2.1. De què parlem quan ens referim a formes col·lectives autogestionades, independents, cooperatives i comunitàries en les arts visuals a l’Estat espanyol
2.1.2. Xarxa d’espais i projectes autogestionats
No hi ha gaires xarxes d’espais i projectes d’arts visuals formalitzades en què els membres siguin autogestionats. Una de les primeres, i encara en actiu, va ser la Federación de Agentes Artísticos Independientes de Madrid (AIM), constituïda el 2006, i que aglutina projectes sense ànim de lucre amb forta vocació pública al marge de la cultura institucional o mercantilitzada. Els espais que la formen actualment són: CRUCE (espai lliure de necessitats comercials on exposar-se i exposar treballs artístics innovadors); Hablar en Arte (plataforma independent que treballa en projectes de suport a la creació, difusió i promoció de la cultura contemporània); La más bella (projecte de reflexió, acció i experimentació en el món de l’edició d’art contemporani), i Omnivoros (taller de producció artística d’alt rendiment. Espai de treball cooperatiu gestionat associativament).
A Catalunya, el mateix any 2006 es constituïa Xarxaprod, la xarxa d’espais de creació i producció d’arts visuals de Catalunya, a què l’any 2011 es van incorporar projectes d’arts escèniques, i va passar a anomenar-se Xarxa d’espais de producció i creació de Catalunya. Aquí no parlarem de la xarxa en el seu conjunt, ja que els espais membres tenen diverses formes de governança (associacions culturals sense ànim de lucre, fundacions privades i institucions públiques). Aquesta diversitat s’explica perquè Xarxaprod va néixer com una eina per a artistes amb un caràcter inclusiu que ha mantingut fins a l’actualitat. La unió a Xarxaprod es basa en el que es fa, i a l’AIM en el com i des d’on es fa.
Seguidament, esmentarem espais i projectes de Xarxaprod gestionats i ideats per artistes o col·lectius d’artistes:
- CACiS – El forn de la Calç, dedicat a l’experimentació i investigació de les pràctiques artístiques.
- Experimentem amb l’Art, entitat educativa que treballa a partir de l’art contemporani i els processos creatius.
- Hangar, centre obert per a la recerca i la producció artística que dona suport a creadors i artistes.
- Homesession, que fomenta la creació en el camp de les arts visuals.
- Idensitat, projecte d’art que experimenta, mitjançant processos creatius, formes d’incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social.
- La Escocesa, centre de producció artística multidisciplinari enfocat a les arts visuals autogestionat amb vocació pública.
- siNesteSia galeria-taller que fa exposicions d’artistes emergents i crea els seus propis projectes artístics.
- TPK, associació d’artistes que fa feina dins dels àmbits de la formació, la creació, la producció i la difusió.
- tallerBDN, entitat dedicada a la creació, producció i difusió de l’escultura.
- Associació cultural malpaís, centre de producció artística.
Algunes de les entitats integrants de la Xarxa Artibarri, iniciada el 2003 a Catalunya, també són autogestionades per equips interdisciplinaris en què s’inclouen artistes, i aposten pel desenvolupament de projectes artístics d’acció comunitària. Entre altres, trobem:
- La Fundició, cooperativa que impulsa processos col·lectius de construcció de coneixement, pràctiques culturals i formes de relació, entesos com a recursos d’ús comú.
- Transductores, plataforma interdisciplinària que realitza projectes de recerca i mediació amb tres eixos principals d’interès: les pedagogies col·lectives, les pràctiques artístiques col·laboratives i les maneres d’intervenció en l’esfera pública.
També hi ha iniciatives que tenen l’origen en l’àmbit acadèmic, com és el cas de la iniciativa el Cubo verde, una xarxa informal que aglutina iniciatives d’art vinculades a entorns rurals. Sorgeix dels estudiants de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), que organitzen una primera trobada d’espais d’art al camp. En l’actualitat han mapat 130 projectes i han celebrat vuit trobades en diferents espais.
