4.1. Les arts en el marc del treball i els drets laborals
Conclourem amb una reflexió sobre com es podrien millorar les condicions dels professionals del món de l’art segons dos marcs de conceptualització: el del treball i els drets laborals, i el de la comunitat i el bé comú.
Si considerem les arts visuals dins del marc de treball, prenen protagonisme debats com la lluita per aconseguir l’Estatut de l’Artista, el marc legal que els col·lectius d’artistes reclamen des dels anys setanta per tal de tenir una regulació adaptada a les condicions pròpies del sector i que, per tant, ajudi a la professionalització d’artistes i creadors. Entenem aquí com a artista i creador tota persona que crea o que participa en la creació, recreació, difusió o interpretació d’obres d’art, que considera la seva tasca artística com un element essencial de la seva vida, que contribueix a desenvolupar l’art i la cultura i que és reconeguda o demana que se la reconegui com a artista, hagi entrat o no en una relació de treball o una altra forma d’associació.
Aconseguir la seva aplicació és crucial per millorar les sortides professionals, perquè implica canvis en matèria de fiscalitat, protecció laboral, seguretat social i contractació, tant per a artistes i creadors per compte d’altri com per als adscrits al règim especial de treballadors autònoms (RETA). Des del focus de la Seguretat Social, els artistes i creadors visuals estan obligats a afiliar-se al RETA, però aquest sistema no té en compte la irregularitat dels ingressos, els processos de recerca i creació abans de la producció ni guarda proporcionalitat amb els ingressos que un artista obté al llarg d’un any.
Per tant, l’Estatut de l’Artista emfasitza que es tingui en compte la discontinuïtat i que l’import a pagar mensualment estigui relacionat amb els ingressos anuals. Els artistes visuals es veuen abocats a donar-se d’alta i de baixa d’autònoms com a pràctica habitual per fer coincidir els seus períodes de cotització amb els d’obtenció d’ingressos, ja que durant la fase de recerca, de creació o de producció no hi ha ingressos que els permetin fer front a la cotització. Aquesta és una de les parts més complicades de resoldre, i no queda clar que l’aplicació de l’Estatut ho pugui fer. Com es pot quantificar el temps de treball a l’estudi si no hi ha un encàrrec finalista? A priori, sembla més factible regular el treball que es fa a l’estudi en relació amb encàrrecs o contractes amb institucions publicoprivades.
En termes de fiscalitat, l’arbitrarietat en la definició d’obra d’art, el sorgiment de noves disciplines artístiques desenvolupades amb les noves tecnologies també genera complicacions. Pel que fa a la venda d’obra, l’IVA varia si la venda directa la fa l’artista o la fa un tercer, amb el conseqüent encariment de l’obra i perjudici i que suposa per la persona interessada en l’adquisició de l’objecte artístic. Pel que fa al pagament de l’IRPF, a Espanya l’artista s’equipara a un professional liberal sense tenir en compte les particularitats de la professió com ara la discontinuïtat i la precarietat. Encara que eventualment es puguin tenir ingressos d’un import elevat, sempre van precedits d’un temps llarg de recerca i de despesa en el procés de creació.
L’Estatut de l’Artista recull propostes per adequar aquesta fiscalitat a la realitat que viuen els artistes. També vol aconseguir la regularització de les relacions professionals per mitjà de contractes escrits que garanteixi una seguretat jurídica al creador. D’altra banda, proposa que tota adquisició, cessió o dipòsit d’una obra, així com la protecció dels drets d’autor, hagi de formalitzar-se per escrit remetent-se a la Llei de propietat intel·lectual (LPI), de manera que es recullin els elements essencials del contracte d’obres i els principis d’obligat compliment entre les parts.
Si voleu ampliar amb més detall tots els canvis que suposarà l’aplicació de l’Estatut de l’Artista, us recomanem la lectura de dos documents:
- 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la Cultura (Consell Nacional de la Cultura i les Arts, 2014)
- Informe de la subcomisión para la elaboración de un Estatuto del Artista (Congreso de los Diputados, 2018)