitat de sumar esforços davant la precarietat sistèmica del món de les arts visuals, però pararem especial atenció a les que neixen per decisió política, que entenen l’autogestió artística com un sinònim d’autogovern en la seva accepció més àmplia, tant material com simbòlica, i que comparteixen el compromís pel control dels processos de producció i distribució de la pràctica artística.
La durada en el temps d’aquestes iniciatives varia en funció del que se n’espera.
El seu cicle vital consta d’una primera etapa d’inici de la proposta que normalment comporta una bona recepció de l’entorn més proper. Aquestes primeres etapes s’invisibilitza molta feina, ja que no queda clar quin retorn hi haurà, i després hi ha una certa estabilització.
Moltes sorgeixen com a espais de creació on s’uneixen artistes per treballar i acaben quan els seus membres donen per finalitzada la col·laboració. Algunes són iniciatives en què l’important és l’espai creat que, amb el pas del temps, es va renovant amb nous artistes. Altres projectes muten cap a nòmades quan perden l’espai per motius de precarietat laboral i especulació immobiliària. I d’altres són bancs de proves per crear altres iniciatives i repensar el rol dels artistes dins de les comunitats amb què conviuen i el seu entorn més proper.