Espais alternatius o independents
Hi ha molts espais que es generen arran de la projecció del treball dels artistes i que acaben esdevenint espais per compartir i desenvolupar altres projectes. És el cas de Nyamnyam, al poble de Mieres, creada pels artistes Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez. El seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció i l’intercanvi de coneixement a través d’estratègies d’intercanvi en cada context (g)local en què treballen. O La Infinita, iniciativa de l’artista Jordi Colomer i la productora Carolina Olivares a l’Hospitalet, que vol servir d’aglutinador i proporcionar un espai per als artistes que no poden costejar-se un estudi personal o que, encara que poguessin, prefereixen actuar en dinàmiques col·lectives i col·laboratives.
Hi ha altres projectes/espais que neixen de la mixtura de disciplines i que trenquen les barreres entre les pràctiques artístiques, el disseny i l’artesania des d’una vessant col·lectiva. N’és exemple The Foundry, ubicat a Ferreira, Lugo, un projecte col·lectiu i autogestionat en què tots els membres cuiden l’espai compartit de manera no jeràrquica i produeixen al marge de les regles institucionals del mercat i de l’acadèmia. Per la seva banda, La Volta al barri de Sant Narcís, de Girona, és un projecte cultural de proximitat en clau de creació contemporània que, a banda de trencar les barreres entre disciplines, genera equips multidisciplinaris de treball remunerat amb els seus residents i fomenta l’autoocupació. El Proyecto Jazar a Iruña, Pamplona, combina residents amb projectes autònoms i es creen laboratoris de treball. Altres projectes fan del treball voluntari la seva essència i aposten per estar al marge dels requisits que demanen les administracions públiques per optar ajuts, com és el cas del Konvent a Berga, que s’ha convertit en un espai de referència en aquest sentit.
Espais de cotreball amb interessos compartits
No és cap novetat que els artistes comparteixin espais de taller, sempre ha estat una pràctica recurrent per abaratir costos i compartir experiències i pràctiques artístiques. Aquest hàbit continua existint, però hi ha hagut un canvi de nomenclatura i actualment parlem de cotreball en lloc d’espai o taller compartit. No tots els espais de cotreball estan pensats per generar comunitat ni són autogestionats. En aquest apartat citarem exemples d’espais de cotreball iniciats per col·lectius d’artistes amb interessos compartits i l’acció política dels quals va més enllà de compartir espai. Aquest és el cas de L’Automàtica, creat per un col·lectiu de dissenyadors gràfics, poetes, artistes i il·lustradors que van recuperar una impremta de Letterpress a Barcelona per organitzar-hi una associació cultural autogestionada. Amb l’impressor i el maquinista com a mentors, van convertir un negoci tradicional en un espai per dialogar, fer tallers, imprimir treballs, experimentar i aprendre l’ofici.
A Madrid, un equip multidisciplinari gestiona l’espai Quinta del Sordo que, a banda d’oferir espais de cotreball, té un programa de formació amb projectes com Tandem, un curs en línia d’autogestió per a artistes i gestors culturals. També són promotors de Mapea Cultura, un mapatge digital dels diferents espais de creació col·lectius que hi ha a la ciutat. I han constituït una xarxa de serveis culturals, anomenada El Punto C, en què ofereixen assessorament per a artistes i projectes culturals.
ZAWP, a Bilbao, va iniciar l’associació cultural Haceria Arteak per afrontar el llarg període de remodelació dels barris de Ribera de Deusto i Zorrotzaurre. Aportava una mirada artística, innovadora i creativa d’aquest procés de transformació urbana. És un exercici de reflexió i interpretació que, al seu torn, treballa en la regeneració econòmica i social d’una zona industrial degradada a partir de la generació d’oportunitats basades en la cultura, l’art, la tecnologia i la innovació.
Centres socials en règim d’ocupació o cessió
L’any 2015 a Espanya hi havia 413 espais autogestionats, dels quals 310 estaven en actiu; 10, en procés de desallotjament i 98 havien estat desallotjats. En la seva majoria són espais alliberats per la ciutadania on s’experimenten diferents tipologies de gestió comunitària, i on el sistema horitzontal assembleari, la resistència, la sociabilitat, la cultura del procomú, la lliure circulació, i l’assistència veïnal que apareixen són senyals d’identitat. En la major part d’aquests centres socials, l’ús de l’espai era en règim d’ocupació, en alguns en règim de cessió i, en molt pocs casos, en règim de lloguer.
