2. Elements del dibuix

2.5. Valor, llum i ombra

És de gran importància aprendre a observar i entendre la lògica de la llum i l’ombra, d’una banda, per ser capaços de representar el que veiem, però potser ho és més per a poder aplicar llums i ombres de memòria.

Les llums i les ombres també ens poden ajudar a construir els nostres dibuixos.

Com expliquen Crespi i Ferrario, anomenem valor als

«graus de claredat o foscor que hi ha entre dos extrems de valor; per exemple, blanc i negre. El valor posa de manifest un grau més alt o més baix de la possibilitat lumínica, lligada sempre a la seva claredat o foscor» (1971/1977, pàg. 103).

Figura 32. Escala de grises
Figura 32. Escala de grisos.

Andrew Loomis diu que hi ha tres lleis fonamentals en relació amb la llum:

  1. La llum procedent de qualsevol focus simple es propaga en línia recta i, per tant, no pot il·luminar més de la meitat d’una forma arrodonida.
  2. Tota superfície està il·luminada segons l’angle que forma amb la direcció del feix lluminós.
  3. Només les superfícies planes poden estar uniformement il·luminades, ja que en les superfícies corbes i arrodonides s’observa sempre una gradació de tons (Loomis, 1961/1983, 79).
Figura 33. Volum dels objectes a partir de l’ombreig.
Figura 33. Volum dels objectes a partir de l’ombreig.

En relació amb l’ombreig, Crespi i Ferrario diuen que és el «treball que es duu a terme tenint en compte la relació de valors clars i foscos el que, guardant l’ordenació formal de la llum i ombra, posada de manifest en un objecte il·luminat, dóna com a resultat l’obtenció de suggeriment de volum en un objecte dins d’un camp bidimensional» (Crespi i Ferrario, 1971/1977, pàg. 94). És important la puntualització que fan aquests autors en relació amb l’objectiu de l’ombreig: l’obtenció de suggeriment de volum.

Loomis argumenta:

«Els foscos i els accents són, en realitat, l’essència del dibuix, perquè són els que es veuen a primer cop d’ull. Donen l’“impacte” del dibuix. Tot dibuix es pot reduir a mitjos tons i foscos, ja que els blancs estan presents en el paper. De manera que la pràctica del bon dibuix, a part de la construcció i els contorns, exigeix buscar primer les àrees de llum i veure després els mitjos tons i els foscos que les envolten» (Loomis, 1961/1983, pàg. 89).

Figura 34. Aplicación de estos conceptos en estudios de la figura humana.
Figura 34. Aplicació d’aquests conceptes en estudis de la figura humana.

 

Conclusions

Aprendre com funciona la «lògica de la llum i l’ombra» ens permetrà comprendre millor com es poden emfatitzar certs punts dels nostres dibuixos.

Les llums i les ombres també poden ajudar-nos a reforçar la construcció dels nostres dibuixos i a obtenir el suggeriment de volum.