2.3. És possible una governança compartida entre institucions i teixit associatiu vinculat a les arts visuals?
2.3.2. El programa Fàbriques de Creació: Hangar, La Escocesa i Arts Can Batlló-Comissió d’arts de l’espai veïnal autogestionat Can Batlló
Deixant de banda la seva especificitat respecte a la finalitat dels seus programes, Hangar, La Escocesa i Can Batlló tenen en comú que són iniciatives provocades per demandes col·lectives. La Escocesa i Hangar formen part del programa Fàbriques de Creació, aquest programa ideat per l’Ajuntament de Barcelona se suma a la tendència d’altres ciutats europees de reconvertir antigues naus industrials en seus de la vida cultural i motor artístic de la ciutat.
El centre Hangar va sorgir de la lluita dels artistes, en concret per la campanya organitzada l’any 1993 «Els Artistes necessiten Tallers», que va portar a terme l’FSAP, la Federació Sindical d’Artistes Plàstics de Catalunya, que després va ser l’AAVC, l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya. Aquesta darrera associació és la que signa el contracte de lloguer de la nau 10 del número 40 del passatge del Marquès de Santa Isabel, al Poblenou de Barcelona, per rehabilitar-la i obrir espais per a artistes el 1996. Finalment Hangar s’inaugura el 1997.
La Escocesa està situada en un antic complex industrial també del barri del Poblenou de Barcelona. El 1999 es converteix en un espai de creació i un punt de trobada per a artistes. El 2006 l’empresa immobiliària Renta Corporación va comprar La Escocesa per construir-hi oficines i habitatges i pacta amb els artistes el desallotjament de la fàbrica, que va quedar completament buida a finals de 2007. El mateix any, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el pla per a la renovació de l’illa La Escocesa, catalogada com a patrimoni industrial. Llavors es va establir que dues naus del complex es dediquessin a ús públic. L’any 2017, davant la reivindicació d’espais ben condicionats, s’elabora la primera mesura de govern de les Fàbriques de Creació (Institut de Cultura de Barcelona, 2017).
La Plataforma Can Batlló va néixer per reivindicar la transformació del recinte que, a partir del Pla general metropolità de l’any 1976, havia d’esdevenir zona verda i equipaments per al barri. La Plataforma es va reactivar l’any 2009 i el 2011 va aconseguir una de les naus de Can Batlló com a equipament social autogestionat pel veïnat de Sants i la Bordeta; neix així el Bloc Onze. L’autogestió d’aquest bloc al llarg dels primers anys legitima la Plataforma de Can Batlló per demanar les cessions de més naus per ubicar-hi nous projectes comunitaris i donar-hi nous usos: el taller d’infraestructures, la fusteria, la impremta col·lectiva, el centre de documentació, l’espai familiar i l’espai d’arts.
A banda de la cessió o lloguer simbòlic, la relació entre aquestes comunitats i l’administració pública es tradueix en suport econòmic. No hi ha una governança compartida ni hi ha interès que això passi. És el cas d’Hangar i de La Escocesa, governats respectivament per la fundació AAVC i l’Associació d’Idees EMA, i que no volen perdre la identitat i singularitat del seu origen.
Per altra banda, les polítiques de governança o de relació que aplica l’Ajuntament estan definides per les mesures de govern que impulsen a través del programa de Fàbriques de Creació. En la darrera mesura aprovada el 2017 s’expressa la intenció, encara no duta a terme, de crear la comissió de seguiment d’aquest programa amb la participació del Consell de Cultura, les associacions representatives de cada sector i els departaments implicats de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i, òbviament, de les mateixes Fàbriques de Creació. En canvi, el 2018 es va encarregar un estudi (Colombo i Badia 2018) amb l’objectiu de millorar els indicadors qualitatius i quantitatius per a una avaluació compartida dels projectes que formen el programa de Fàbriques de Creació. En aquest estudi, es recomana l’avaluació de l’impacte del programa en el conjunt de les polítiques culturals de la ciutat, i la seva relació amb la necessària diversificació de la inversió pública en el suport a la producció cultural i la multiplicitat de pràctiques culturals que hi ha.
Pel que fa a l’espai autogestionat de Can Batlló, la corresponsabilitat com a marc de governança s’ubica en el programa Patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitària, un marc conceptual i normatiu de què s’ha dotat l’Ajuntament de Barcelona per consolidar, donar suport i impulsar institucions publicocomunitàries i reconèixer, posar en valor i promoure els comuns urbans a la ciutat. El conveni actual de Can Batlló estipula que l’Ajuntament es fa càrrec de les despeses de subministraments, la seguretat de l’espai públic i de les grans obres de rehabilitació encara no executades en les noves naus cedides. Per la seva banda, Can Batlló es responsabilitza de contractar les assegurances de responsabilitat civil, del manteniment ordinari i del desenvolupament de les activitats del projecte. Tal com explica Rubén Martínez:
«L’experiència de Patrimoni ciutadà mostra algunes reflexions pràctiques rellevants. D’una banda, es tracta de compartir responsabilitats i capacitats o, dit de manera més planera, de compartir poder. L’objectiu és fer servir la legitimitat i capacitat de donar accés de l’acció pública i, alhora, sumar-hi la capacitat d’experimentació i d’acció basada en la proximitat de les pràctiques comunitàries. D’altra banda, i en conseqüència, la corresponsabilitat ha d’estar conduïda per normes i formes de regulació codissenyades, en què el seguiment i l’avaluació siguin una responsabilitat, efectivament, compartida».
Martínez (2021)