Aquests centres i espais de vegades esdevenen un punt de trobada important per als col·lectius artístics, com en el cas de La Casa Invisible Centro Social y Cultural de Gestión Ciudadana, a Màlaga. Iniciat per ciutadans, veïns i creadors en un edifici de propietat municipal que estava abandonat, acull diversos col·lectius com ara Creador*s Invisibles. En aquests projectes, hi ha una pressió política constant que amenaça amb el tancament i el desallotjament, tot i això, la comunitat generada al seu voltant té un pes tan gran que no desapareix independentment de si poden operar en l’espai que van alliberar. Així ha estat amb Tabacalera Centro social autogestionado, a Madrid, que s’organitza com la Casa Invisible per mitjà de formes assembleàries periòdiques i obertes, tant en el seu espai general com en els espais, projectes i àrees específiques d’activitat o gestió. O La Ingobernable, també a Madrid, hereva de la lluita del Patio Maravillas, que va ser ocupat el 2007 i desallotjat després de diversos intents el 2015.
A Saragossa, el projecte de La Harinera ZGZ es defineix com un espai de cultura comunitària on convergeixen la creació, la col·laboració, la participació activa, l’empoderament i la transformació de l’espai urbà. En aquest espai, les decisions es prenen també en assemblea, en què estan representats tècnics municipals, membres de l’associació de veïns de San José i el col·lectiu Llámalo H format per agents culturals.
Com a exemples d’ocupació d’espais públics, a Barcelona trobem El Solar de la Puri, iniciat pel projecte Centro de Cultivos Contemporáneos del Barrio (CCCB). Més que un centre autogestionat es podria considerar un espai comunitari on es van sumar diferents col·lectius com el CCCB ja esmentat, el Laboratorio reversible i l’Hort de la Puri. A Madrid Esto es una Plaza neix arran del taller Intervenciones en espacios vacíos de la ciudad, organitzat pel col·lectiu Urbanación en col·laboració amb La Casa Encendida.
Finalment, Can Batlló és un espai comunitari i veïnal autogestionat ubicat en diferents naus cedides per l’Ajuntament de Barcelona que ocupen un total de 13.000 m2, a l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló, al barri de la Bordeta. Entre els diferents projectes que acull, hi ha la Comissió d’Arts formada per persones interessades a promoure activitats artístiques dins i fora del recinte de can Batlló. Disposa d’una impremta, una editorial i un taller de fusteria. També és l’espai de la cooperativa Coopolis, que dona suport a col·lectius en procés de constitució de cooperatives.
Projectes nòmades i virtuals sense espai físic
En aquest apartat fem referència a projectes que es desenvolupen en xarxa i que no tenen un espai físic, per això esdevenen formes nòmades, o virtuals, com ara Archivos del Común, projecte-procés-xarxa en què participen diferents persones vinculades a centres socials o espais de gestió ciutadana que pretenen recollir la diversitat d’experiències d’aquest tipus que hi ha hagut les darreres dècades a Madrid. O Idensitat, ja citat en aquest text com projecte integrant de Xarxaprod.
A Granada, TRN laboratorio artístico transfronterizo ofereix un lloc híbrid en xarxa per a l’experimentació, difusió i debat de les pràctiques artístiques contemporànies. Als inicis disposava d’un espai físic per presentar les seves propostes, però actualment s’ha reconvertit en un espai flexible i nòmada, i la mutabilitat és el seu signe distintiu. Finalment, el projecte El campo unificado, a Cadis, és un col·lectiu d’artistes autogestionat i espai artístic nòmada independent centrat en els aspectes experimentals del so, el vídeo i l’art de la performance. Com la iniciativa de TRN, van néixer amb espai físic, però després ha desenvolupat les seves activitats i programes de residències en diferents llocs d’Àsia i Europa.