2. Elements del dibuix

2.4. Dibuix analític o constructiu

Desconstrucció i construcció

Anomenem aquest sistema desconstrucció o especejament perquè separem sistemes més grans i complexos en parts més petites.

Aquest concepte ens ajudarà a observar les coses que ens envolten amb la intenció d’analitzar-les.

Quan mirem qualsevol cosa amb la intenció de dibuixar-la podem fer-ho observant dos tipus de línies: 1. les manifestes i 2. les inferides.

  1. Les línies manifestes són les que, com el seu nom indica, són fàcilment visibles. Poden ser:
    • de contorn, de tall perimetral o de silueta;
    • d’espacialitat o de volum;
    • de separació o de contrast de clarobscur (llum, ombra o color);
    • de segmentació, tint o materialitat (per exemple, materials);
    • de sobreimpressió (dibuixos, guarniments, lletres).
  2. Les línies inferides són un tipus de línia que estructura les coses internament. Poden ser:
    • de generació;
    • d’ordenament;
    • d’estructura o sosteniment;
    • de tensió.

 

La importància de l’especejament per al dibuix de memòria i el dibuix imaginatiu

No és casual que artistes com Cézanne busquessin recrear la natura mitjançant la simplificació de les formes en els seus equivalents geomètrics bàsics, ja que familiaritzar-se amb el mètode d’especejament ens permet construir qualsevol cosa de memòria i també pot arribar a ser molt útil per a dibuixar fent servir la imaginació (ja que després de visualitzar alguna cosa mentalment necessitarem «construir-la» usant el sistema d’especejament).

Figura 31. Cuerpos geométricos básicos: cubo, esfera, pirámide, cilindro y cono.
Figura 31. Cossos geomètrics bàsics: cub, esfera, piràmide, cilindre i con.

Aquest mètode consisteix a observar dins de quins cossos geomètrics bàsics entren les coses. Per exemple, el cos geomètric bàsic per a construir una pilota és una esfera, per a construir una ampolla comuna usem un cilindre, etc. Com se suposa, no tot és tan fàcil; així, per a dibuixar un cap usem la combinació d’una esfera (de la qual hem de treure una part de cada costat —els costats del crani són aplanats) i una porció de cilindre per a definir la mandíbula; el nas entra dins d’una forma piramidal, i els ulls, dins de dues esferes petites (Loomis, 1956, pàg. 21).

 

Conclusions

El mètode d’especejament és molt útil per a aprendre a observar les coses que ens envolten i, així, dibuixar-les de manera més sòlida.

Aquest sistema analític també ens pot resultar útil per a aprendre a dibuixar de memòria i fent servir la imaginació, ja que és més fàcil recordar cossos bàsics que no pas tots els detalls que componen la realitat.