2.4. Són els espais autogestionats garants del comú, o es plantegen únicament com una via de supervivència dels seus membres?
El terme bé comú s’ha fet servir de maneres molt diverses i s’escapa a una definició única. La majoria de definicions, però, es poden agrupar en dues famílies: substantives i de procediment. Segons les definicions substantives, el bé comú és allò compartit i beneficiós per a la majoria de membres d’una comunitat. En canvi, les definicions relacionades amb els procediments formulen que el bé comú és el resultat de tot allò aconseguit mitjançant la participació col·lectiva i la formació d’una voluntat o desig compartits.
Si ens enfoquem en els espais formats per col·lectius d’artistes i agents culturals, podem establir dues categories:
- Els espais de titularitat privada, autogestionats i professionalitzadors, és a dir, aquells projectes orientats principalment a la professionalització dels seus membres. El fet comú s’entén com a eix de la seva comunitat i, per tant, és una estratègia lícita de supervivència. Els integrants comparteixen espais, es donen suport mutu i poden mancomunar algun tipus de servei, però no tenen per què plantejar-se com a garants del comú, encara que el seu ideari ho defensi i que estableixin programes d’acció comunitària.
- Els espais de titularitat pública, és a dir, espais i recursos gestionats de manera participativa per la comunitat a través de la cessió de patrimoni públic. És el que s’anomena béns comuns urbans. Aquí sí que ha d’haver-hi la predisposició per part del col·lectiu d’artistes d’anar més enllà de la supervivència dels seus membres, i garantir que altres agents puguin accedir a l’espai i, alhora, generar programes públics a què tingui accés la ciutadania i altres col·lectius d’artistes i actors culturals.
Els centres socials són els que en principi tenen més clara la defensa del fet públic que esdevé en allò comú a causa de la diversitat dels seus membres, la mixtura d’interessos, i el fet que no estan centrats en la professionalització, sinó que aspiren a crear comunitats de suport i aprenentatge compartit. En aquests casos, l’ADN de les propostes és voluntari, amb una forta càrrega d’actitud política i de creença en la transformació social, per això poden esdevenir espais i iniciatives garants del comú.