2.2. La pràctica artística en espais autogestionats
2.2.3. Projectes artístics-educatius i pràctiques artístiques comunitàries
Els orígens de les pràctiques artístiques comunitàries estan vinculades amb les primeres pràctiques artístiques feministes dels anys setanta, les polítiques de la identitat i els moviments pels drets humans que es van donar, principalment, als Estats Units. Un exemple icònic d’aquestes pràctiques seria la Woman House (1971), que va començar amb l’ocupació d’una casa abandonada en un carrer residencial de Hollywood i es va convertir en un espai de referència per a la creació coordinat per les artistes Miriam Saphiro i Judy Chicago.
Des dels anys noranta es va començar a generar, en anglès, tot un cos teòric i una anàlisi crítica entorn del concepte d’art comunitari que volia definir les característiques comunes d’aquestes primeres pràctiques dels anys seixanta i setanta que partien de l’art públic, però que van anar derivant cap als processos i les relacions de les artistes i les comunitats, principalment associats amb contextos socialment desfavorits. Per tant, són pràctiques que s’inclinen cap a una democràcia cultural, és a dir, parteixen d’un concepte de cultura com a mitjà de transformació social accessible a tothom, participativa i descentralitzada.
En el context espanyol, hi ha iniciatives que desenvolupen programes com ara Concomitentes, una associació sense ànim de lucre que es va poder crear gràcies al suport de la Fundación Daniel & Nina Carasso, que promou el protocol de Les nouveaux commanditaires. Aquest protocol defineix els rols i responsabilitats dels diferents agents que duen a terme conjuntament una acció i fan possible un art de la societat civil. En aquest marc, es va portar a terme, entre d’altres, el vídeo-projecte Avant la lumière, d’Eulàlia Valldossera, en què un mediador proposa la intervenció d’un artista en un context ciutadà. Aquest vídeo-projecte és fruit de l’encàrrec d’un grup d’habitants de Rochechinard, un petit barri rural al Royans francès, a l’Assotiation des amis du Musée de la Memoire, un projecte museístic que va néixer a partir del seu treball col·lectiu desenvolupat en la dècada dels setanta.
Un altre exemple és el Programa 2021 d’Interfícies, plataforma de cultura i salut comunitàries coordinada, entre altres, per Transductores, i que es va desplegar en un context marcat per la Covid-19. En el marc d’aquest programa, es van portar a terme un conjunt de propostes que tenien en comú el fet d’afrontar de manera imaginativa les restriccions de la pandèmia.